Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2014

REAPRENENT EL CASTELLÀ (I)

Qui m'havia de dir, que havia de vindre al Perú per aprendre castellà.
Al dinar li diuen almuerzo i a l'esmorzar, lonche (de l'anglés lunch) o tomar la lonchera. Per a escomencar un ja no s´aclareix, no sap si dinar o sopar. Serà per això que s'ha convingut enderrocar els horaris de menjar i que cadascú menge el que li parega quan li parega. Pollastre i fesols a les del matí? Per què no? Per què no?
Tot fora això, per fer la compra cal dur el diccionari darrere, ja que als fesols els diuen fréjoles, maní al cacau i palta a l´alvocat. A les bresquilles els ha pegat per dir-los duraznos i si volen albercocs, demanen damascos. Al moniato han convingut dir-li camote, papa a la creîlla i canchita a la dacsa. Si la dacsa va en la panotxa,  li diuen choclo. Al pebre vermell l'han batejat com ají i a la soja, soya. Els esclata-sangs i bolets es diuen genèricament hongos, igual té que cresquen baix d'un arbre que darrere del vàter.
Per al café, un dolcet. Al bescuit li diu…

PASQUA

Enguany que he tingut l'oportunitat de veure la Pasqua des d'una altra finestra cultural, me´n he adonat d´algunes diferències en la manera de viure aquesta festa a aquesta i aquella banda de la Serralada Ibèrica. Per exemple, mentre que en Castella i tota la seua progènie es dóna més importància a la mort de Jesucrist, nosaltres, els valencians posem l'accent en la resurrecció. Per això ells diuen Setmana Santa i nosaltres, Pasqua. La seua festa va del Diumenge de Rams fins al diumenge de Pasqua i la nostra comença Divendres Sant fins Dilluns de Pasqua.
Això que es quedaria en l'àmbit de les anècdotes, traspua tota una manera de pensar o de veure la vida. A Ponent la Setmana Santa és una festa solemne, seriosa, centrada en la mort i en què sobretot destaquen les processons. Mentre que al País Valencià es celebra l'alegria de viure relacionada amb la resurrecció i la primavera, el renaixement i les cançons més lleugeres.
Per a mi Pasqua sempre era fer les mones en es…

L´ISLAM PER A PROFANS O L´ISLAM SEGONS PROFAN

L'islam, segons els meus alumnes de segon, és una religió politeista, és a dir, creuen en diversos déus. Alguns d'aquests déus són Déu, Al.là, Mahoma, una pedra negra, la Meca i Jerusalem, però no necessàriament. El primer dels preceptes de l'Islam ja el tenim clar, no hi ha més déu que tota aquesta llista de divinitats. El segon precepte consisteix a rezar todos los días con la cabeza debajo de una mesa. Si és la taula de la cuina o la del menjador, això ja queda al lliure albir dels creients.
El tercer precepte tracta de comer hasta que salga el sol, en una sort de bulímia. Altres opinen que quan s'ha de menjar és antes de que el sol se ponga. Suposem que si mengen quan el sol s'ha post es reprodueixen, o això eren els gremlins? A pesar de les discrepàncies, uns i altres tenen clar que aquest precepte s'ha de complir durant el mes del Ramadà, conegut també com Rabanán, Maradán o Rampapán.
El quart precepte sembla més fàcil de complir, no dar dinero a los po…

SURREALISMES II

Quan hom arriba a l´aeroport de Lima, en lloc de la típica i tòpica foto del Machu Pichu, caldria haver-hi un cartell ben gran que diguera: Oh, vosaltres que entreu, abandoneu tota esperança de trobar la cordura, parafrasejant a Dant Alighieri. A risc de repetir-me, Perú és la terra del surrealisme, ja ho he dit.

Per exemple una nit caminava pel meu carrer quan vaig veure un taxista que es detenia en sec. El taxista va baixar, em va mirar però no va dir res, va obrir la porta de darrere i va traure, estirant-lo, un passatger tot bufat. El va arrossegar a un costat, li va furgar les butxaques, es va girar, em va mirar, em va dir: Buenas noches, va tornar a pujar al cotxe i se´n va anar. I avant.

Un dia en pujar al colectivo, vam poder veure com es tracta aquí la conciliació familiar. La taxista tenia al seu fill de tres o quatre anys en el maleter, el qual l´havia condicionat a tall de guarderia, tot ple de joguets, però sense cinturó de seguretat.

Un altre dia vam tindre avís d'am…

LA CAÇADORA

Els peruans mai entenen un “no” com a resposta. Alguna cosa en la sinapsi cerebral fa que el missatge es tergiverse i quan els dius “no” ells entenen “insisteix”, per tant existeix un cert risc, com anar a la selva i acabar en mans d'un depredador, o en aquest cas, depredadora.
Tot manual de supervivència indica que cal evitar establir contacte visual amb la bèstia. Mentre evites la seua mirada felina estaràs més o menys protegit, però ai! Quan posa la mirada damunt de tu, escapar és tan impossible com fugir d’un tsunami a un metre de la platja. Heu vist alguna vegada eixos documentals de la 2 en què una lleona amagada entre les brosses observa un grup de gaseles incautes? S’aproxima amb lentitud, alçant a temps alterns les seues escàpules. Així s’apropa la lleona caçadora a les seues preses, movent els malucs. Quant te n’adones ja la tens al costat.
Però sent sincers hi havia certs senyals en l'aire que feien saltar les alarmes de perill. Per exemple quan la lleona va prendre…