dissabte, 3 de setembre de 2011

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB


Els arabismes són un conjunt de mots manllevats a la llengua aràbiga a la nostra llengua per donar nom a idees o conceptes que originalment no existien o que ja no responen al mateix nom. Certament el català té menys arabismes comparats amb el castellà o el portugués i dialectalment el valencià en té molt més que el català oriental, per raons històriques. En castellà també són més fàcils de detectar perquè sovint conserven l'article al-.
Ambtot el seu nombre va retrocedint perquè les paraules també s'extingeixen si els parlants no els donen un ús. Llavors aquí he posat algunes de les paraules que m'han semblat més interessants perquè continuen vives en la nostra realitat diària, això si hi ha moltes més paraules que he sentit dir als avis o a la gent major que a la gent jove. Al final també hi ha algunes expresions d'origen àrab que s'utilitzen cada vegada menys. Per trobar-ne més, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una bona ferramenta.

Albergínia /badinjana/ hortalissa
Alcalde /al qadi/ president de l'ajuntament
Alicates:  /al laqqat/ petites estenalles que utilitzen els llanterners o llumers
Assegador /saqa/ camí
Atzucac /az-zuqaq/ carreró sense eixida
Bacora /baqura/ figa primerenca
Baldufa /hudrufa/ joc dels xiquets conegut també com a trompa.
Barnús /burnus/ peça d'abric
Barri /barri/ conjunt de cases i carrers
Caduf o catúfol /kaduz/ recipient de la sénia per traure aigua
Carxofa /hurxufa/ hortalissa
Dacsa /daqsa/ planta gramínia.
Debades /batil/ gratuït, en va.
Drassana /dar sana/ lloc on es construeixen embarcacions.
Duana /diwan/ oficina de control de mercaderies.
Flassada /farsat/ manta
Fanecada /fanica/ dotzena part d'una hectàrea.
Gandul /gandur/ persona a qui li agrada poc treballar.
Garbí /garbi/ vent del sud-oest
Gàtzara /gazara/ soroll
Jàssera o jàssena /jasr/ biga mestra que sosté el sostre.
Javalí /javali/ porc senglar
Llautó /latun/ aliatge de coure i zinc
Llima /laymun/ fruit de la llimera
Ma /ma/ aigua en el llenguatge infantil
Magatzem /maxzem/ local per guardar mercaderies
Mandil /mandil/ davantal
Marjal /marj/ terreny aiguós
Masmorra /matmurra/ presó subterrània
Matalàs /matrah/ sac de tela que es posa sobre el llit per jeure
Moixama /muxamma/ tonyina assecada a l'aire
Mona /maimon/ simi
Quintar /qintar/ mesura de pes
Racó /rukun/ lloc apartat, angle.
Rajola /lajura/ peça d'argila per a la construcció
Rambla /ramla/ areny, terreny cobert d'arena
Raval /rabat/ barri exterior d'una ciutat
Riurau /raf raf/ edifici
Safa /sahfa/ llibrell
Sénia /saniya/ màquina per a l'extracció d'aigua
Séquia /saqiya/ construcció per al rec
Sofà /suffa/ moble
Tabac /tabaq/ planta que a l'estat li aporta molts beneficis.
Tabal /taba/ instrument de percussió.
Talaia /talai'a/ lloc de vigilància
Taronja /turunja/ fruit del taronger, provinent de l'Extrem Orient.
Tassa /tassa/ recipient per beure
Taüt /tabut/ caixa de morts
Tramús /turmus/ fruit
Safanòria /isfanariya/ planta herbàcia
Safareig /saharij/ dipòsit per rentar la roba.
Síndria /sandiya/ fruit dolçós, meló d'alger.
Sucre /sukkar/ substància dolça
Tarifa /ta'rifa/ llista de preus fixats
Xafarder, persona que li agrada parlar de les altres, derivat de safareig, /saharij/ lloc molt apropiat per a aquestos menesters.
Xaloc /xaluq/ vent del sud-est


A betzef /bizzaf/ en gran quantitat.
A la babalà /ala bab Allah/ de manera irreflexiva. A la voluntat d'Al·là.
De gairó /gaydun/ de costat.
En doina /ad-dunia/ en desorde.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada