dimecres, 6 de febrer de 2013

REPRENENT

Fa molt de temps que no et visitava, diari. Cap visita en 2012 i ara amb el nou any torne a tu i espere que no em rebutges, eres una mena de pare bíblic, ho recordes? aquell que tenia un fill pròdig. Guanya't llavors la beatitud! Com sempre et diré que han passat moltes coses i com sempre la mandra m'impedirà descriure-te-les totes. 

L'últim que vaig escriure fou abans de marxar a Alemanya. Vaig endur-me una maleta carregada d'il·lusions i expectatives i a tu no et vaig dur. No fa falta que m'ho digues, expectatives... expectatives, ja sé que son la meua debilitat, sempre expectant. He tornat a tu pel consell d'un amic. Sincerament, no m'agradaves perquè sempre acabava omplint-te de dolor i amb eixe dolor em recreava. Tanmateix ell m'ha assegurat que tu has de ser la presó del dolor, que mai el deixaràs escapar, que tot allò que et diga t'ho guardaràs per sempre i jo podré caminar més lleuger.

No et contaré res de les meues peripècies alemanyes perquè m'avorreixen, ja les he repetit tantes vegades que no sé si han sigut reals o un producte de la meua imaginació. Et diré però, que si ha hagut alguns canvis, canvis imperceptibles. Imperceptible, imperceptible, imperceptible... recordes com li molestava eixa paraula a Pablo Pérez? Eixe record crec que mai l'oblidaré, en el seu llòbrec despatx, assegut sobre un tron de prepotència acadèmica, mentre escrivia en el seu ordinador portàtil de literat pedant, atrapat en els seus clàssics barrocs. Em va dir que no utilitzés paraules que no sapigués que volien dir i eixes paraules s'han quedat gravades a foc a la ment. Que el llegat d'Erasme fou imperceptible, menuda tonteria. I després em va dir mediocre i que entre tanta mediocritat hi havia un raig d'esperança però que la mediocritat acabaria imposant-se. Crec que ho he interioritzat tant que m'he quedat per sempre en aquesta estació. Benimediocritat.  

Em fa gràcia perquè recentment una persona molt orgullosa em va dir que necessitava superar-me. Tampoc deu ser tan difícil, no creus? Però bé, fa poc he aprés que els tres elements que emmetzinen l'ànima són la inconsciència, l'odi i l'anhel. Present, passat i futur. Aquests tres elements estan tan interconnectats que una cadena que et lliga al passat no et deixa avançar molt cap al futur, però també he tingut fa poc la sort de desprendre'm d'una d'eixes cadenes que em lligava i ara ja som lliures per continuar cap endavant, cap on siga, no importa la direcció, mentre no siga tornar enrere. 

dilluns, 4 de febrer de 2013

EL VISITANT INOPORTÚ.

Recorde que era un dia tard, ja era hora de tancar i en el supermercat ho estàvem arreplegant tot. De sobte algú picà a la porta de metall del magatzem. Jo vaig obrir i em vaig sorprendre en veure qui era. En vaig sorprendre doblement perquè tampoc m'esperava veure aquell allà i després de tants anys. Jo em trobava protegit per la portella d'alumini, d'alguna manera el meu cervell intentava crear una barrera, per crear distància i perquè ja no era hora d'entrar-hi.

Volia dir-li: tu que fas ací? Però l'inoportú visitant, sense mitjançar paraula es va traure una pistola dels pantalons. Era una màgnum 357. Bé, realment no ho era, però és la meua història i els detalls els pose jo. Era una màgnum 357 que en traure-la a l'aire va brillar sota els rajos blavencs de la bombeta fluorescent. Impulsivament em vaig ajupir darrere la porta mentre m'aferrava a ella amb les dues mans. Vaig deixar caure tot el meu pes per tancar-la, però entre ella i el marc s'interposava una sabatilla blanca. Sabia que tard o d'hora acabaria per cedir i obriria la porta i acabaria cosint-me a tirs així que ràpidament vaig buscar un altre lloc en el què amagar-me. En deixar de pressionar la porta, aquesta s'obrí de bat a bat, la gegantina figura hi penetrà dins. Jo havia aconeguit amagar-me darrere una pila de caixes de cartró. Vaig llançar-li unes quantes i aprofitant la confusió vaig arrancar a córrer. 

