dijous, 9 d’abril de 2015

C DE CRIMINALA

Cada poble té una llegenda negra que es transmet de generació en generació, la història d'una ovella negra que s'oculta en un armari tancat en clau per a no embrutar el ramat. A pesar de tot, la sang acaba per traspuar la fusta i emergir, inundant-ho tot al seu pas. A Xàbia eixe personatge que s'arrossega des d'ultratomba és LA CRIMINALA, Crimi per als amics si és que en té. 

Aquesta llegenda completa la va posar per escrit Bernat Capó, un escriptor de Benissa (http://www.uv.es/bernatcapo/criminala/criminala.html), però vos la resumiré per a no tindre una entrada lamentable de dos paràgrafs. 

Conten que a principis del segle passat quan a penes començava el rei Alfons XIII, la dona d'un carrabiner va morir deixant dos xiquets. Llavors el carrabiner va enviar un dels fills amb els avis de Teulada i l'altra amb els avis de Gata. Passat el temps i com que la carn vol carn, el carrabiner es tornà a casar. La dona elegida fou Úrsula, la nostra protagonista. Després del casori la parella se n'anà a viure a una caseta al Portitxol i el carrabiner va decidir portar-se el fill. A la nova esposa no li va fer gens de gràcia la incorporació familiar i li va prendre mania al fillastre i tota excusa era bona per a marmolar-li o pegar-li. 

Nou mesos després Úrsula va tindre un fill i en principi semblà que la maternitat l'aquetaria però ben aviat hi tornà amb les seues manies. Decidí que havia de desfer-se del fillastre per tal que el seu propi fill fóra l'únic. D'aquesta manera un dia se'l va endur al Cap de la Nau i jugant, jugant, se'l deixà allà perdut. A casa ja s'havien convençut de la seua desaparició quan el veieren aparéixer per la porta, desconeixem si va emprar el clàssic mètode de deixar molles de pa pel camí. Úrsula va comprendre que no podia deixar abandonat el fillastre així que decidí assassinar-lo. Ho intentà en l'aljub de casa, llançant-lo a dins per tal que morís ofegat però la fortuna o l'estiatge impediren la malifeta i el xiquet n'eixí sa i estalvi.

Donat que la perseverança és la mare de l'èxit, Úrsula va decidir provar de donar-li metzines al xiquet, barrejant en el menjar fòsfor i vidres picats. Tal vegada l'enverinament fóra efectiu però massa lent així que una nit, aprofitant que el marit estava de ronda, Úrsula va entrar en l'habitació del fillastre i amb unes agulles de cosir, li punxà els timpans. Després l'estrangulà fins a la mort i per rematar-lo, li va botar foc a la cambra.  

Úrsula va obrar amb tanta subtilesa que acabà tancada en la presó de dones d'Alacant. Però aquí no acaba la història. En un dels indults atorgats pel dictador Primo de Rivera, aconseguí la llibertat. Ah, la belle époque, quan tot era possible. La Criminala entrà a servir de majordoma en la casa d'una parella d'ancians rics que en morir li ho deixaren tot a ella. Així, acabada ja la guerra, Úrsula reaparegué per Xàbia convertida en una rica potentada en cerca de venjança. Del conte dels Germans Grimm passem a un relat de l'estil Topacio: encarselada por un crimen que no cometió, Úrsula se vengará de todos los que le hisieron daño. Xanananxanana.

Primer es va fer construir una casa al Muntanyar, en una època en què la gent de Xàbia menyspreava eixa zona. Hagué de ser una visionària perquè hui en dia un metre quadrat al Muntanyar val més que deu a la Vall, el cim de la fertilitat. Eixa casa s'anomenava Vista Alegre i va existir gairebé fins a principis del segle XXI quan l'especulació urbanística se'n dugué no sols l'ànima del poble sinó la casa de la Criminala.

Després intentà recuperar el seu fill, que ja era adult. Tal vegada inicialment aquest mostrara reticències, sobretot perquè sa mare estava com un cabàs de gats però a l'olor del menjar acudeix el rector i va voler comprovar com de rica era. No havia de durar molt eixa relació perquè mireu com de cruel és el destí que un dia el fill va tindre un accident amb un carro i va morir en passar-li una roda per damunt del coll, estrangulat, com el seu germà. 

Des d'ençà de la mort del seu fill, el caràcter d'Úrsula es va tornar més agre i solitari encara. Tenia relació únicament amb una parella de casers que l'atenien. Tanmateix aquests estaven descontents perquè els dies passaven i no veien ni un duro. Ella els prometia sempre que barat als seus serveis, un dia ho heretarien tot. L'home però, acabà per despacienciar-se i un dia que ella dormia en la seua gronxadora i armat amb un escalpel va decidir fer-li una trepanació a la Criminala, a veure si els diners els guardava dins del cap.  D'aquesta manera tan miserable acabà els seus dies la Criminala. 

Amb tot jo sempre havia sentit dir que la Criminala va morir llançant-se pel Cap de Sant Antoni incapaç de suportar el pes de la seua consciència. Fóra com fos, a mi de menut em feia molta por passar per davant de sa casa perquè la gent hi havia vist molts esperits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada