dijous, 30 de juliol de 2015

L'AVENTURA DE PRESENTAR-SE A UNES OPOSICIONS

Diuen que presentar-se a una oposició pot ser una experiència traumàtica. Insomni, dolors estomacals, caiguda del cabell...hi ha gent que és consumida per l'ansietat.  L'estrés de jugar-te el futur, la durada del procés, l'aleatorietat de les proves, els comentaris dels companys que pareix que no han abandonat la fase institut...el ventall de causes per a fer-se malalt és ample. Per a mi, sens dubte les oposicions han representat un enfrontament a la brutal maquinària estatal, un número, perquè no ens enganyem, no som més que números, contra la burocràcia expansiva. 

Si com jo, eres uns d'eixos pobres ingenus que es presenta per primera vegada, bé, et sentiràs com Paco Martínez Soria en una de tantes pel·lícules en què el càndid habitant de les muntanyes aragoneses baixa a la ferocitat de la capital madrilenya. Tots són membres del gremi, tots dominen un argot desconegut i farcit de tecnicismes burocràtics. I allà estàs tu, arribat de la Marina a punt de passar per l'escorxador. Deixes de ser un individu per a esdevindre un ésser alienat, que ha de renunciar a la llibertat, al cap i a la fi, eres un ésser massa insignificant per a ser-ne mereixedor. Quedes per complet en mans de l'atzar.

Si el procés d'oposició fora l'emprat per una empresa privada per a seleccionar el seu personal, de segur que tindríem denúncies diàries per la seua inhumanitat i un munt de columnistes set-ciències escrivint des dels seus trons d'intel·lectualitat impresa o digital. Però com parlem del GREMI, callem. Que des dels temps de la Xina confuciana no hàgem pogut trobar un sistema millor de selecció de personal públic parla molt del poder de la burocràcia.

La sensació que vaig tindre és que tot anava de manera improvisada i a corre-cuita. La lletra del teu llinatge determina que pugues saber amb fins a una setmana de diferència, els resultats de les diverses proves. Jo, per exemple, em vaig assabentar quan havia de llegir un dia abans. I encara gràcies, perquè el termini màxim contemplat és de 12 hores. En canvi, els de la classe del costat ho sabien amb sis dies d'antelació.

Però què importa que pugues planificar-te la teua vida?, com a opositor les teues obligacions consisteixen a estar tot el dia en la platja amb un coco en la mà i disponibilitat plena. Si has de treballar per a pagar eixos capricis com el menjar i et presentes a una oposició, tal vegada és que aspires massa alt i no saps quin lloc social et pertoca.

A més a més, en l'era d'internet els resultats no es publiquen a la xarxa, tan sols en el panell de l'institut on està el teu tribunal. Clar, que entre sessió de platja i sessió de platja segur que tens cinc minuts al dia per a baixar a Alacant i veure si, de casualitat divina, han penjat els resultats. Sort que alguna cosa de profit tenen els smartphones i el facebook, són de més ajuda que la prepotència de no voler fer-ho públic. Clar que podríem parlar de l'avantatge qualitatiu que suposa per a la gent de les capitals en un món en què l'administració és capitalocèntrica. Però és la història antiga d'un món controlat sempre per les ciutats Ara bé, els exàmens de València no es feren a València ciutat, sinó en un poble de l'interior que està ben comunicat...únicament amb València. Sí, ser d'Oliva és com ser de la Marina.

Finalment al temari també caldria traure-li repunt. Història de Iugoslàvia al segle XX, economia de Corea del Sud, l'obra artística de Miró...el bombo és com una ruleta rusa gegant en què amb tota probabilitat et tocarà un tret al cap. I no penseu que el tribunal que avalua és una eminència en tots els temes, no, amb sort si sabran situar Corea del Sud, dir quatre coses de Iugoslàvia en els 90 o dir que Miró és català. I ells van a avaluar-te. I a part de comprovar les teues habilitats per a aprendre't un temari i vomitar-lo en un paper, no demostres res més. És una apologia del coneixement academicista tan vigent al segle XIX, per molt que després s'òmpliguen la boca parlant de pedagogia moderna i aprenentatge significatiu i tot això.

En resum que en l'oposició has de lluitar sobretot contra l'atzar i tindre recursos i inventiva per a entrar en el seu joc d'ombres platòniques. Jo tinc clar que si no em toca la loteria i me'n vaig a viure al costat d'Alacant, no em torne a presentar a unes oposicions. Encara que si fora ric, tampoc em caldria presentar-me.

dimarts, 14 de juliol de 2015

10 PLANS PER A L'ESTIU

L'estiu és com una coca de dacsa, un parell estan bones, una dotzena embafen. Així, l'estiu deixa d'agradar-me poc després de Sant Joan, a partir d'aleshores és com una via dolorosa. Gent per totes bandes, embussos, calor humida, animals repel·lents, tot s'ajunta en aquesta estació. Tanmateix per a fer-ho més lleuger, aquí hi ha una llista de coses que es poden fer a Xàbia.

1. Amuntegar-se als carrers de Duanes per a veure la desfilada de moros i cristians i barallar-se amb les ueles per una cadira de plàstic mentre gaudeixes de les olors a laca Nelly, perfum barat i suor humana arreu. Un detall a no perdre , la senyora anglesa que dansa. Ja és hora que descobrim quin pacte té eixa dona amb el dimoni. Diuen que quan Napoleó va dur les seues hordes de saqueig i destrucció (també coneguts com a turistes), la comitiva de benvinguda anava presidida per les seues danses morisques i atrevides. 

2. Alçar-te a les 6 del matí per a intentar agarrar lloc en la Granadella.  Mentre esperes a què isca el sol, pots fer temps fent-te fotos als peus o selfies per a l'instagram. No oblides acompanyar cada imatge amb els hashtags #veranito #veranitoo o encara millor, #veranitooo per a deixar constància de no sé què, però està clar que eixe excés vocàlic emfatitza alguna cosa. Hashtags com #Javea #playita #relax també són admissibles i igualment infames. Si vas amb una coneguda, veïna o la teua tovallola està a un mil·límetre d'un ésser humà afegeix: #Amigasparasiempre i #friends. Si no saps què és un hashtag també hi ha alternatives per a tu, la Grava o platja de les ueles. No protagonitzaria mai un anunci de cerveses però també compta amb els seus avantatges, per exemple pots anar a la mar, després de missa matí i veure la col·lecció de banyadors que estaven de moda fa cinquanta anys. El paradís dels estampats.

3. Passejar pel Muntanyar amunt i avall, des d'El Parador fins a Duanes i en arribar, fas la volta. Gaudeix de la mar mentre esquives alvaritos,  patins, patinets, segways o el ridícul mitjà de transport que estiga de moda eixe estiu. És gratis! També pots comptar el nombre de fills que tenen els alvaritos i quants d'ells van vestits tots iguals. Et donaré una pista, tots. 

4. Prendre la fresca amb les ueles del carrer mentre enyoreu els temps del franquisme, els dies de balls en la plaça i serenos per la matinada. També podeu queixar-vos de la joventut actual o criticar a la veïna que falte a la cita.  Els ventalls d'hule amb estampats d'escenes bucòliques són un must.

5. Anar a Ondara i comprar jerseis i anoracs i construir un iglú si cal. No oblides endur-te raquetes per a desplaçar-te, a cotes baixes es preveuen precipitacions en forma de neu i gelades en els banys.

6. Anar a sopar a la mar en actitud de hypster, amb la nevereta portàtil i les cadires plegables de camy o qualsevol altra marca de gelat. Mentre talleu el meló, repetiu com d'alternatiu és sopar a la mar, molt més que sopar en un d'eixos bars per a pijos de l'Arenal. També podeu practicar el vostre accent gater. Ah, i no dieu mai sopar en la platja. La gent del terreny no diu platja, a la platja van els madrilenys i els guiris, la gent d'aquí ha anat tota la vida a la mar.

