Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2012

ESSEN O L'IRA DE THOR

Imatge
Quan va sonar el despertador, em vaig penedir, un dia que podia dormir i se m'ocorre alçar-me matí. Encara era de nit, però l'aventura em cridava, era hora d'explorar la vall del Ruhr. Però com vaig aprendre eixe dia, si les coses comencen a anar mal, probablement aniran a pitjor, així que el millor és tornar-se a gitar i esperar que gire l'oratge.  Volia anar a Essen, una ciutat de 500.000 habitants en el cor de la vall del Ruhr i que durant el segle XX es va caracteritzar per ser el major centre productor de carbó i acer de tot el continent europeu. Allà esperava visitar la catedral, la sinagoga i el Zollverein i perquè no, perdre'm entre els seus carrers i descobrir altres edificis. En arribar a l'estació, el paraigües (dir que plovia seria una obvietat a aquestes altures) va causar baixa a causa del vent. Molt bé, la meua companyia ja havia perdut un membre valuós, l'agradable expedició hauria de ser substituïda per una ràpida

STEINWACHE, UNA VISITA A L'INFERN

Imatge
No sé bé repetir com allí vaig entrar; tant era ple de son en aquell punt; que la via vertadera vaig abandonar. Però ja que al peu d'una muntanya em vaig veure; allà on acabava l'obscura vall; que de por el cor m'havia contret. (Infern, Dant, I) Després d'aconseguir creuar l'estació de Dortmund, vaig arribar a l'Steinwach, l'antiga comissaria de la Gestapo. Apartada del centre històric i situada en una zona més abandonada, vaig dubtar si realment allò era un museu o era un edifici abandonat pel temps.  El Museu Memorial dedicat a la Resistència i la Persecució en Dortmund entre 1933 i 1945, aprofita l'antiga comissaria de la Gestapo, la policia secreta de l'Alemanya Nazi dedicada a investigar tot allò que puguès posar en perill l'ordre establert. La policia detenia, interrogava, torturava i empresonabva els sospitosos sense cap respecte per l' habeas corpus , la presumpció d'innocència o qualsevol altra garantia

PROS I CONTRES

Imatge
Aquesta setmana estic desanimat del tot, tant que estic pensant en tornar-me'n cap a casa. 25 anys i no sé que fer de la meua vida. Eixe ha sigut el desencadenant de tot. Què pense fer amb Alemanya? I què pense fer en casa? Em sent un poc estafat pel sistema, tota la vida fent el que devia, curs per any, una carrera i un màster i he acabat en un treball que no m'agrada gens. A la fi, per a fer este viatge no feia falta tant d'equipatge.  Avantatges de tornar a casa: -Els amics. -La família. -El sol, la llum. -La mar. -Entendre tot el que la gent diu. -L'animació de la gent en si. -Major qualitat de vida. Avantatges d'Alemanya: -Aprendre l'idioma (si algún dia ho aconseguisc). -Perspectives de futur més prometedores. -A curt termini, guanyar diners. -Poder viatjar. Però Alemanya és tan avorrida. És tan difícil conéixer gent. És tan rutinària, la gent sempre fa i diu el mateix, moltes vegades puc avançar-me al que faran o diran i sembla que estiga en la pel·l

RINOCERONTS AMB ALES!

Imatge
El dissabte a l'hora del desdejuni pantagruèlic (tots els desdejunis alemanys ho són), parlant sobre que fer aquest cap de setmana, jo vaig anunciar la meua intenció d'anar a Dortmund, no de compres ni tampoc al cinema ni molt menys al futbol, solament per veure la ciutat. Però la meua intrepidesa va ser resposta de manera contundent amb un: però si allà no hi ha res a veure!. Tal vegada fa uns mesos hagués desistit, però ja comence a estar-ne tip de l'actitud alemanya: jo ho sé tot, sóc alemany, tu no saps res. No anava a deixar-me acovardir, estava en joc l'honor del sud així que em vaig alçar de la taula i amb determinació vaig dir el que calia dir, no sols no trobaré 10 coses per visitar en Dortmund, sinó que a més trobaré la mona de jade abans de que canvie la lluna!  Així que, com aquell qui res em vaig plantar en l'estació de Schwerte direcció a Dortmund. Per cert, mai més em queixaré dels preus del transport públic valencià. Un bitllet de tre