dimecres, 28 de gener de 2015

AEROPORTS

            Imatge d'enllaç permanent incrustada


Odie viatjar. Com? M'he tornat bipolar? ¿Pero que invento es esto? Vull dir que malgrat que m'encante viatjar, odie tot allò que té a veure en agafar avions i autobusos, sobretot autobusos. No és que li tinga mania als mitjans de comunicació, el tren per exemple m'enxisa. Però l'Alsa i els aeroports són dues coses que em superen. Sobre per què Alsa té el monopoli de les comunicacions a la Marina i ofereix un servei deficient, ho deixarem per a un altre dia. Hui em centre en els avions. O millor dit en els aeroports. 

Els aeroports em semblen els llocs més asèptics del planeta, tots són iguals, igual d'avorrits i igual de cars. Per a mi són un paradigma de la globalització uniformitzadora i anul·ladora de qualsevol element de diversitat que ens assetja. Ja fa igual que estigues a Paris que a Tombuctú. En tots els van a cobrar-te cinc euros per un café que és aigua bruta i tot perquè poden fer-ho, perquè s'aprofiten que estàs tancat. 

A banda d'això, que podria ser secundari, és la sensació que en els aeroports la gent es tractada com si foren borregos. Els controls de seguretat, no m'agraden gens.  Si ja em pose nerviós quan he de passar el detector del mercadona per si he furtat alguna cosa sense adonar-me'n, podeu imaginar com em fan sentir els dels aeroports. Em fan sentir culpable i juguen amb eixa por. 

Recentment vaig passar per l'aeroport de Colònia-Bonn, que encara no coneixia i  encara sort que m'agrada arribar amb temps perquè mai saps què pot passar. Efectivament hi havia una cua tan llarga en el control de seguretat que arribava a Berlín, creuava la frontera, envaïa Polònia i començava una tercera guerra mundial. Aquestes cues ja solen ser llargues de per sí perquè malgrat que tothom sap que t'has de llevar cinturó, botes i joies de damunt, hi ha gent que es pensa que està en la passarel·la Cibeles. Sabent això, per què s'entesten a fer-ho més complicat?

Ralentitzen  el procés fent passar tot el personal per un escàner gegant, d'eixos en què et tanquen dins i t'obliguen a adoptar una postura còmica i a l'hora humiliant. Quan eixes, el guàrdia et reté, comparant-te amb el dibuix que t'ha fet l'escàner. No està molt segur però dóna per vàlida la caricatura. Intentes avançar i et deté de nou. Comença a enregistrar-te de cap a peus com si fóra un polp. Serà que sóc maniós o clàssic, però abans d'una relació d'eixa intimitat jo preferisc que abans em regalen flors o em conviden a sopar.  Un restaurant francés, xampanya, violins, eixes coses.

Quan per fi t'alliberes del guàrdia ultratjador, has d'esperar a què l'altre acabe de regirar-te l'equipatge amb els seus guants de làtex. No sé qué espera trobar a part de roba bruta o serà això el que esperen trobar. Allà cadascú amb les seues fílies.

Total que m'imagine les mesures de seguretat actuals fa cinc-cents anys i ni Colom hagués eixit de Palos ni Vasco de Gama hagués arribat a Bombai. Això que anomenen progrés a mi em sembla cada vegada més retrocés, al final l'únic que paga la pena de viure en el segle XXI són els vàters i l'aigua calenta. Però clar interessa fer-nos viure amb por, la por als déus, la por als abismes, la por als dracs i monstres, la por a l'altre, sempre estem buscant enemics que ens diguen: mira, el món és molt gran, tu millor queda't en este rogle. S'imagineu un món en què no existira la por? Jo tampoc, ha de ser una mena d'utopia en la qual tots viuríem lliures i ens desplaçaríem sense impediments. Esgarrifós. 

dilluns, 19 de gener de 2015

ESTRENANT L'ANY



Al 2015 li demane que siga tan viatger com el 2014 i que vinga carregat de noves aventures i si ja du treball, millor que millor.

Aquest cap d'any l'he passat en Alemanya. Tal vegada el ple hivern no siga la millor època per viatjar al país germànic, però és que existeix dita època? De fet crec que és la millor temporada, el fred extrem garanteix cels rasos i dies de sol i quasi absència de precipitacions o com a molt, en forma de neu. La resta de l'any, almenys pel que respecta a la vall del Rin, hom pot trobar també dies de sol i calor, però les probabilitats són una contra cinquanta a trobar-se tempestes i pluja a manta. Jo he tingut la immensa sort que em nevés. Pot ser la neu no siga bonica quan has de treballar i quan, a força de ser trepitjada pels pneumàtics, es converteix en fang negre. Ara bé, quan no tens res millor a fer que perdre't pels camins és preciosa.

En Alemanya Cap d'Any s'anomena amb el nom de Silvester, curiós tenint en compte que l'alemany és una llengua més inclinada a solucions enrevessades del tipus: Festadelultimdiaiprimerdelany. Rep aquest nom en honor a Sant Silvestre, que ocupa en el santoral el dia 31 de desembre. No té cap altra relació amb la festa que la pura coincidència. Si l'últim dia fora de  Santa Gertrudis de la Faixa al Cap probablement aquest seria el nom de la festa. Els alemanys es pirren per tres coses: la música schlager, la Genauigkeit o precisió i la Nützlichkeit o practicitat.

El sant en qüestió tampoc és un dels més populars, entre les seues gestes trobem ser Papa, curar l'emperador Constantí de lepra i rebre com a herència de l'emperador de l'imperi romà, tot i que en el segle XV Llorenç Valla descobriria que eixe document era tan autèntic com els bitllets de dos euros i que tot havia sigut un muntatge.

Tornant als alemanys, ells no mengen raïm ni llentilles ni eixos exotismes. Simplement a les dotze de la nit el Ramón Garcia de torn retransmet les campanades des de la Porta de Brandeburg a Berlín. A continuació tothom ix al carrer i brinda amb els veïns, eixos sers amb què no xarres els altres 364 dies. Finalment es llancen focs artificials per tot arreu.

A mi m'agrada pensar que cada coet és com un fet que hem viscut en 2014 que surt disparat cap al cel i s'estavella contra el cel, desapareixent per a continuació dibuixar-se, en forma de palmera de color, algun fet que ens oferirà el 2015 i que nosaltres no sabem desxifrar encara.

Bon any 2015 amb retard