7. Anar al Molí Blanc i si eres pobre, queda't pels voltants, sopa en el Mc.Donald's, fes botelló en el riu i interactuant amb l'altre centenar d'alvaritos i wannabes que no tenen tampoc diners però que pretenen fer com si. Podeu fer-vos selfies i penjar-los al facebook amb el subtitol con mis amigos de Madrid / Barcelona / Inserte ciutat cosmopolita y guays i frases de Jorge BucayEn l'era de la informació hom no ha estat en un lloc si no hi ha una foto que ho demostre. Si eres més underground i prefereixes l'Arenal, pots fer amistat amb els guiris i dir que són els teus amics de London, de London eh?,  res de Londres ni catetaes d'eixes.

8. Anar al xiringuito, pagar 10 euros per un mojito o una ensalada adobada amb ginebra (això que hom diu, gin-tonic) i penjar les fotos en instagram amb els hashtags: #estiuet, #veranito, #queduraeslavida #quinpatir. Si vas de sopar amb amics, tampoc poden faltar #empezandolanoche  i #decenita a més a més, #nochedechicas(per a elles) o #nochedesolteros (per a ells). Per què ningú penja fotos "acabando la noche"? Serà per a no penjar fotos amb la roba feta girons, el monyo desfet i amb un pet com una ascla?

9. Anar a missa al Loreto i fer amistat amb els de l'opus a veure si cau alguna pagueta en algun ministeri d'eixos de Madrid. Aquí t'ho trobaràs tot: alvaritos, wannabes, ventalls d'hule, selfies d'instagram, begoñes i almudenes, un recopilatori de la fauna estiuenca.

10. Treballar! Que per a dos mesos que hi ha feina a la Marina no vas a quedar-te en casa fent el gandul!

divendres, 3 de juliol de 2015

H D'HEMEROSCOPEA

Davant de tot he de dir que vinc de l'Empordà que si pensaveu que aquesta entrada tractaria sobre Hemeroscopea, centro de formación, ho lamente. Deixarem el tema de la mecanografia per a la série: La Transició, modus vivendi. Encara que si heu pensat això, ja teniu coneixements suficients de xabiologia avançada i si a més haveu fet un dels seus cursos de mecanografia, teniu el màster. En aquesta entrada però, tractaré sobre una altra Hemeroscopea, molt més llunyana en el temps, de quan aquestes terres estaven poblades pels ibers. Aquests eren uns individus sobre els quals en sabem ben poc, a saber, que la seua estima per apallissar-se els uns als altres únicament era superada per la seua passió per soterrar joies i posar-se rosques a les orelles. Eren una altra cultura.

En aquells dies primigenis pirates grecs i fenicis recorrien la costa venent productes al detall als incautes indígenes. Ens venien crateres i túniques a canvi d'or, argent, ferro, plom...Ens donaven pessetes per duros en poques paraules. 

La qüestió és que els grecs sempre han tingut millor premsa que els fenicis i que uns foren indoeuropeus i els altres semites no té res a veure, malpensats. Des de quan hi ha hagut antisemitisme a la península? Mai, tot això és propaganda judeomaçònica comunista veneçolana i sandinista nazi. En canvi els grecs, ah els grecs! Tot el món vol presumir d'haver tingut un grec entre els seus avantpassats, excepte hui en dia, ironies del destí. I tota la culpa els dels renaixentistes que ens han deixat una imatge massa idealitzada dels grecs, tot el dia amb túniques de blanc nuclear, sense treballar, bevent vi i filosofant i tenint relacions sexuals promiscües. Si volen una imatge més encertada, hauríem de fixar-nos en Xena, la princesa guerrera.

D'aquesta manera, al segle XIX no foren pocs els governs que s'aferraven a qualsevol vinculació amb Grècia com a una taula de salvació, per bastir les seues identitats nacionals, sempre amb l'ajuda dels historiadors romàntics. I a la Marina que sempre ens ha agradat estar a l'última moda, no podíem ser menys. Aquí la colònia mítica grega fou Hemeroscopeion, de la qual no s'ha trobat cap evidència. Clar, quan la gent diu colònia grega pensa en un Partenó construït sobre el tossal del castell de Dénia i totes les verges en processó pel carrer Marqués de Campo duent ofrenes a la deessa Atenea, mentre Plató i Aristòtil arreglen el món passejant pel carrer la Via.

