divendres, 8 d’octubre de 2010

9 d'OCTUBRE

Demà és 9 d'octubre i aquesta vesprada a les escoles s'ha celebrat la nostra festa nacional. Encara recorde quan érem xiquets i ens feien desfilar voltant el pati del col·legi, uns vestits de manera occidental, amb cuirasses i espases de cartró, d'altres anàvem amb una vestimenta més morisca, amb birrets i xilabes. Es tractava d'una desfilada de moros i cristians a petita escala, en la que a cada classe li tocava pertànyer a comparses distintes. En acabar ens seiem en rogle i ens repartien rosegons i xocolate calent. Ningú ens explicava les causes ni les conseqüències d'aquella guerra. Per a nosaltres Jaume I era un bon home, alt i ben plantat, el nostre pater patriae que conversava amb oronetes i bevia orxata. Una altra imatge més romàntica el descrivia com el típic rei just medieval (una imatge construïda com a contrapunt als despòtics reis de l'època moderna). Molt allunyat de l'empaitador de gènere com el definia un professor de la facultat. Però a ningú ens explicaven perquè un bon dia s'hi va presentar i va conquerir el regne.



Tornant a l'època escolar. Tots teníem un gran comboi, perquè significava temps d'esplai que no havíem de passar tancats a classe. Quan acabàvem moros i cristians érem tan amics. Després de la desfilada berenàvem en el camp de batalla, sense morts, sense ferides, sense orfes ni vídues. Era una guerra neta, teatralitzada, desgraciadament en el món dels adults els jocs no tenen un final tan net.



Llavors aquesta batalleta venia a compte que no m'agrada aquesta festa i com se celebra. No m'agrada per la imatge que transmet. És la historia del xoc de civilitzacions que ens acompanya sempre, de la impossibilitat de conviure dues cultures, de l'aixafament del dèbil. La convivència es va demostrar impossible a mesura que s'incrementava l'integrisme cristià i arribà un moment en que la única solució al problema que volien veure fou l'expulsió tal i com ocorregué el 1609. Un autèntic genocidi, que nosaltres contemplarem impassibles El 9 d'octubre no és més que l'acte previ de l'expulsió de 1609.



Per cert, el 9 d'octubre no va ser conquerida la ciutat de València. Fou conquerida el 29 de setembre, dia de Sant Miquel i el mateix dia per tal que saberen els cristians que nostra era València e que ningun mal no els fessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple, [...] e quan vim nostra senyera sobre la torre, descavalcam del cavall, e dirigint-nos cap a orient, e plorant dels nostres ulls e besam la terra per la gran mercé que Dèu ens havia fet. Per cert, l'expulsió dels moriscos comença el 30 de setembre de 1609. Entre el 29 de setembre i el 30 de setembre hi ha un dia, encara que quasi 400 anys pel mig.

I per a acabar vaig a intentar pujar un vídeo, no sobre la conquesta però si sobre els xocs culturals :)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada