dijous, 30 de gener de 2014

DE LES LLENGÜES D'ESCÒCIA (I)

Escòcia ha tingut una llarga història en què celtes i pobles germànics se la disputaven, com si en un partit de futbol a l'ús, a Escòcia li hagués tocat ser la pilota. Dels pobles del Bronze que l'ocuparen anteriorment,poc es coneix. Els romans, conqueridors orgullosos que tingueren tota la Mediterrània sota les seues càligues, aquí solament hi pogueren deixar una empremta fràgil i borrosa.

De resultes de tot, tres llengües es parlen en l'actualitat, les tres supervivents de segles de ferro i sang. Això si, mantenen cadascuna un estat de salut divers. Començaré per tant per la llengua més forta i la que coneix pràcticament el 99'9% de la població (sempre hi haurà algun escocés despistat, al cap i a la fi hi ha més de 790 illes).

L'anglès comença a penetrar amb força en el regne entre els segles XVI i XVII, sent la unificació dinàstica el gran esperó a aquesta penetració. Ara, l'anglés que parlen els escocesos és lleugerament diferent de l'estàndard, el qual es correspon a l'àrea d'Oxbridge.

Fonèticament, els trets més diferenciadors són:

-la r. L'anglés diferencia entre una r forta i una altra quasi tan suau que pareix muda. L'escocés no fa aquesta diferenciació i paraules com red i beer es pronuncien amb el mateix so.

-la ch. En escocés sona com una j castellana suau, la ch alemanya en algunes regions o la x grega.

-front a la diversitat vocàlica anglesa general, en Escòcia és més simple. Sens dubte un alleugerament per a nosaltres, pobres mediterranis i les nostres vocals que caben en els dits de les mans. La doble o es pronuncia com una u, de manera que paraules com pool i pull són homòfones, és a dir, es pronuncien igual. Les e són obertes, quasi com en valencià, eleven sona ElEvEn (i no ileven); lift sona lEft.

-les dobles t són tan suaus que semblen mudes. Scottish sona sco'ish.

La prosòdia és més greu que la de l'anglés del sud. Un escocés parla com si fóra de Pego, Oliva o Quatretonda.

En l'àmbit gramatical:

-els verbs modals tendeixen a tindre significats distints. Can s'empra més sovint que may, might o could. Have to, més que must. Will, en lloc de shall per demanar permís. Would desplaça should a l'hora de fer suggeriments.

-la passiva es construeix amb el verb to get abans que amb to be.

-en la parla diària les formes contretes tenen poc d'exit. I do not, I'll not o I cannot sonen més que I don't, I won't o I can't.

-ús i abús dels reflexius. L'exemple més paradigmàtic és el how are you yourself? 

-el verb to have, no sols és l'auxiliar dels temps perfectes, sinó que funciona com a verb tindre. Es diu I haven't any, en comptes del I haven't got any o el I don't have any que ens ensenyaven a l'escola.

-els phrasals verbs que es separen, en Escòcia no es separen. Així turn the light on és turn on the light. O fan combinacions impossibles com: take this off of the table.


Pel que fa al lèxic, si vos digueren: dae ye ken what's a wee dug?

Un escocès dirà: aye, pal, I dae it.

Nosaltres però, prendrem el primer avió de tornada a l'acadèmia.

Un poc de lèxic elemental per si hi viatgeu: Aye vol dir yes, wee és small, to ken és to know, dug és dog, dae - to do, ye- you

Hi ha moltes més paraules com bonnie per pretty, kirk per church, lass per girl o lad per boy (respecte a açò últim molts pubs tenen a les portes del servei lass i lad, aquest lad no s'ha de prendre com a lady!).

Especialment la gent del nord diu molt la paraula och que segons el context, pot expressar sorpresa, satisfacció, avorriment, impaciència o disgust.

Aquesta gran diversitat del lèxic escocés ve determinada per tres llengües de les quals vos parlaré en una propera entrada.

Una última curiositat. D'on ve l'estereotip segons el qual, els britànics sempre prenen el te a les cinc de la vesprada? A eixes hores els escocesos sopen. Però clar, crec que la confusió ve perquè ells al sopar li diuen el tea. 


Vos deixe finalment, un vídeo popular per allà dalt sobre les catastròfiques conseqüències de parlar en accent escocés



2 comentaris:

  1. Me encanta, lo del escocés es increíble. Aún recuerdo la primera vez que vi Los Simpson en V.O. y escuché hablar a Willie, fue una patada a mi autoestima.
    Nunca me hubiera imaginado lo del té ;)

    ResponElimina
  2. La primera vegada que vaig arribar a Glasgow i vaig haver de preguntar una direcció a un senyor local, OMG!.
    Lo del te, els primers dies estàs morint-te de fam i venen preguntant si vols prendre un te. No, jo vull menjar. Somos de pueblo.

    ResponElimina