dijous, 30 de juliol de 2015

L'AVENTURA DE PRESENTAR-SE A UNES OPOSICIONS

Diuen que presentar-se a una oposició pot ser una experiència traumàtica. Insomni, dolors estomacals, caiguda del cabell...hi ha gent que és consumida per l'ansietat.  L'estrés de jugar-te el futur, la durada del procés, l'aleatorietat de les proves, els comentaris dels companys que pareix que no han abandonat la fase institut...el ventall de causes per a fer-se malalt és ample. Per a mi, sens dubte les oposicions han representat un enfrontament a la brutal maquinària estatal, un número, perquè no ens enganyem, no som més que números, contra la burocràcia expansiva. 

Si com jo, eres uns d'eixos pobres ingenus que es presenta per primera vegada, bé, et sentiràs com Paco Martínez Soria en una de tantes pel·lícules en què el càndid habitant de les muntanyes aragoneses baixa a la ferocitat de la capital madrilenya. Tots són membres del gremi, tots dominen un argot desconegut i farcit de tecnicismes burocràtics. I allà estàs tu, arribat de la Marina a punt de passar per l'escorxador. Deixes de ser un individu per a esdevindre un ésser alienat, que ha de renunciar a la llibertat, al cap i a la fi, eres un ésser massa insignificant per a ser-ne mereixedor. Quedes per complet en mans de l'atzar.

Si el procés d'oposició fora l'emprat per una empresa privada per a seleccionar el seu personal, de segur que tindríem denúncies diàries per la seua inhumanitat i un munt de columnistes set-ciències escrivint des dels seus trons d'intel·lectualitat impresa o digital. Però com parlem del GREMI, callem. Que des dels temps de la Xina confuciana no hàgem pogut trobar un sistema millor de selecció de personal públic parla molt del poder de la burocràcia.

La sensació que vaig tindre és que tot anava de manera improvisada i a corre-cuita. La lletra del teu llinatge determina que pugues saber amb fins a una setmana de diferència, els resultats de les diverses proves. Jo, per exemple, em vaig assabentar quan havia de llegir un dia abans. I encara gràcies, perquè el termini màxim contemplat és de 12 hores. En canvi, els de la classe del costat ho sabien amb sis dies d'antelació.

Però què importa que pugues planificar-te la teua vida?, com a opositor les teues obligacions consisteixen a estar tot el dia en la platja amb un coco en la mà i disponibilitat plena. Si has de treballar per a pagar eixos capricis com el menjar i et presentes a una oposició, tal vegada és que aspires massa alt i no saps quin lloc social et pertoca.

A més a més, en l'era d'internet els resultats no es publiquen a la xarxa, tan sols en el panell de l'institut on està el teu tribunal. Clar, que entre sessió de platja i sessió de platja segur que tens cinc minuts al dia per a baixar a Alacant i veure si, de casualitat divina, han penjat els resultats. Sort que alguna cosa de profit tenen els smartphones i el facebook, són de més ajuda que la prepotència de no voler fer-ho públic. Clar que podríem parlar de l'avantatge qualitatiu que suposa per a la gent de les capitals en un món en què l'administració és capitalocèntrica. Però és la història antiga d'un món controlat sempre per les ciutats Ara bé, els exàmens de València no es feren a València ciutat, sinó en un poble de l'interior que està ben comunicat...únicament amb València. Sí, ser d'Oliva és com ser de la Marina.

Finalment al temari també caldria traure-li repunt. Història de Iugoslàvia al segle XX, economia de Corea del Sud, l'obra artística de Miró...el bombo és com una ruleta rusa gegant en què amb tota probabilitat et tocarà un tret al cap. I no penseu que el tribunal que avalua és una eminència en tots els temes, no, amb sort si sabran situar Corea del Sud, dir quatre coses de Iugoslàvia en els 90 o dir que Miró és català. I ells van a avaluar-te. I a part de comprovar les teues habilitats per a aprendre't un temari i vomitar-lo en un paper, no demostres res més. És una apologia del coneixement academicista tan vigent al segle XIX, per molt que després s'òmpliguen la boca parlant de pedagogia moderna i aprenentatge significatiu i tot això.

En resum que en l'oposició has de lluitar sobretot contra l'atzar i tindre recursos i inventiva per a entrar en el seu joc d'ombres platòniques. Jo tinc clar que si no em toca la loteria i me'n vaig a viure al costat d'Alacant, no em torne a presentar a unes oposicions. Encara que si fora ric, tampoc em caldria presentar-me.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada