DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

El viatger abandona Jesús Pobre pel carrer Major en direcció cap a ponent, entre bancals d’ametlers i de vinyes. A l’esquerra, sobre un tossal s’acomiaden uns molins de vent, dels quals sols queden les torres, erigides al segle XVIII per a moldre el gra i obtindre’n farina gràcies a la força del vent. Són un record d’allò que hui ja no trobaríem a la Marina, camps sembrats de cereals, però dels quals Cavanilles ens parla al segle XVIII, n’hi havia molts i observava el botànic amb preocupació, que aquest territori tenia una agricultura tan fèrtil, que els seus habitants no tenien gens d’interés a desenvolupar les activitats artesanals. Restes d’aquests molins encara els podem veure en alt a Xàbia, a Pedreguer, a Gata, a Benissa o a vora mar a Calp, testimonis muts de temps pretèrits. Des de l’eixida de Jesús Pobre el camí s’enfonsa en una vall, els contraforts del Montgó que comencen a deixar pas a la gran plana del riu Girona. Abans però, hi troba l’alqueria de Bisserot, una alqueria m...

El camí de les Sortetes condueix el caminant des del riu Gorgos fins a la vila de Xàbia. Primer troba el Raval de Baix, l’última expansió urbana de la vila antiga, construïda a la vora d’un barranc, el Barranquet hui soterrat sota l’asfalt, va desaparéixer a mitjan segle XX per culpa de les riuades violentes que amenaçaven la integritat dels seus habitants. Unes poques portelles i un solar per a l’estacionament de vehicles guarden la memòria del Ravalet. Dos moments a l’any fan reviscolar el Raval i el trauen de la seua llangor, a l’hivern la foguera de Sant Antoni, la seua és ben present en un templet del pany de cases que hi resta i la foguera de Sant Joan, pels volts de l’estiu. Des del Raval de Baix i prenent els carrers de la Font, el Foguerer arriba a la Ronda Sud, l’antic llenç de muralla que tancava la vila pel migdia. Als seus peus hom haguera trobat segles arrere, un dels fossars de la vila. Vinculat a aquest fossar hi havia l’Hospital de Santa Anna, institució medieval per a...

 Des dels Pous de l’Abiar, el viatger continua el seu camí tot recte fins a endinsar-se en el terme de Xàbia i travessar les partides de Tarraula, a l’esquerra. A mà dreta queda la Lluca, un lloc de poblament des d’antic, s’hi va trobar l’ínclit tresor ibèric de Xàbia i restes d’una vila romana, fins al segle XVI, moment en què fou abandonada. Hui totes aquestes històries jauen sota una urbanització de xalets i un camp de golf. El camí inicia llavors el descens cap a la plana del riu Gorgos i queden arrere els alterons que tanquen aquesta vall pel migdia. En aquest punt s’hi apareix al viatger en tota la seua esplendor, la figura del Montgó, referència geogràfica que ja no l’abandonarà en les restants etapes del camí. El Mons Agonis dels romans i el Jabal Qa Un dels andalusins ha retingut sempre una gran força tel•lúrica. Malgrat la seua escassa alçada, 753 metres, la proximitat del litoral contribueix al fet que la seua silueta d’elefant tombat siga ben visible des de qualsevol di...

  El viatger deixa arrere el cementeri de Teulada i s’endinsa pel camí vell de Xàbia. L’Abiar Alta forma una mena d’altiplà verge amb vinyes i unes poques casetes amb algun sembrat al recer del Tossal Gros, una xicoteta elevació del conjunt de tossals i tossalets, pujols i alterons que clouen la vall del Gorgos pel Migdia. Vist des de Teulada, el Tossal Gros té una ressemblança al Montgó, la germana major que es troba a l’altra banda de la vall. Llavors s’entra en terme del Poble Nou de Benitatxell i el camí continua cap avall. Una mateixa muntanya pot presentar dues cares completament diferents segons estiga orientada a tramuntana o al migdia però el mateix fenomen ocorre amb aquells paratges que estan dividits en municipis diferents, així la solitud de l’Abiar teuladina es trenca amb l’aparició d’urbanitzacions fantasma, d’eixes que sols estan habitades unes poques setmanes a l’any, en entrar a l’Abiar poblera. El camí recorre l’horitzontalitat i es bifurca, llavors el viatge pre...