A favor dels historiadors romàntics cal dir que tot l'embull l'originà Estrabó, un geògraf grecoromà que recorregué el Mare Nostrum allà pel segle I i posà per escrit les seues memòries dels llocs visitats. Vegeu que en aquell temps ja hi havia bloggers de viatges. Ara bé, les descripcions d'Estrabó tenen una veracitat sovint molt laxa i pareixen més el fruit de relats de taverna entre glops de vi i besos barats. Entre elles, la descripció d'Hemeroscopeion.

Segons Estrabó, Hemeroscopeion es trobava en algun indret entre la desembocadura del Xúquer i Cartagena, sobre un promontori prop de la mar en el qual hi havia construït un santuari de la deessa Artemisa-Diana (d'on fan vindre el nom Dénia). Al darrere del promontori hi havia una llacuna interior de què hom extreia sal i ben a prop de la costa hi havia sengles illots, Planèsia i Plumbària.

Ara bé, quants pobles del País Valencià no estan construïts sobre turons prop de la mar? (Oliva, Dénia, Xàbia, Calp, Altea, Benidorm, la Vila Joiosa, Alacant...) Sense obviar el fet que fa dos mil anys la part central del País Valencià era un aiguamoll gegant com indiquen els topònims Saladar o Salina que hi trobem per tot arreu. Ja no parlem d'eixos dos illots, Planèsia que hom identifica amb Tabarca (l'illa plana, dita Blanesia pels àrabs) i Plumbària que no se sap ben bé quin podria ser donat que no s'ha trobat cap jaciment de plom en cap illa. 

En el món acadèmic no s'accepta ja una colonització grega al sud del riu Ebre de resultes d'un tractat amb els cartaginesos després de la batalla d'Alàlia i pel qual ambdues civilitzacions es dividien les respectives àrees d'influència. Per tant Hemeroscopeion, però també Allonis, Akra Leuké o Mainake no serien més que noms que donaven els grecs a poblacions iberes amb les quals comerciaven.

Així i tot Dénia, Xàbia i Calp s'han barallat per ostentar el seu origen grec i totes tres compten amb arguments a favor  i sense que l'arqueologia puga confirmar ni desmentir res de moment. Roc Chabás fou el valedor de la pàtria grega a Dénia, basant-se en la seua importància en l'antiguitat i la semblança del topònim Dénia amb la deessa Diana-Artemisa, mentre que a favor de Xàbia va eixir el mateix Joan Coromines, el qual defenia que el mot Xàbia provenia d'Hemeroscopeion en una evolució un pèl grotesca que seria així: Hemeroscopeion-Hemeroscopia-Scopia-Secopia-Secobia-Xecobia-Xàbia.

Però d'açò ja en parlaré llargament quan toque. En realitat Hemeroscopeion m'ha servit per a dir que durant el Franquisme s'ideà un dels eslògans turístics més infames i coents de la història, Jávea, Amanecer de España (Kavia, Amaneser d'Aspanya en pronúncia local). Perquè Hemeroscopeion significa talaia o guarda del matí en grec, en atenció al fet que Xàbia és el primer municipi de l'estat espanyol per on ix el sol. Eixa és una d'eixes veritats que es repeteix sense massa fonament, perquè sols cal mirar un mapa amb la península ben orientada: No estan les Illes Balears molt més a l'est? No està l'Empordà (La terra de Salvador Dalí) també més a l'est? I les Illes Columbretes? És que ningú pensa en les Columbretes? O fins i tot Castelló! Com a molt és el trenc d'alba de la Marina, que ja és prou. Demà el sol eixirà a les 6.14 pel Cap de Creus, a les 6.18 en Maó,  a les 6.34 per Peníscola i a les 6.38 pel Cap de la Nau