Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2017

SOBRE FÒBIES I AL·LÈRGIES

Enguany, la paraula que s'han tret de la màniga els mitjans de comunicació per a pixar-nos damunt i dir-nos que plou és turismefòbia. Segons els mitjans, que sempre en saben més que per això han estudiat i tu no, turismefòbia és qualsevol crítica als efectes negatius que se'n deriven de l'activitat turística. Si critiques les emissions de fums d'una fàbrica, supose que diran que tens industriafòbia o algun mot semblant. Res de nou sota el sol llavors, els mitjans que sempre han sigut d'amo, intenten criminalitzar qualsevol lluita social. L'efecte papallona, en Barcelona es fan unes pintades clamant contra els lloguers turístics que dificulten l'accés a l'habitatge i en Benidorm una empresa obliga els seus treballadors a regalar clavells i fer abraçades als turistes.Uns han entés el problema, els altres prefereixen tancar els ulls, matar el missatger i millorar l'arc de les seues reverències mentre diuen sí, bwana.

L'activitat turística a banda d…

DE TORNADA A MACONDO

Sempre havia tingut per costum no llegir un llibre dues vegades. I dic havia perquè en passar la barrera dels trenta anys, crec que és moment per a deixar enrere velles manies i que així quede espai per a noves. Llavors aquest estiu he decidit tornar a visitar els carrers de Macondo i reviure les vicissituds de la família Buendía. La primera vegada que vaig llegir Cent Anys de Solitud em va agradar molt tot i que la genealogia dels personatges es feia difícil de seguir a vegades, em deixà un bon sabor de boca. Tanmateix aquesta bona impressió és la que m'impel·lia a no tornar-hi, no fóra cas que em decebera la relectura. Per sort no ho ha fet i ha sigut com tornar a un lloc conegut on tot segueix com sempre, amb l'afegit de trobar nous matisos que en la primera lectura no vaig veure. Per descomptat que no es llig igual amb vint-i-pocs anys que amb trenta i ara he comprés que m'agrada perquè empatitze molt amb eixa solitud que acompanya i arrosseguen tots els membres de la …

APRENDRE ÀRAB SENSE EIXIR DE CASA (VI)

Els topònims de hui tenen en comú que són construccions defensives. 
قصر Qasarsignifica castell. És un mot pres del llatí castrum, de manera que és cognat del mot castell. Apliquem el nom d'alcàsser a un palau fortificat situat als afores d'una població important i on habitava bé el rei, bé el governador del lloc. És un concepte provinent del Nord d'Àfrica i per tant el trobem als països del Magreb i la península Ibèrica i també a Sicília. L'alcàsser de València hui ja no existeix, es trobava al voltant de la plaça de l'Almoina. A la península els exemples millor conservats són els de Sevilla i Còrdova mentre que el nom acabà passant també a la cultura cristiana i per això trobem també alcàssers a Toledo i Segovia. 
 En la toponímia trobem un bon grapat d'alcàssers com Alcázar de San Juan a Ciudad Real o Alcácer do Sal al baix Alentejo. A casa nostra el més destacat és el municipi de l'Horta Alcàsser. També tenim una partida del Poble Nou de Benitatxell, fitan…

DIARI D'UN DIARI

Fa anys vaig començar a escriure un diari, era l'últim any de carrera i clar, hi havia moltes coses a contar. També va ser un any dur per altres motius. Hi vaig escriure intermitentment durant tres anys i mig i després el vaig abandonar en un calaix. Ara l'he retrobat i el que llig em fa sentir un poc de vergonya i un poc, d'haver perdut el temps en aquells anys. També és cert que la vida és com un camí, cap avant cobert per la boira densa del futur i cap enrere com una senda lògica. No sé si conservar-lo o cremar-lo en sacrifici a alguna divinitat. Però per altra banda he recordat coses que ja havia oblidat, com que quasi em donen una beca per a anar a Suïssa o que vaig sopar en un restaurant grec de València.

EL PAÍS VALENCIÀ EN EL LLIBRE DE NAVEGACIÓ DE PIRI REIS

Imatge
Fa uns anys, escarbant entre mapes antics de la web, vaig trobar el Kitab al Bahriye, un llibre de navegació atribuït al geógraf turc Piri Reis. Fou creat a principis del segle XVI per al soldà Solimà el Magnífic com a regal de coronació.  En el llibre s'hi representen les costes de la Mediterrània així com de la Mar Negra, tot i que no representa molt fidedignament la realitat com veureu. En aquell temps a penes podia identificar res del mapa però gràcies a investigar sobre els benis i la toponímia d'origen àrab, he guanyat agilitat en llegir l'escriptura aràbiga per això vaig decidir mamprendre el mapa i aquí deixe algunes imatges referents a la costa del País Valencià. Les imatges que he tret corresponen a una versió ampliada de finals del segle XVII i principis del segle XVIII i provenen de la web del Walters Art Museum, una institució nord-americana: http://art.thewalters.org/detail/19195/book-on-navigation/.
Gràcies a @neusnius que m'ha ajudat a resoldre alguns t…