CATORZÉ DIA: EL PIRATA
Els grecs explicaven el pas de les estacions de la següent manera:
La deessa Demèter era la personficiació de la naturalesa, una antiga deessa mare relegada a una possició inferior en el panteó grec després de l'arribada dels indoeuropeus. Costa no vore en el seu nom la Dea Mater. Demèter tenia una filla molt bella, Persèfone però eus ací que el déu de l'Avern, Hades se'n va enamorar i la va segrestar. Persèfone va suplicar pel seu alliberament i Hades arribà a apiadar-se'n però li va fer un parany. Com a mostra de bona voluntat, la va convidar a un últim àpat a l'inframón i enganyada, Persèfone va menjar una magrana (per als grecs la magrana simbolitzava la mort perquè el magraner és un arbre que pareix a la tardor, a l'estació dels morts).
Mentrestant Demèter havia buscat, incansable la seua filla i finalment li havien dit que la tenia retinguda el seu germà Hades. Llavors va anar a suplicar al pare dels Déus, Zeus però aquest en comprovar que Persèfone havia menjat de les magranes de l'Avern, va concloure que la jove ja no podia tornar al món dels vius. Enfadada, Demèter va decidir que ja no germinaria sobre la terra cap arbre ni cap planta fins que la seua filla li fos retornada. Així, la terra va entrar en una època fosca i els humans passaven molta fam. Veient que la situació era greu, Zeus va convocar les parts involucrades i finalment va decidir que una part de l'any Persèfone restaria a l'Avern amb el seu espòs i l'altra part de l'any retornaria amb sa mare. Demèter va haver d'acceptar aquest tracte i per això, quan Persèfone torna a casa, la naturalesa es mostra abundosa però quan ha de restar a l'Avern, tot entra en letargia.
Tot això per a dir que pareix que Persèfone no ha pogut tornar amb sa mare pel confinament i per això pareix que el temps s'haja detingut, que cada dia plou i el cel és gris i els termòmetres veuen caure la temperatura. Esperem que puga tornar prompte a casa i vinga de veritat la primavera.
La deessa Demèter era la personficiació de la naturalesa, una antiga deessa mare relegada a una possició inferior en el panteó grec després de l'arribada dels indoeuropeus. Costa no vore en el seu nom la Dea Mater. Demèter tenia una filla molt bella, Persèfone però eus ací que el déu de l'Avern, Hades se'n va enamorar i la va segrestar. Persèfone va suplicar pel seu alliberament i Hades arribà a apiadar-se'n però li va fer un parany. Com a mostra de bona voluntat, la va convidar a un últim àpat a l'inframón i enganyada, Persèfone va menjar una magrana (per als grecs la magrana simbolitzava la mort perquè el magraner és un arbre que pareix a la tardor, a l'estació dels morts).
Mentrestant Demèter havia buscat, incansable la seua filla i finalment li havien dit que la tenia retinguda el seu germà Hades. Llavors va anar a suplicar al pare dels Déus, Zeus però aquest en comprovar que Persèfone havia menjat de les magranes de l'Avern, va concloure que la jove ja no podia tornar al món dels vius. Enfadada, Demèter va decidir que ja no germinaria sobre la terra cap arbre ni cap planta fins que la seua filla li fos retornada. Així, la terra va entrar en una època fosca i els humans passaven molta fam. Veient que la situació era greu, Zeus va convocar les parts involucrades i finalment va decidir que una part de l'any Persèfone restaria a l'Avern amb el seu espòs i l'altra part de l'any retornaria amb sa mare. Demèter va haver d'acceptar aquest tracte i per això, quan Persèfone torna a casa, la naturalesa es mostra abundosa però quan ha de restar a l'Avern, tot entra en letargia.
Tot això per a dir que pareix que Persèfone no ha pogut tornar amb sa mare pel confinament i per això pareix que el temps s'haja detingut, que cada dia plou i el cel és gris i els termòmetres veuen caure la temperatura. Esperem que puga tornar prompte a casa i vinga de veritat la primavera.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada