DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

El persa és una llengua indoeuropea del grup indoari, així no és estrany trobar-hi molts cognats amb les llengües europees. Tanmateix, l'escriptura àrab i la religió musulmana fan que l'Iran ens parega un país molt alié.  Per exemple, porta es diu در, pronunciat [dar] i escrit també en tadjik дар [dar]. Entre els seus cognats, tenim l'anglés door, l'alemany Tür, , l'ídix טיר [tir], el neerlandés doer, el suec dörr. El rus двер [dvjer] i l'ucraïnés двері [dvjeri] o el grec θύρα [thyra] i l'hindi द्वार [dvar]. En llatí no tenim un cognat tan evident, ja que el protoindoeuropeu evolucionà a forum amb les seues evolucions, a banda del cultisme, com el català fur, el gallec foro, el castellà fuero. Un derivat curiós és forense, l'examinador que donava evidències públiques sobre algun delicte.

 Vull escriure algunes impressions que m’ha provocat Finlàndia, però sense esplaiar-me massa i deixant al marge el sistema educatiu, que ben bé mereix una entrada a part. GASTRONOMIA Pocs restaurants de cuina local i la majoria eren d’això que hom anomena “cuina internacional”. Fa poc vaig vore un mapa que dividia el nord del sud d’Europa també per esta qüestió. Al sud és més fàcil trobar llocs amb gastronomia local que al nord. No he tastat gaires menjars típics, i això que el Duolingo me’n va fer aprendre. El salmiakki és una mena de regalícia amb gust de cassalla i els korvapuusti són uns rotllets de canella i cardamom que estan molt bons. El café m’ha agradat perquè no és gaire fort, abunda el de cafetera de filtre tipus alemany i m’ha resultat curiós que enlloc et serveixen el café, sinó que hi ha una tauleta amb les cafeteres, el sucre, la llet, i cadascú se serveix al gust. No sé si es podia repetir, però no em vaig atrevir a provar-ho. En general molt car. Un menjar p

  27.07.2019. Seguint les escales del costerut calvari, el viatger arriba a la porta d’Altea i entra a la vila murada de Calp, segueix les passes pel carrer Major on les famílies més adinerades tenien la residència i trenca a mà esquerra pel carrer del Santíssim Crist. Per a qualsevol persona forastera i més durant els episodis de crisis infeccioses l’hospital seria parada obligatòria. Del vell hospital separat per una arcada xicoteta, no en queda ni la memòria del nom en el seu carrer, hui dedicat als pescadors. Més avant hi ha el Portalet o antic Ajuntament de la vila que feia de presó i d’entrada al baluard central. Aquest complex sistema de murs que envolten la vila ens parla del terror que causaven les incursions de pirates que atracaven la vila i s’emportaven tot el que podien. En temps del rei Felip IV una d’estes ràtzies suposà la desaparició de quasi tota la població calpina. En la plaça de l’Església ens crida l’atenció una construcció moderna que trenca l’harmonia del centre

 L'estiu passat vaig començar a compartir a través de tweets lliçons de llengua maltesa comparada amb la llengua àrab. Ho feia perquè per una banda, em servia per a repassar continguts d'àrab, per una altra banda, perquè em fascina Malta i la seua cultura, i també perquè m'agrada generar contingut en valencià i perquè no hi ha gaire sobre la llengua maltesa fora de l'anglés.  Tanmateix, a partir de la tardor i amb tantes obligacions, vaig haver de deixar aparcada la llengua maltesa, i a més tampoc pareixia que interessara ningú. Ara que torne a tindre més temps lliure, volia reprendre el maltés, però reconec que a base de tweets és molt difícil explicar una llengua, els caràcters limiten molt. Per tot això he decidit obrir un altre blog en el qual aniré traspassant eixes lliçons i les podré ampliar. A més si a Elonci Musgo se li passa pel cap clicar el botó i tancar l'aplicació, no es perdrà tot això.  L'he batejat amb el nom original de Lliçons de maltés:  http