Mentrimentres un dels meus companys havia entrat al magatzem i acabà pagant les conseqüències de ser en el lloc més inoportú. Vaig sentir els trets de les bales perforant el seu cos innocent. Hi havia que reaccionar ràpid així que  vaig obrir una porta a l'atzar. Era estrany perquè mai m'hi havia fixat en aquelles escales, però vaig decidir seguir-les. El soroll d'una bala que rebotà contra la barana de ferro m'advertí que havia de córrer i ràpid. Sentia la seua figura que em perseguia, implacable, com un caçador que sap que tard d'hora la seua presa caurà. Jo corria i corria i notava que m'ofegava la suor mentre la meua ment anava assimilant que la fi estava ben a prop. Arribats a cert punt millor morir de peu que correr fins a l'exhauriment, així que em vaig rendir. Es va apropar cap a mi apuntant-me amb la pistola mentre el cor em bategava fortament, resultat d'una barreja entre la carrera i el temor. Els seus dits rodejaven el gallet de l'arma i disparà.

Vaig poder veure eixir la bala pel canó de la pistola i apropar-se a mi lentament fins que de sobte, vaig obrir els ulls. Estava sobre el llit, amb el cor que volia sortir per la boca i vaig començar a recordar. En arribar de treballar m'havia deixat caure al llit i m'havia enrollat amb la flassada, sota el sol del migdia alemany. Estava amerat de suor i res tenia a veure amb la carrera, tot havia sigut un somni, però quin somni!

dissabte, 2 de febrer de 2013

MANLLEUS GERMÀNICS


Emblema de Carlemany, rei dels francs i llombards.

Ja fa algun temps vaig escriure sobre les paraules catalanes manllevades a l'àrab. Hui m'abelleix escriure sobre altres prèstecs, concretament aquells que anomenem germanismes, és a dir, que provenen d'una antigua llengua germànica (frànquic, protoalemany). Aquest trasvàs és el resultat sobre tot del contacte amb el món carolingi, donat que la zona dels Pirineus va formar part de la Marca Hispànica des de finals del segle VIII fins a meitat del segle IX, coincidint amb la vida de Carlemany i encara es va mantindre la influència dels francs fins a finals d'aqueix segle. El català encara tardaria en aparèixer (els textos més antics en català daten del segle IX-X) però en aquest moment d'influència carolingia, el llatí vulgar estava evolucionant cap al català i en aquest context es produeix l'arribada de moltes paraules que no existien en llatí. 

Alberg > Herberge, feia referència a la tenda d'un campament militar.
Abordar, borda > Bord, vora, post de fusta que delimita un recinte.
Adobar > Ad+dubban, armar, proveir d'armes algú.
Agafar > Ad+gaff, ganxo, gafa.
Amanir > Ad+ manvjan, preparar.
Anca > Hanka, part posterior d'un animal. 
Banc, bancal > Bank, seient.
Bena > Binde, faixa, bena, lligall.
Blanc> Blank, lluent.
Blau> Blau, color del cel.
Bosc> Bosk, agrupació d'arbres.
Botar, botó > botan, saltar, colpejar.
Bregar > breken (anglès brake, alemany brechen) trencar.
Brindar> de l'expressió "bring's dir" "t'ho duc a tu".
Brodar> bruzden, cosir.
Bru> bruns, color fosc (anglès brown, alemany braun).
Elm> Helm, casc
Escuma> Skums, bambolles que es formen a la superfície d'un líquid.
Esperó> Sporn, instrument per a cavalcar.
Espia> Spion, vigilar amb cautela.
Falda> Falte, arruga
Ganivet > Kniff, pessic (l'anglès knive = ganivet).
Gaveta> Gabata, plat gran.
Guant> Want, cobrir, tapar.
Guarir> Warjan, defensar.
Guerra> Werra, combat (anglès, war)
Guia> Witan o Widan, observar.
Grapa, gripau > Krapp, ganxo. Encara que, com un ganxo acabà donant nom a un familiar de les granotes és complicat.
Gris> Gris, color apagat.
Raspar, raspall > Raspon, rascar.
Ric> reiks, poderós (alemany, reich)
Sala> Saal, estança.
Sopar, sopa> Suppa, brou, caldo.
Robar, roba> Raubon, prendre a la força (alemany, rauben) és curiós com el botí d'un robatori, acabà per definir les prendes de vestir, roba.
Tovalla, tovallola, estovalla, tovalló> twalhjo, teixit (alemany, tuch).

I com a bonus, no podem oblidar el patracol de noms masculins que devem als bàrbars germànics:    Adela, Adolf, Albert, Alfons, Alfred, Àlvar, Amèlia, Anselm, Bernat, Bru, Carles, Eduard, Elvira, Enric, Ernest, Ferran, Francesc, Frederic, Germà, Gonçal, Guillem, Hermínia, Hug, Lluís, Marc, Óscar, Raül, Raimón, Ricard, Robert, Roderic.