dissabte, 3 d’octubre de 2015

J DE CINE JAYÁN

Després de tractar dels habitants de Xàbia, de la seua idiosincràsia, dels seus enemics naturals i del seu modus vivendi, tocava abordar un poc la cultura, però la cultura en majúscules, CUL-TU-RA, no fires de tapes.

Què és cultura?- dices mientas clavas tu pupila en mi pupila azul.  Segons Ortega i Gasset cultura és tot allò que permet a l'home desenvolupar-se en ...Bé tampoc cal fer aquí una síntesi. Passem a l'assumpte principal, el Cine Jayán. Que el nom de l'entrada no vos conduïsca a error, per favor, no faré cap entrada  sobre la situació del cinema en el segle XXI perquè per a això em caldria una jaqueta de tweed amb colzeres i per a això fa massa calor encara. Per cert, no tinc ni idea de què és el tweed però que em pengen, si hi ha cap llibre en què un dels seus personatges no duga una jaqueta de tweed. A mi eixa paraula m'evoca a jaqueta verda, amb quadres i d'una tela aspra que esmussa en tocar-la. Pot acompanyar-se d'una pipa. De vegades no cal saber el significat d'una paraula per imaginar-la.

Per exemple a mi la paraula Jayán sempre m'ha sonat a quelcom selvàtic, salvatge i indòmit, com un jaguar travessant a la carrera les frondoses selves de l'Hindustan. O també em sona, no sé per què, a la Batalla de Lepanto, que al seu torn m'evoca leotardos de color bordeus. És la màgia de les connexions cerebrals que són com la pluja, ningú sap perquè es produeixen, però aquí estan.

Fa poc però, vaig descobrir la terrible veritat que s'amaga darrere la paraula Jayán, un significant tan esgarrifós, tan esfereïdor, tan esborronador, tan espaordidor que mencionar-ho posaria en perill tot el continu espai-temps. Segons em va dir la meua amiga Tere, Jayán és la unió dels noms dels seus fundadors, Jaime y Angelita. Com quan en Son Goku es fusionaven Goten i Trunks i apareixia Gotrunks. Bé, a la fi no era un secret tan esgarrifós. però és una història de fulletí vuitcentista quan el fill de la pairal  però vinguda a menys família Bolufer, antics magnats de la pansa, s'enamora  d'una forastera arribada a Xàbia durant els turbulents anys 30, que posseïa l'única ràdio del poble durant la Guerra i que amuntegà una fortuna gràcies al seu esforç i tenacitat.

El cas és que de menut pensava que el Jayán era un coco de cine. Quan anunciaven alguna pel·lícula i deien:"sólo en los mejores cines", jo tenia la mania que no la farien mai en Xàbia, eixe era el grau de confiança que tenia. Això sí, teníem motius per pensar-ho, ja que estrenaven les pel·lícules quan ja les havien tretes en vídeo. En aquells temps en què no existia Internet, vivíem en coves i utilitzàvem els animals com a electrodomèstics, tocava anar al cine La Pau a Gata i que Gata de Gorgos fora un referent era un motiu més que preocupant per als de Xàbia. O si no, havíem d'anar al cine de Dénia. De fet recorde haver anat al cine Condado de Dénia a vore Jurassic Park. Era l'any 1993, Espanya estava en crisi després de la ressaca de les Olimpíades, hi havia guerres en el Pròxim Orient, acabava de caure el teló d'acer i els ordinadors personals únicament estaven a l'abast d'uns pocs. Podies comprar-te una entrada de cine per menys de cent duros i encara et sobraven diners per a un gelat i un bitllet de tramvia de tornada a casa.

En aquells dies no sols hi havia el Cine Jayan, Xàbia arribà a tindre 4 cines! A saber: el Central Cinema, en el Poble i que també feia les funcions de teatre, hui en estat d'abandó. El cine d'estiu de l'Arenal, convertit hui en uns bungalous i finalment, l'autocine, que actualment és un solar on s'emmagatzemen contenidors, vehicles i males herbes. Així arribem el dia de hui, no tenim cap teatre, cap auditori i per no tindre, no tenim ni llibreries.  Això sí, bars que no en falten, som un dels pobles de l'Estat espanyol amb més bars per càpita, amb 11.3 per cada 1000 habitants, 366 en total i em pareix una xifra baixa tenint en compte tots els bars, restaurants locals i ètnics, cafeteries, tasques, gastrobars, pizzeries, kebaps, pubs, salons de te, cocteleries i gelateries que hi ha. Podem consolar-nos en què ens superen Dénia amb 10.6 bars i Calp amb 12. A la Marina quan un no sap que fer, obri un bar.

Tanmateix tenim poc però de qualitat perquè una de les coses bones del Cine Jayán és que el seu propietari és un cinèfil i a banda dels típics blockbusters estiuencs, també es passen pel·lícules d'autor i europees, sí, pel·lícules albanokosovars amb una cabra fent un monòleg durant una hora sobre la naturalesa del temps. Pots veure pel·lícules en anglés, alemany, francés, japonés, polonés, etc... que no s'ofereixen en altres indrets de les rodalies. Però qui sap, pot ser d'aquí 10 anys estiguem plorant la seua desaparició, reconvertit en un restaurant de cuina-fusió a 50 euros el cobertor. Ja sabeu que els camins del Senyor són inexpugnables, o era impermeables? Imperdibles? A saber.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada