divendres, 11 de març de 2016

ALGUNES IDEES SOBRE EL TURISME DE QUALITAT

El twitter, a banda de per a fer bromes sobre Manuela Carmena (no te lo perdonaré jamaaas) o per a comentar séries, també serveix com a ferramenta de debat i intercanvi d'idees des de la distància, una mena de fòrum obert del qual es poden extraure interessants conclusions. És com la barra de bar del segle XXI, sense l'olor de fregitorio ni els caps de porc senglar sobre les parets.

L'altre dia, parlant sobre la diferència entre turisme i el turisme de qualitat van sorgir interessants reflexions sobre què enteníem per eixa nova concepció del turisme que sembla ha de traure'ns del clot. Ja avance que per a mi turisme de qualitat no és sinònim de car o d'elitista, malgrat que aquesta idea sembla estar molt estesa. Per exemple, en este editorial del Periòdic d'Eivissa queden patents la visió que molts entenen per turisme de qualitat: turisme classista i de preus desorbitats, enfocat a les elits socials de les noves economies emergents.
http://periodicodeibiza.es/opinion/editorial/2015/09/20/162050/podemos-contra-turismo-calidad.html

Llavors què entenc per qualitat?

Per a mi el turisme de qualitat ha de ser sobre tot respectuós amb el paisatge i el territori. No pot ser un pretext per urbanitzar cada centímetre de costa i muntanya i tampoc per a hipotecar el futur d'una població a favor d'uns beneficis espuris. Turista i resident no són el mateix, cadascú té una relació diferent amb el territori i unes necessitats específiques i diferents i en conseqüència generen un impacte distint sobre l'economia local. Aleshores cal deixar d'equiparar ambdós i no continuar comptant els residents com a turistes perquè enterboleixen les anàlisis.

Els efectes d'una urbanització tan extensiva i excessiva generen al seu torn més problemes: empobriment del paisatge, barris sense infraestructures, dificultats d'abastiment d'aigua potable, incomunicació de zones, tendència a la creació de poblacions aïllades o increment de l'ús del transport privat amb els problemes que origina. De cara al turisme el problema més greu és que l'abundància de segones residències afavoreix la proliferació d'allotjaments turístics no regulats que no acompleixen les normatives sobre aquest tipus d'establiments, que no generen quasi llocs de treball, que suposen una competència deslleial als establiments turístics subjectes a una normativa més estricta, que fomenten  una economia submergida i que deixen sense protecció al turista. De manera que a canvi de sacrificar el paisatge, únicament afavorim una economia de bars i supermercats.

Turisme de qualitat és oferir un producte autèntic. El turisme va nàixer entre el segle XVIII i XIX quan els fills de les famílies aristocràtiques europees eren enviats de volta (tour en francés) per Europa, així els primers turistes anaven a Roma i esperaven trobar runes, anaven a Grècia i volien odalisques, anaven a Espanya i buscaven gitanes i bandolers. Però eixos dies dels estereotips han quedat enrere i gràcies o per culpa de la globalització cada dia paga la pena menys eixir de casa perquè tant fa on anar, el món cada dia s'assembla més. Aleshores la revitalització del turisme implica retrobar l'essència del territori i deixar els souvenirs típics guardats en un armari. La cultura local no pot amagar-se ni pot ser feta invisible. Això vol dir, deixar d'amagar el valencià.

Turisme de qualitat és una millor integració del territori. Prenent d'exemple la Marina Alta, trobem 7 municipis que competeixen els uns amb els altres i es vénen com a 7 productes turístics distints, alguns dels quals fins i tot amb actitud de diva de la cançó. De la meua poca experiència en el món del turisme, eixe prototip del turista que arriba, posa la tovallola en l'arena i se'n va cada dia va disminuint. Els turistes d'ara, qualsevol que siga la seua edat, volen noves coses, córrer, anar d'aquí cap allà. La turné d'un turista prototip que estiueja a Xàbia o a Calp inclou Benidorm, Guadalest, Altea i  València o Alacant. Per què no intentar que el turista passe el temps més gros de l'estança a la mateixa comarca? La Marina Alta té unes característiques paisatgístiques i històricopatrimonials que ofereixen una gran diversitat. Per descomptat això requeriria una major coordinació entre els ajuntaments, la realització de projectes comuns i satisfer el deute històric que la costa té amb les valls de l'interior. I tot hi haver-hi alguns intents, ens trobem sempre amb una lluita d'egos dels pobles de la costa.

Per acabar però no per a tancar el tema, turisme de qualitat també és evitar la saturació del territori. Des que es posaren de moda les cales (maleïts anuncis de cervesa), estiu rere estiu aventurar-s'hi és una odissea. Per acabar-ho d'adobar algunes cales han esdevingut estacionaments d'embarcacions d'oci que destrueixen el fons marí amb les àncores, posen en perill els banyistes i deixen un rastre de fem abundant en l'aigua carregant-se eixa imatge idíl·lica de les cales. Amb tot la resposta de les administracions és mirar cap a un altre costat.

Poden semblar idees simples però com va dir algú, el turisme és eixa fina línia que separa l'amor a un mateix de la prostitució.