Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2015

ESCENES DE LA LLUITA DE CLASSES

L'anterior cap solia dir-me que la vida és com una capsa de bombons. Bé, no exactament això, però parava més bonico. En realitat deia que jo tinc la capacitat d'atraure gent estranya, alguna com així com un imant de la surrealitat. Pense que exagerava una miqueta. Sí, és cert que en els darrers mesos m'he trobat amb una senyora que pensava que el seu veí era terrorista; una dona que ens acusava d'ocultar els cartells de València de la carretera, una hostessa a la qual se li apareixia la Mare de Déu; un senyor que havia trobat en Xàbia proves irrefutables de l'existència del Sant Calze; una senyora que pretenia que resara amb ella en mig del carrer; un senyor masturbant-se a plena llum del dia pel riu; una senyora que volia que l'ajudara a trobar un restaurant que se li havia aparegut en somnis; un senyor que intentà furtar-me un llibre perquè així li ho havia ordenat un rector... crec que tal vegada la meua cap tinguera raó.
A la protagonista d'aquesta his…

RETROSPECTIVA DE MITJA DÈCADA (I)

El 15 de setembre, ara fa 5 anys, vaig encetar aquest bloc sense massa pretensions. Crec que mai m'havia passat pel cap obrir-me'n un fins que un conegut del poble m'instà a fer-ho i així deixar de publicar estats quilomètrics en el facebook. El leit motiv anava a ser l'inici del Màster de Professor de Secundària, tal com diu el títol, encara que això va quedar prompte enrere. 
A finals de l'estiu de 2010 no sabia que fer de la meua vida, crec que és un dubte que ens assalta a molts després d'acabar una etapa important, encara que hui en dia tampoc ho he descobert i sospite que em moriré sense descobrir-ho. D'altra banda eixe deu ser el sentit de la vida. Vaig decidir fer el màster perquè era la seqüència lògica de fets: guarderia-escola-institut-universitat, tot havia vingut a soles, no hi havia hagut cap decisió conscient. L'educació no m'entusiasmava gaire i encara m'entusiasmaria menys després d'haver cursat el màster, però en aquell te…

J DE CINE JAYÁN

Després de tractar dels habitants de Xàbia, de la seua idiosincràsia, dels seus enemics naturals i del seu modus vivendi, tocava abordar un poc la cultura, però la cultura en majúscules, CUL-TU-RA, no fires de tapes.
Què és cultura?- dices mientas clavas tu pupila en mi pupila azul.  Segons Ortega i Gasset cultura és tot allò que permet a l'home desenvolupar-se en ...Bé tampoc cal fer aquí una síntesi. Passem a l'assumpte principal, el Cine Jayán. Que el nom de l'entrada no vos conduïsca a error, per favor, no faré cap entrada  sobre la situació del cinema en el segle XXI perquè per a això em caldria una jaqueta de tweed amb colzeres i per a això fa massa calor encara. Per cert, no tinc ni idea de què és el tweed però que em pengen, si hi ha cap llibre en què un dels seus personatges no duga una jaqueta de tweed. A mi eixa paraula m'evoca a jaqueta verda, amb quadres i d'una tela aspra que esmussa en tocar-la. Pot acompanyar-se d'una pipa. De vegades no cal sa…