DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Hui ens endinsem en el món de les construccions i començarem per un fals arabisme però alhora element bàsic per a l'edificació: l 'algeps . L'article al- ens remet immediatament a l'àrab i més encara en alguns indrets com la Marina, en què no és infreqüent sentir dir: geps . Els àrabs andalusins prengueren el mot llatí gypsum i el convertiren en جبص ( jibs). Però del llatí també tenim un mot que n'és directe, guix. L'algeps és el material constructiu a base de sulfat de calç mentre que el guix és una pastilleta que fan servir les modistes i els sastres per a marcar la roba. Del mateix material però per a escriure sobre les pissarres són els clarions (del francés crayon, derivat de craie i aquest del llatí creta , un tipus d'argila blanca que en valencià dóna el nom greda, que per cert en occità un gredon és una llapissera). Finalment trobaríem un quart tipus, per a fer motlures i escultures emprem l'escaiola (de l'italià scagliola ).  Hem dit que

Conclosa l'experiència en Gandia, vaig acabar l'any 2017 sense faena de nou però els Reis em van dur una vacant a l'Alfàs del Pi. Després de les dos hores diàries al cavall del cotxe, el canvi era d'agrair tot i que al principi va ser un poc desmoralitzant. Em van tocar tots primers i segons d'ESO i vaig acabar amb la sensació de viure en el dia de la marmota. Igualment em va tocar una tutoria per primera vegada i jo que havia arribat fins aquí sense haver d'interactuar amb pares! Així i tot, una afonia pel mig i símptomes d'ansietat, vaig acabar el curs. A més a més, per atzar del destí vaig acabar tenint de company, un company de l'oficina de turisme. Tot i que hi ha coses que no m'acaben d'apanyar, he decidit repetir al mateix lloc en setembre, en part pels companys i també, per què negar-ho? Perquè està al costat de casa. Repetisc com a tutor però m'han ascendit i ja no em passe la vida al primer cicle de l'ESO. Així que un any més

1. Vaig acabar 2017 i vaig començar l'any amb el Cantar de Mío Cid (segle XIII), cantar de gesta que conta les aventures de Rodrigo Díaz, des del seu desterrament pel rei de Castella fins a les noces de les seues filles i com els seus esposos les ultratjaren i ell les pogué venjar, passant per la conquesta de Balansiya. És un testimoni interessant de la literatura medieval, prou realista i detallista sobre la geografia d'alguns passatges. 2. El conde Lucanor és una arreplega de contes del segle XIV escrit per Joan Manuel de Castella i senyor de Villena en què repeteix la mateixa estructura, el comte té un problema i consulta al seu conseller Patronio que li respon sempre amb una faula. L'autor no fou original, la majoria de contes beuen de fonts antigues gregues, àrabs o hindús i els podem trobar a les Faules d'Isop o a les Mil i una Nits. 3. L'historiador de l'art austríac, Ernst Gomrbich (1909-2001) va escriure als anys 30 la Breu història del món (Eine ku