Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2014

DE LES LLENGÜES D'ESCÒCIA (I)

Escòcia ha tingut una llarga història en què celtes i pobles germànics se la disputaven, com si en un partit de futbol a l'ús, a Escòcia li hagués tocat ser la pilota. Dels pobles del Bronze que l'ocuparen anteriorment,poc es coneix. Els romans, conqueridors orgullosos que tingueren tota la Mediterrània sota les seues càligues, aquí solament hi pogueren deixar una empremta fràgil i borrosa.
De resultes de tot, tres llengües es parlen en l'actualitat, les tres supervivents de segles de ferro i sang. Això si, mantenen cadascuna un estat de salut divers. Començaré per tant per la llengua més forta i la que coneix pràcticament el 99'9% de la població (sempre hi haurà algun escocés despistat, al cap i a la fi hi ha més de 790 illes).
L'anglès comença a penetrar amb força en el regne entre els segles XVI i XVII, sent la unificació dinàstica el gran esperó a aquesta penetració. Ara, l'anglés que parlen els escocesos és lleugerament diferent de l'estàndard, el qua…

L'ABADIA DE MELROSE

Imatge
El 1066 és una data capital per a la història anglesa, més o menys com el 1238 per als valencians.  El duc de Normandia, Guillem el Bastard conquerí el regne anglés i envià el rei Eduard el Confessor i la seua família de tourné per les Europes. Escòcia, en principi aliena a aquest fet transcendental, acabaria patint les seues conseqüències. En un intent d’erigir-se com a legítim sobirà de l’illa de la Gran Bretanya, el rei escocés, Malcolm III es casà amb Margarida de Wessex, germana de l’esmentat rei destronat.
Diu el refrany valencià i no li falta raó: Estira més un pèl de figa, que una maroma de barco. La reina rebutjà des d’un principi la cultura cèltica dels seus súbdits. A més, convencé el seu espòs per a permetre l’assentament de refugiats anglesos a les terres baixes del regne. Aquest acabaria sent, l’acte inicial d’un procés de substitució cultural que encara hui hi trobem: la desaparició de la cultura gaèlica i el seu canvi per una cultura de caràcter més anglosaxó.
Les amb…

TRAINSPOTATS

"Tria una vida, tria un treball, tria una carrera. Tria un televisor gran de collons. Tria rentadores, cotxes, reproductors de cds i obrellaunes elèctrics. Tria una bona salut, un colesterol baix i un segur dental. Tria hipoteques amb interés fixe. Tria una casa pilot. Tria els teus amics. Tria roba esportiva i equipament a joc. Tria pagar a terminis un vestit de marca en una àmplia gamma de teixits barats de collons. Tria el bricolatge i preguntar-te qui collons eres cada diumenge al matí. Tria seure al sofà per veure concursos que atordeixen la ment i esclafen l'esperit, mentre t'omples la boca amb menjar ràpid. Tria podrir-te de vell, pixant-te i cagant-te damunt en un asil miserable, sent una càrrega per als xiquets egoistes i fets pols que has engendrat per reemplaçar-te. Tria el teu futur. Tria la vida...Però per què voldria fer jo una cosa així? Jo vaig triar no triar la vida. Vaig triar altres coses. I les raons? No hi ha raons. Qui vol raons quan té heroïna?

Aqu…

PER A REFLEXIONAR (III)

-Tu creus en l'Imperi Romà?- em va preguntar Ian, mentre recollia gots d'una taula. -Com? -Tu creus en els egipcis? -Clar, Ian. Són fets històrics. No és com dir si creus en tal o tal déu. -I on estan els constructors de piràmides? I els que dominaren tota Europa? On està el vostre imperi colonial? Tots eixos pobles són pobres hui, has vist als italians? Els egipcis només fan que matar-se els uns als altres. -Ian, això és com dir que els dinosaures no van existir, perquè hui en dia no hi ha dinosaures. Què és de l'Imperi Britànic en l'actualitat? -Ahhh, l'Imperi Britànic continua tan viu com en els temps de la reina mare. I amb eixes críptiques paraules se'n va anar.
Tot havia vingut perquè estàvem mirant 300 en la tele i Ian ens digué que ho llevàrem, perquè no creia en la mitologia grega. -Però Ian, que la batalla de les Termòpiles fou real. La pel·lícula no es  caracteritza pel seu rigor històric, però els fets estan aquí. Però res, si a Ian se li clava alg…

FANTASMES A EDIMBURG

Desembre de 1996. És una nit plujosa en la ciutat d'Edimburg. Llamps i trons trenquen la tranquil·litat de l'Auld Reekie. És una nit per quedar-se en casa, amb una tassa de xocolate i el vell tocadiscos sonant. Això si tens casa, clar. Un pobre vagabund, dels tants que poblen la ciutat, corre desesperat buscant un refugi. Després d'una cerca infructuosa, un llamp il·lumina davant d'ell una placa: Greyfriars Kirkyard. Sense pensar-s'ho dues vegades s'endinsa en el vell cementeri dels franciscans. L'església està tancada com de normal, així que corre fins a un antic mausoleu, el Mausoleu Negre. Bingo! La porta està oberta. Allà podrà passar la nit i apurar la seua botella de whisky, pensa el pobre desgraciat. De sobte el sòl s'obre sota els seus peus i cau damunt d'una tomba segellada des d'antic. Pot sentir una estranya presència, intenta fugir però algú o alguna cosa li ho impedeix. Aconsegueix safar-se i escapar d'aquella trampa, amb el co…

PROPÒSITS

Mai he sigut de plantejar-me propòsits per a complir en el nou any i abandonar-los al cap de tres setmanes, però a la força els pengen i alguns crec que són ineludibles per a aquest any. El primer d'ells és deixar de fer el ridícul tant sovint.Per a posar-nos en situació, era la nit de Cap d'Any del 2013 i va arribar a la barra un senyor escocés amb el seu kilt preceptiu. Davant de tot he de dir que vinc de l'Empordà i que després d'uns mesos ja m'he acostumat a les extravagàncies del personal. Així que quan em va demanar un vodka martini ho vaig prendre literal.I per assegurar-me que ho havia entés vaig fer doble check,  -però un vodka amb martini? -si, si, com en les pel·lícules de James Bond. Clar, que si haguera vist alguna vegada una pel·lícula de James Bond, tal vegada la referència m'haguera servit. Total que els meus companys encara s'estan rient, perquè el tal vodka martini és un còctel i vol tota la parafernàlia de la coctelera, du més ingredient…