Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2015

D DE DÉNIA

Es la historia de un amor, como no hay otro igual.                                                                        -una veïna del Carrer Nou-
Des que el món és món hi ha hagut sobre la Terra relacions turbulentes i odis caïnites: Sòcrates i els sofistes, Juli Cèsar i Pompeu, els Montesco i els Capuleto, els Borbons i l'austeritat,  Batman i el Joker, etc. I la rivalitat entre Dénia i Xàbia sens dubte també passarà als annals de la història. Una no seria sense l'altra i viceversa, condemnades a entendre's i a compartir el Montgó.
Dénia és la capital de la Marina Alta, Xàbia li segueix en nombre de població; Dénia és un dels municipis de l'estat espanyol amb més bars per habitants, Xàbia no es queda arrere. A Xàbia es fan fogueres per Sant Joan. Dénia s'ha apoderat dels bous a la mar i la gamba roja; Xàbia li va furtar a Dénia el Nazareno, etc.
Per a saber d'on ve aquest odi cerval caldria que ens remuntàrem al principi dels temps, que en aquest cas és el …

DE TOTS ELS COLORETS

Nietzsche, pare del nihilisme, defensava que la realitat com a tal no existeix sinó que la interpretem de manera subjectiva i una manera d'interpretar-la és a través de les paraules. Els mots són convencions socials que representen idees o objectes amb els quals no guarden cap relació tangible. Que la mar siga blava i la sang roja són convencions socials que no tenen per què ser reals, nosaltres construïm la realitat a través de les paraules i aquestes van evolucionant fins a perdre el seu sentit original. Què té la paraula mar que puguem inferir que és una massa d'aigua líquida i salada on viuen peixos? En la M? En la R? Per això he volgut fer un repàs als noms que donem als colors per a exemplificar que el fet que nosaltres veiem la mar de color blau no vol dir que la mar siga realment blava ni que tots la vegen del mateix color. De fet pot ser que ni la mar ni existsica i estiguem enganyats.

BLAU: és una paraula que es diu igual en alemany i no és casualitat, ja que el nost…

C DE CRIMINALA

Cada poble té una llegenda negra que es transmet de generació en generació, la història d'una ovella negra que s'oculta en un armari tancat en clau per a no embrutar el ramat. A pesar de tot, la sang acaba per traspuar la fusta i emergir, inundant-ho tot al seu pas. A Xàbia eixe personatge que s'arrossega des d'ultratomba és LA CRIMINALA, Crimi per als amics si és que en té. 
Aquesta llegenda completa la va posar per escrit Bernat Capó, un escriptor de Benissa (http://www.uv.es/bernatcapo/criminala/criminala.html), però vos la resumiré per a no tindre una entrada lamentable de dos paràgrafs. 
Conten que a principis del segle passat quan a penes començava el rei Alfons XIII, la dona d'un carrabiner va morir deixant dos xiquets. Llavors el carrabiner va enviar un dels fills amb els avis de Teulada i l'altra amb els avis de Gata. Passat el temps i com que la carn vol carn, el carrabiner es tornà a casar. La dona elegida fou Úrsula, la nostra protagonista. Després…

SANT VICENT VE A SOPAR

Ara que s'apropa la festa de Sant Vicent, sempre m'ha resultat curiosa la semblança d'un dels seus milacres amb alguns mites grecs i investigant-ho, he trobat algunes històries semblants.
El Milacre de Morella.
Un dia passava Sant Vicent per Morella quan fou convidat a hostatjar-se en casa d'un matrimoni jove. La dona tota desvanida volia oferir-li un gran àpat al predicador però mirava i remirava i no trobava res en el rebost que pogués fer-li profit. L'home tampoc fou de molta ajuda perquè en consultar-li, ell va dir que preparés el que millor tenien a casa així que la mestressa va jutjar que això era el seu fill de sis mesos, aleshores el va matar, el va fer a trossos com si fóra la carn d'un xotet i va preparar un guisao.
Es va fer l'hora de sopar, van seure tots a taula, el pare Vicent va fer una oració i es van servir. Quina bona olor fa, Conxeta, degué dir el dominic però llavors va clavar la cullera en el plat i alçant-se, va bramar: Mala sorra m…