Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2018

MALABARISMES

El temps és allò que s'escorre entre les mans sense poder retindre'l encara que en anteriors entrades hom puga llegir-me que el temps és més qüestió de voluntat que de disponibilitat. Bé, el temps sempre ens posa al lloc i tenim dret a canviar de pensaments. El temps no existeix, és una barreja de records i d'anhels. Els records s'escriuen en passat i els anhels, en futur. El present és tan efímer que costa ser descrit abans que no es convertisca en passat. El temps és un recompte d'èxits, fracassos i moments mediocres. També és un talonari de xecs que van signant-se sense tindre fons. El temps lliure és tot aquell temps que ens queda després de descomptar les obligacions i que ens resistim a utilitzar sense sentir una mena de plaer culpable. Últimament m'atabala no dedicar aquest temps a fer coses útils. Voldria dedicar-me a  seure mirant la mar i mirant com passen les persones i deixar la ment en blanc, per a mi això és el dolce far niente que diuen els ita

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (II) RECIPIENTS

Imatge
Les paraules de hui tenen en comú el fet de ser recipients.  Cassa: utensili amb mànec llarg que s'empra per a escudellar o separar líquids de sòlids. En l'escaldat de la pansa és una ferramenta fonamental. Prové de l'àrab qas'a (قصعه ), escudella fonda o bol. Se'n deriven molts mots per exemple: cas, casset, cassola, cassó. La presència d'aquesta paraula en altres llengües romàniques com el francés casserole , l'italià cazzuolo o l'occità caçòla  han suggerit també un origen llatí però ambdues possibilitats podrien ser vàlides.  font: DCVB Garrafa: utensili de cos ample i coll curt que serveix per a contindre líquids com ara vi o oli. Préstec de l'àrab gharrafa  ( غرافة ) present també en el castellà i en el portugués. Els comerciants italians conegueren les garrafes en el nord d'Àfrica i les dugueren al continent però la paraula es convertí en caraffa i d'aquí passà al francés (caraffe), l'anglés (carafe) o l'alemany (K