DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Les vesprades són molt llargues i l'ordinador se m'ha trencat així que tampoc puc teletreballar. Estic jugant al Mario Odissey. L'argument és el de sempre, Browser ha segrestat la princesa i Mario ha de rescatar-la. Aquí la novetat està en el fet que Browser s'ha fet ajudar d'una família de conills que són planificadors de casaments (wedding planners sona més esfereïdor) per a organitzar la cerimònia nupcial a la lluna. El cas és que en la mitologia japonesa els conills i la lluna sempre van acompanyats. Segons conta una llegenda japonesa, d'origen xinés, un conill, una rabosa, una llúdria i una mona es van reunir per a ajudar uns humans famolencs. Cadascú va aportar allò que va poder: plàtans la mona, peix la llúdria i carn la rabosa. El conill va portar herba però com que els humans no mengen herba, el conill es va oferir ell mateix com a aliment per als humans. El Rei del Cel veient la bona acció del conill, va decidir dibuixar la seua imatge en la lluna co

El govern ha decidit restringir encara més els moviments, ara molts treballs es consideraran prescindibles i no podran continuar fora de casa. Molts empresaris es botaran la prohibició. Mentrestant a Xàbia sorprenen una família de Madrid en la cala d'Ambolo amb la criada. Sempre són els de baix els que han de pagar la supèrbia dels de dalt. Des de casa arriben cridòries i riures de cases que suposadament estan tancades. Ja no sé si és la psicosi o els ecos del passat o que hi ha gent que continua aliena al món que viu. Tot pot ser. 

28/03/2020 Divendres vaig fer un bescuit suís anomenat Rüblitorte que du carlotes. Un exercici que em pareix interessant és investigar d'on venen els diferents ingredients. Així la recepta del Rüblitorte és: 400 grams de galetes mòltes 25 grams de farina 1 cullerada de rent en pols 400 grams de carlotes 8 ous un poc de sal 150 g de sucre 1 culleradeta de canella 3 culleradetes d'aiguardent de cirera. Per a la cobertura: 200 grams de sucre de llustre 3 cullerades d'aiguardent 2 cullerades de suc de llima. Les galetes han sigut fabricades a Palència i la farina, a Toledo. Castella sempre ha destacat per la seua producció cerealícola, gairebé molt limitada per les característiques orogràfiques de les depressions del Duero i del Tajo. El rent en pols, la canella i el sucre de llustre venen de Novelda. Al Vinalopó Mitjà i sobretot a la seua capital hi ha una producció d'espècies molt destacada des del segle XIX. És un sector orientat a fer d'intermed

Els grecs explicaven el pas de les estacions de la següent manera: La deessa Demèter era la personficiació de la naturalesa, una antiga deessa mare relegada a una possició inferior en el panteó grec després de l'arribada dels indoeuropeus. Costa no vore en el seu nom la  Dea Mater . Demèter tenia una filla molt bella, Persèfone però eus ací que el déu de l'Avern, Hades se'n va enamorar i la va segrestar. Persèfone va suplicar pel seu alliberament i Hades arribà a apiadar-se'n però li va fer un parany. Com a mostra de bona voluntat, la va convidar a un últim àpat a l'inframón i enganyada, Persèfone va menjar una magrana (per als grecs la magrana simbolitzava la mort perquè el magraner és un arbre que pareix a la tardor, a l'estació dels morts). Mentrestant Demèter havia buscat, incansable la seua filla i finalment li havien dit que la tenia retinguda el seu germà Hades. Llavors va anar a suplicar al pare dels Déus, Zeus però aquest en comprovar que Persèfone h

Anit en la tele va començar un programa nou sobre el projecte d'un venedor de fum de construir una escola en la República Democràtica del Congo. El programa podia ser interessant però traspuava imperialisme per tots els costats. L'equip arribava a Ruanda i després de dir que allà no és permés de fer gravacions pel carrer sense permís, es dedica a fer gravacions pel carrer sense permís. I la policia els para! Finalment l'equip de tele ho resol subornant la policia. Sí, fent apologia de la corrupció en hora de màxima audiència. Tal vegada podrien haver investigat com eixos països acaben controlats per governs a sou d'Occident que es dediquen a acaparar la riquesa i condemnen la resta de la població a la misèria. Pot ser, entendrien que no és una corrupció d'avarícia com en Europa.  A continuació ja en el Congo, van a un riu a gravar uns pescadors. Els pescadors se senten incòmodes, els deixen estar 10 minuts i després els demanen que se'n vagen. El reporter cla

25.03.2020 Gairebé dos setmanes d'ençà que suspengueren les classes i no tenim notícies de la plataforma virtual per a continuar les classes. A banda de què les ordres també són contradictòries: no podem avançar faena, hem de seguir les classes amb normalitat, no podem avaluar la faena d'estes setmanes, hem de tindre-la en compte...un casino pareix això. Així que ja m'he posat en contacte amb els alumnes pel correu del treball per a enviar la faena i alguns ja m'han dit que si és voluntari, ho farà sa tia la de França. Tot en ordre.

