Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2010

UN DIA QUALSEVOL

Tots tenim un 31 d'octubre, un dia que comença com un altre dia ordinari i per una successió d'errors es converteix en el dia menys pensat; el dia menys pensat que marca la diferència entre una existència feliç i una altra que te l'aparença d'una muntanya russa emocional. Una existència de matins grisos i vespres negres que et van al darrere, amagades en carrerons foscos. Una existència de la que s'intenta escapar ocupant cada minut, lluitant tot tipus de batalles però és una tasca impossible, cada dia té una gran quantitat de minuts. Despertar-se cada matí, posar-se la careta de felicitar i fingir, representar un paper en aquesta opera que és la societat: els ciutadans responsables, les mares ideals, els polítics honrats, el veïns atents, els fills modèlics, els amics predilectes, els simpàtics del barri. Una carrera cap a un cingle on espera pacient la solitud llavors ella sap que te guanyada la partida des del principi. Espera per obrir la porta a antics fantasm…

Cròniques belgues, dia 3: BRUGES, PASSEJANT ENTRE CANALS.

Imatge
El tercer dia ens alçarem i després de desdejunar, sortirem a passejar pels voltants del palau, els nostres dominis. Més tard agafarem el cotxe i marxarem cap a Bruges, la Venècia del Nord i capital del Flandes Occidental. Arribarem i afortunadament poguérem estacionar prop del centre. El primer que visitarem fou el GroteMarkt, la plaça major de la ciutat on es troben alguns dels edificis més importants com el Belfort, el campanar, i el Hallen o mercat. Aquesta plaça és semblant a la Grand Place de Brussel·les, paga la pena seure's en una de les terrasses i prendre's un cafè o una cervesa. Aquí provàrem la PauwelKwak, una cervesa servida en una copa curiosa que pel que ens digueren era una copa emprada pels cotxers.
Bruges és una ciutat per perdre's pels seus carrers, el seu centre es troba congelat en el temps encara que tal volta li resta realisme, sembla un parc temàtic. Per menjar és aconsellable allunyar-se un poc del GroteMarkt, més que res per escapar dels preus…

EL DIARI D'AULA, DIA 1. (25-10-2010)

A l'assignatura d'Innovació docent i iniciació a la investigació educativa ens han proposat fer com a treball de la matèria elaborar un diari d'aula en el que hem d'anotar les coses més significatives que han ocorregut al llarg del dia. Així que aprofitaré aquest mitjà per conservar les notes del diari. El diari ha de respondre les preguntes: què hem fet en classe?; com ho hem fet? (què hem fet nosaltres?, què ha fet la professora?); què ens diuen les lectures?
La funció d'un diari d'aula és la d'observar l'evolució del dia a dia per tal de detectar possibles problemes que es plantegen a la classe, tractar de resoldre'ls i observar com funcionen les solucions propostes. També actua com a compendi dels temes que s'han tractat a l'aula i els que s'han estudiat. Evidentment aquesta activitat té aplicacions més pràctiques de cara a la investigació.
Per començar hem canviat la distribució de l'aula. Primerament les taules es disposaven en f…

Cròniques belgues, dia 2: BRUSSEL·LES, LA CAPITAL D'EUROPA.

Imatge
Al dia següent marxarem de Wolue-Saint Pierre cap al centre de Brussel·les, desitjosos de recórrer els carrers, de sentir l'ambient urbà, de barrejar-se amb la gent, d'escoltar el soroll. Arribarem a la Ciutat Baixa, el casc antic i com que era diumenge vam tindre la sort de poder estacionar just davant la catedral. L'edifici consagrat als patrons de la ciutat, Sant Miquel i Santa Gúdula és majoritàriament d'estil gòtic. Molt esvelt, les seues torres busquen tocar el cel, arribar al sol, gratar els núvols. Al seu interior, feixos de llum entren a traves de les vitralls de distints colors produint un efecte màgic i provocant una sensació de sentir-se petit, molt petit.

A les mateixes entranyes de l'església es poden observar les restes del primigeni edifici, la catedral romànica construïda a primeries del segle XIIIè. Baixant la gran escalinata de l'exterior es pot observar a mà esquerra un modern edifici d'oficines que entre divertit i descarat intenta imi…

DIA 1: BIENVENUES À LA BELGIQUE!

