Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2019

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (IX) LA CONSTRUCCIÓ

Hui ens endinsem en el món de les construccions i començarem per un fals arabisme però alhora element bàsic per a l'edificació: l'algeps. L'article al- ens remet immediatament a l'àrab i més encara en alguns indrets com la Marina, en què no és infreqüent sentir dir: geps. Els àrabs andalusins prengueren el mot llatí gypsum i el convertiren en جبص (jibs). Però del llatí també tenim un mot que n'és directe, guix.
L'algeps és el material constructiu a base de sulfat de calç mentre que el guix és una pastilleta que fan servir les modistes i els sastres per a marcar la roba. Del mateix material però per a escriure sobre les pissarres són els clarions (del francés crayon, derivat de craie i aquest del llatí creta, un tipus d'argila blanca que en valencià dóna el nom greda, que per cert en occità un gredon és una llapissera). Finalment trobaríem un quart tipus, per a fer motlures i escultures emprem l'escaiola (de l'italià scagliola). 
Hem dit que guix també…

2018

Conclosa l'experiència en Gandia, vaig acabar l'any 2017 sense faena de nou però els Reis em van dur una vacant a l'Alfàs del Pi. Després de les dos hores diàries al cavall del cotxe, el canvi era d'agrair tot i que al principi va ser un poc desmoralitzant. Em van tocar tots primers i segons d'ESO i vaig acabar amb la sensació de viure en el dia de la marmota. Igualment em va tocar una tutoria per primera vegada i jo que havia arribat fins aquí sense haver d'interactuar amb pares! Així i tot, una afonia pel mig i símptomes d'ansietat, vaig acabar el curs. A més a més, per atzar del destí vaig acabar tenint de company, un company de l'oficina de turisme.

Tot i que hi ha coses que no m'acaben d'apanyar, he decidit repetir al mateix lloc en setembre, en part pels companys i també, per què negar-ho? Perquè està al costat de casa. Repetisc com a tutor però m'han ascendit i ja no em passe la vida al primer cicle de l'ESO. Així que un any més t…

LLIBRES DE 2018

1. Vaig acabar 2017 i vaig començar l'any amb el Cantar de Mío Cid (segle XIII), cantar de gesta que conta les aventures de Rodrigo Díaz, des del seu desterrament pel rei de Castella fins a les noces de les seues filles i com els seus esposos les ultratjaren i ell les pogué venjar, passant per la conquesta de Balansiya. És un testimoni interessant de la literatura medieval, prou realista i detallista sobre la geografia d'alguns passatges.

2. El conde Lucanor és una arreplega de contes del segle XIV escrit per Joan Manuel de Castella i senyor de Villena en què repeteix la mateixa estructura, el comte té un problema i consulta al seu conseller Patronio que li respon sempre amb una faula. L'autor no fou original, la majoria de contes beuen de fonts antigues gregues, àrabs o hindús i els podem trobar a les Faules d'Isop o a les Mil i una Nits.

3. L'historiador de l'art austríac, Ernst Gomrbich (1909-2001) va escriure als anys 30 la Breu història del món (Eine kurze…