DE PEDRAMALA A BENIMARCO
El viatger continua el seu camí deixant arrere les escoles de Pedramala, acompanyat sempre per la majestuositat de la Serra d’Oltà i de la seua germana major, la Serra de Bèrnia, que amb 1128 metres d’altura separa i alhora uneix les dos Marines. Durant el segle XIX l’exportació de pansa des del port de Dénia esperonà el conreu de vinya i les terrasses que havien esculpit segles d’erosió, s’abancalaren i inundaren amb una mar de ceps. A la dreta del camí una senda condueix a l’ermita de Pedramala, un xicotet oratori per a les gents que s’hi instal•laren a conrear el raïm. És una construcció senzilla d’una sola nau dedicada a Sant Vicent Ferrer i que celebra les seues festes a mitjans de juliol quan els benissers s’hi troben, adés per a treballar la terra i ara per a estiuejar. De l’ermita estant, s’obri una balconada des de la qual s’albira el Penyal cap a migdia i el Cap d’Or cap a llevant, les principals fites marines de l’antiga baronia de Calp. Més avant es troba l’encreuamen