DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

 A la comarca de l'Alt Palància hi ha  un topònim ben curiós perquè conté en ell dos noms d'edificis religiosos diferents: Algímia d'Almonesir. Algímia és una població de vora 250 habitants que pren el seu cognom de la vall d'Almonesir que al seu torn l'agarra del castell homònim i per a no confondre-la amb Algímia d'Alfara, al Camp de Morvedre .                                            Si analitzem ambdós elements per separat, trobem que, en primer lloc, Algímia  ve de l'àrab جمع (jama') que vol dir lloc de reunió i que normalment s'aplica a la mesquita on té lloc l'oració del divendres, que és la principal de l'islam, i on es reuneixen els fidels. L'altra mesquita té el nom de  مسجد [masdjid] i que ve del verb  سجد [sadjada] que vol dir agenollar-se. En valencià aljama ha pres històricament el significat de comunitat de musulmans o de jueus.  Pot ser que en Algímia es trobara la mesquita més important de la vall d'Almonasir i que

 M'agradaria escriure que tinc ganes que arriben les vacances de Pasqua per a descansar o voldria parlar sobre les impressions d'un viatge al Marroc, de com se'm tiren sempre damunt les avaluacions i que em sentia més optimista sobre el futur. Però esta setmana la meua vida s'ha reduït a anar del treball a l'hospital i de l'hospital ja tard, cap a casa i amb molta faena pendent per a fer i amb el temor que esta nova situació s'allargarà durant molt de temps. També em sent pressionat per molts costats i ja no sent ni la meua pròpia veu, així que em sent esgotat anímicament i física i la perspectiva de tindre temps lliure s'ha esvait. I de sobte, el temps que havia d'arribar, ha arribat.

  L'altre dia en una conversa va eixir el comentari següent: és que hui en dia tots tenen  alguna cosa  en referència al nombre de problemes que van eixint als centres educatius i d'ací se'n deriven tres idees: a) Som una societat més delicada o obsessionada en la diagnosi i la patologització. b) Abans hi havia els mateixos problemes d'al·lèrgies o trastorns cognitius, però com que no es coneixien, no preocupaven. c) Els ritmes de producció actuals estan accelerant la seua proliferació degut a un empitjorament de les condicions ambientals. Jo trobe que és una barreja dels tres elements.  Antigament,  no es coneixien molts dels problemes actuals i quan la gent els patia, ho feia en silenci o morien jóvens o d'alguna qüestió desconeguda i fins i tot no arribaven a reproduir-se, amb la qual cosa no arribaven a la següent generació. Al mateix temps la vida actual i l'ús de substàncies ens afecta a la nostra salut i la necessitat d'etiquetar-nos en una societat d

En la llengua persa taula es diu میز [miz] nom que de seguida podem relacionar amb el castellà, l'aragonés i el portugués mesa o el romanés  masă  encara que són un fals cognat. El mot persa prové d'una paraula indoeuropea relacionada amb fer un sacrifici, és a dir que seria una taula sacrificial i el podem trobar amb el mateix significat en l'hindi मेज़ [miz] i en el suahili meza.  Pel que fa al castellà/ portugués/ aragonés/ romanés deriva del llatí mensa  que també tenia el sentit de taula sacrificial, però que en este cas se'n deriva de metior mesura.  I la nostra taula? És un altre derivat llatí, de tabula encara que no hi ha un consens sobre de quina llengua prové. En canvi, és més prolífic perquè apareix en francés table, i d'ací l'anglés table, en l'italià tavola i el sicilià tàvula , en l'occità taula o l'àrab طَاوِلَة [Taawila] un manlleu d'alguna llengua llatina.