24/03/2020 Hui haguérem anat d'excursió a la Solana una serra de Benissa. Bé, de totes maneres tampoc haguérem anat perquè ha plogut sense parar. Diuen que sempre que organitzen una excursió a la muntanya, plou i cal ajornar-la i enguany malgrat les circumstàncies, no podia ser d'una altra manera. També ha mort Albert Uderzo, dibuixant d'Asterix. L'home ja era major, havia passat de la norantena però això suposarà la mort definitiva d'Asterix i Obelix. Fa més de quaranta anys que va morir Gosciny, el guionista d'Asterix i tot i que Uderzo havia continuat l'obra, es notava una pèrdua de qualitat. Els còmics havien perdut part de la màgia. Però igual no és la fi, si alguna cosa ens ha ensenyat el capitalisme, és que quan un producte té èxit, cal estirar-lo i escórrer-lo fins a l'última gota i que sempre hi ha prou diners perquè l'obra sobrevisca al seu creador.

Després d'un dia de treva, ha tornat la pluja i el més destacat de la jornada és vore passar pel carrer el cotxe de protecció civil delectant el personal amb l'himne, música de processons i d'altra música lleugera més pròpia dels garitos coents de Benidorm. Com si no tinguérem ja prou desgràcia. Quan acabe tot açò, el món serà millor o pitjor però ja no serà com ho era abans. Ara bé, fa feredat vore com l'exèrcit pren el carrer, la policia gaudeix de la seua autoritat sobre la població i els veïns es denuncien els uns als altres mentre que els governs avantposen els seus projectes nacionals al benestar de la població i els mitjans de comunicació mercenaris es dediquen a blanquejar les multinacionals. Si el món és així, els vius envejaran els morts. FI DEL LLIBRE PRIMER

22/03/20 Hui ha eixit el sol i això fa pujar els ànims, tot i que els núvols a poc a poc el fan retirar, la calfor externa senta bé. He fet exercici a la terrassa i a falta de poder eixir de casa, he fet una excursió pel pati. El bresquiller ha tret flor i l'olivera uns fruits xicotets, l'espígol s'ha fet gran i el cirer comença a traure brots nous. Encara com tinc el pati, la gent que no té ni balcó o que viu en cases amb finestres que donen sols als desllunats ho deuen passar molt mal. 

Plou i fa fred, ahir va començar la primavera però que més dona ja. Passejar per dins de casa, llegir, entrar al correu de la faena, netejar, rentar roba, estudiar persa, parlar amb amics però podria fer més coses però paradoxalment, com més temps disponible tinc, menys ganes de fer res. Però això ja ho sabia jo, no em calia cap confinament. Tots els meus períodes de vacances han acabat així, entre l'aïllament social i l'abúlia.

Després d'una setmana sencera de confinament, he eixit a comprar. Accions tan quotidianes com arreglar-se o agarrar el cotxe esdevenen estranyes. Sent un lleu mareig, quasi stendhalià. De camí al supermercat em travesse alguns cotxes d'holandesos i anglesos que van a parelles, com si açò del confinament no fóra més que una extravagància mediterrània més. En arribar al supermercat, la cua per a entrar-hi envaeix tot l'estacionament. N'ix un, n'entra un, és la màxima que segueix el vigilant de seguretat. Mentrestant hem d'esperar, els uns lluny dels altres. Una dona intenta colar-se, una altra parella intenta entrar-hi com si res, ignorant tots els que fem la fila però són detinguts per aquell Sant Pere. Un altre home arriba tot parat amb guants i mascareta i es col·loca al costat d'un conegut i botant-se la fila. Ni en aquestes circumstàncies som capaços de respectar la urbanitat. El cel és gris com fa una setmana i amenaça de ploure. Espere que no ploga pe

19.03.2020 Dia de Sant Josep. Hui s'hagueren cremat les falles que ja no cremaran. Per tot arreu se suspenen les festes i diferents actes. Els més optimistes confien poder celebrar-los a la tardor i així acabar saturats de festes i mitjos-anys. També els iranesos cremen falles. Ells celebren el Nouruz o Cap d'Any i alcen fogueres per a cremar els esperits de l'hivern i donar la benviguda a un nou any. No recorde com he passat el dia. Vivim instal·lats en el mateix dia des de divendres passat. Ahir i demà ja no tenen sentit perquè són tots dies iguals.

18/03/2020 Hui haguérem anat amb els alumnes de Segon d'ESO a Llutxent a visitar el Palau dels Pròxida, d'estil gòtic-renaixentista, el monestir gòtic-renaixentista del Corpus Christi i l'ermita de la Consolació, del segle XVIII i que té unes manises historiades sobre el Miracle dels Corporals. En canvi estic a casa, fent faena o fent com si la fera perquè els meus alumnes segueixen sense tindre accés a la plataforma i no sé que se suposa que he de fer. Els dèbils rajols del sol fan que la jornada siga més suportable. A la vesprada mire un nou capítol de Folklore. Aquest és sobre un fantasma tailandés que s'alimenta de vísceres humanes, anomenat Pob i tot i sonar així d'escatològic, en realitat era un pobre taxista assassinat per uns lladregots i que busca algun periodista que conte la seua història.

