TRETZÉ DIA: ALEXANDRE I L'ABAT

Anit en la tele va començar un programa nou sobre el projecte d'un venedor de fum de construir una escola en la República Democràtica del Congo. El programa podia ser interessant però traspuava imperialisme per tots els costats. L'equip arribava a Ruanda i després de dir que allà no és permés de fer gravacions pel carrer sense permís, es dedica a fer gravacions pel carrer sense permís. I la policia els para! Finalment l'equip de tele ho resol subornant la policia. Sí, fent apologia de la corrupció en hora de màxima audiència. Tal vegada podrien haver investigat com eixos països acaben controlats per governs a sou d'Occident que es dediquen a acaparar la riquesa i condemnen la resta de la població a la misèria. Pot ser, entendrien que no és una corrupció d'avarícia com en Europa. 

A continuació ja en el Congo, van a un riu a gravar uns pescadors. Els pescadors se senten incòmodes, els deixen estar 10 minuts i després els demanen que se'n vagen. El reporter clama indignat contra aquest atropellament. Si algú ens gravara sense permís treballant o simplement estant pel carrer, no ens enfadaríem? Si vinguera un equip de l'Àfrica a gravar xiquets, no ens mostraríem descontents? Per què a l'inrevés sí que és lícit? El fet de viure en Àfrica vol dir que no poden tindre dret a la seua imatge?

Finalment, arriben a una comunitat del Congo i el primer que copsa a l'equip televisiu és que ja tenen una escola. Un edifici de tova, fosc per a cinquanta xiquets i un professor. Això al reporter li pareix un luxe i decideix anar-se'n. Ell ha arribat a portar la llum de la civilització occidental i resulta que al bell mig de la selva ja hi ha escoles. Una altra falta de respecte cap als benintencionats europeus. Així que decideix buscar una comunitat miserable de veritat, a parer seu. Aquí ja vaig deixar de mirar perquè el programa feia vergonya.