El dia 16 d'octubre vam partir de Xàbia amb les maletes repletes d'il·lusió per descobrir Bèlgica i en el cas de Régine, de redescobrir el seu país. Coneixíem la bellesa de les seues petites ciutats i la seua copiosa i suculenta gastronomia però tan sols era la punta de l'iceberg del que ens esperava allí. Una visió del país molt particular, regada per les seues innumerables cerveses, amb l'aroma de l'antiguitat i de fons el perpetu conflicte entre flamencs i valons.



Arribarem per la nit a l'aeroport de Charleroi i al sortir de l'avió el fred ens esperava. Prenguérem el cotxe de lloguer i ens posarem en ruta cap a la capital. Els 46 quilòmetres que ens separaven de Brussel·les tardarem en recórrer-los i no hi arribarem fins ben passada la mitja nit puix una de les primeres coses que se'ns tirà al davant fou la deficient senyalització de les seues carreteres. A pesar de la bona fama de la xarxa de carreteres de Bèlgica, les senyals sovint no indiquen la…

EL NOSTRE PETIT MOLÍ

Imatge
Ahir després de quasi sis mesos de començada l'aventura molinera, vam acabar la consolidació del molí número 8 de la Plana Justa de Sant Jeroni (també coneguda com les Planes). Sembla que fou ahir quan vam organitzar des de Xàbia Viva, la primera excursió als Molins. Pujarem per la senda de la cala del Pope fins al far del cap de Sant Antoni i des d'aquí fins els molins passant per davant del Monestir. Va ser aquell 24 de gener a principis de 2010 quan, juntament amb els assistents a l'excursió, reclamarem en el Manifest de les Planes, la necessitat de rehabilitar els molins propietat de l'ajuntament amb l'objectiu final de recuperar-los per evitar la seua destrucció i a més com un actiu turístic important per a Xàbia.
Dies desprès, el destí va voler que un dels molins de propietat privada, es solsira quedant en un estat de runa. És va fer més necessari que mai escometre la consolidació del molí número 8 de propietat municipal, que es trobava en un estat semblant al…

9 d'OCTUBRE

Demà és 9 d'octubre i aquesta vesprada a les escoles s'ha celebrat la nostra festa nacional. Encara recorde quan érem xiquets i ens feien desfilar voltant el pati del col·legi, uns vestits de manera occidental, amb cuirasses i espases de cartró, d'altres anàvem amb una vestimenta més morisca, amb birrets i xilabes. Es tractava d'una desfilada de moros i cristians a petita escala, en la que a cada classe li tocava pertànyer a comparses distintes. En acabar ens seiem en rogle i ens repartien rosegons i xocolate calent. Ningú ens explicava les causes ni les conseqüències d'aquella guerra. Per a nosaltres Jaume I era un bon home, alt i ben plantat, el nostre pater patriae que conversava amb oronetes i bevia orxata. Una altra imatge més romàntica el descrivia com el típic rei just medieval (una imatge construïda com a contrapunt als despòtics reis de l'època moderna). Molt allunyat de l'empaitador de gènere com el definia un professor de la facultat. Però a ning…

ÍDOLS CAIGUTS

Imatge
Freqüentment ens mirem en el mirall d'algun ésser humà al qual prenem com a mentor. Emprem el seu reflex com a model a imitar, com a patró que seguir o per a construir les nostres experiències. Idealitzem eixe reflex que no és més que un miratge producte de la nostra ment subjectiva. Però els reflexos són dèbils i es poden trencar fàcilment per un gran cop o també per xicotets cops que clavillen la imatge fins desfer-la. Pot ser que ens adonem massa tard de la seua fragilitat de manera que ja no podem fer res per evitar la seua destrucció. És qüestió d'instants, en un moment t'hi fixes i veus com la imatge que tant havies admirat va esborronant-se fins esdevindre qualsevol cosa de diferent. És l'últim instant de vida del reflex, és en aquest moment quan la realitat pren la forma d'una gran massa que romp sense contemplacions el nostre ídol.
I una vegada el nostre ídol descansa descompost sobre el terra, què ens queda fer? Doncs hem de començar a confiar en el nostre…