17.03.2020 Sant Patrici, patró d'Irlanda perquè va introduir el cristianisme en l'illa, diuen malgrat que ja hi havia cristians i perquè va expulsar les serps de l'illa, també diuen a pesar que en Irlanda mai hi ha hagut serps. Dia gris, plujós. Treballe en Aules però els alumnes no hi tenen accés. Em lleve la barba mentre cante Adiós al Badulaque . Sort que no he d'eixir al carrer.  Llig, camine per dins de casa, trac a Dana però l'aire és fred i encara tinc restes de la grip/constipat/virus o el que siga. Alguns comencen a fer plans per a quan tot açò acabe, d'altres ja parlen d'allargar-ho.

16.03 Dilluns. La febra no ha tornat però persisteix la tos. Es fa l'hora d'anar-se'n a treballar i com és d'estrany no fer-ho. Prepare materials per a classe però han desactivat l'accés de la plataforma als alumnes així que gran part de la tasca docent es redueix a explicar als alumnes que no podran accedir-hi fins al sendemà. Visite el mussolet de Duolingo, guarde la roba llavada, llig i mire per la finestra. A la vesprada creix l'angoixa perquè una veritat comença a fer-se patent: açò va per a llarg i no sabem quan acabarà. Fem videotelefonada amb uns amics. Trac a passejar Dana, arribem fins al contenidor per a tirar el fem. En el viver de vora de casa pareix que no hi haja estat d'alarma, una dona compra plantes, una parella mira flors. I la cosa s'allargarà encara més si la gent no s'ho pren seriosament. El cel gris i plujós fa que encara es faça més pesat. Per les notícies més polítics i més esportistes donen positius però sols ells, a la re

15.03 M'he alçat de nou amb febra així que he telefonat directament a l'ambulatori i tampoc he aconseguit gaire. La dona m'ha escridassat que no isca de casa i que prenga un paracetamol cada dos hores sense cap indicació més. La sensació d'abandonament és total. Però encara com el paracetamol ajuda i la febra se'n va. Així que em sent millor vaig la visiteta al Duolingo, prepare materials perquè els alumnes puguen treballar des de casa i netege. Aprofitant el sol, sec fora perquè em pegue un poc l'aire i comence a llegir Divideix i venceràs.  Una obra de l'historiador neerlandés Henk Wesseling sobre el repartiment d'Àfrica i la colonització europea del continent. El vol de les gavines em distrau, escridassen i es barallen per les teulades. Em preocupa que si cessa l'activitat pesquera i amb els restaurants de platja tancats ja no tinguen per a alimentar-se i es revolten contra els humans. Fins i tot els coloms i els teuladins en fugen. Pel carr

En qüestió d'hores vam passar de tindre plans per al futur a acabar tot confinats dins de casa. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- M'he alçat fet tabac. Els dos dies anteriors he tingut algun símptoma que em preocupava, una tos lleu, sentiment de malestar i debilitat, la sensació contínua d'acabar d'aterrar. I al tercer dia, una nova trompeta apocalíptica portadora de noves terribles. No puc ni tossir del mal que em fa tot. A més, per a acabar-ho d'adobar, tinc tremolins malgrat que la temperatura ambiental és agradable.  Em prenc la temperatura i pareix  alta així que no sé si deixar-ho córrer o que m'embargue el pànic. Arran de deu intents infructuosos desistisc de posar-me en contacte amb el número que havia proporcionat Conselleria. Segur que no és res greu, ja passarà. Però en previsió que és qüestió de temps que aparega la febra i m'haja d'allitar, he acaba

El Rafalí de la Font d'en Carròs és un recinte emmurallat exempt que es troba a la part alta del poble, al sud-est d'aquest municipi de la Safor.  La seua fàbrica és baix medieval, feta de tapial però presenta elements posteriors, com dos torres del segle XVII. S'han fet diverses interpretacions sobre aquest recinte. Segons la interpretació oficial, que utilitza l'ajuntament es tractaria d'una ampliació del recinte murat que es va fer al segle XVI per a donar cabuda a una població creixent. Una altra interpretació és que era una fortificació de la vila medieval  i encara una tercera ens diu que era l'alqueria andalusina original sobre la qual es va fundar la Font però que després es va traslladar uns metres més avall. Interpretacions molt diverses que confirmarà o desmentirà l'arqueologia. El Rafalí de la Font d'En Carròs Ara vull explorar més sobre el topònim. El nom Rafalí, a primera vista pareix un diminutiu del terme rafal, que entre els s