27.07.2019. Seguint les escales del costerut calvari, el viatger arriba a la porta d’Altea i entra a la vila murada de Calp, segueix les passes pel carrer Major on les famílies més adinerades tenien la residència i trenca a mà esquerra pel carrer del Santíssim Crist. Per a qualsevol persona forastera i més durant els episodis de crisis infeccioses l’hospital seria parada obligatòria. Del vell hospital separat per una arcada xicoteta, no en queda ni la memòria del nom en el seu carrer, hui dedicat als pescadors. Més avant hi ha el Portalet o antic Ajuntament de la vila que feia de presó i d’entrada al baluard central. Aquest complex sistema de murs que envolten la vila ens parla del terror que causaven les incursions de pirates que atracaven la vila i s’emportaven tot el que podien. En temps del rei Felip IV una d’estes ràtzies suposà la desaparició de quasi tota la població calpina.
En la plaça de l’Església ens crida l’atenció una construcció moderna que trenca l’harmonia del centre històric. De la vella església se’n conserva la capella de la Mare de Déu de la Neu, construïda en estil gòtic. A l’altra banda de la plaça hi ha la torrassa de la Peça, una construcció massissa que tancava el baluard per la banda septentrional. Just davant un retaule en manises ens recorda el miracle de 1744 quan una nova incursió pirata fou frustrada per acció divina. Baixant per la Torrassa el viatger passa per davant de l’Ajuntament nou i arriba fins al Forat de la Mar, una escletxa en les muralles feta per les tropes napoleòniques que els pescadors saberen aprofitar per a acurtar els seus viatges cap a la mar.
En eixir de la vila murada el viatger trobaria l’antic cementeri, construït a principi del segle XIX per ordre reial. D’aquest cementeri, que estigué en funcionament fins a les primeres dècades del segle XX, no en queda res, hui hom hi veu una plaça animada amb comerços i bars per al divertiment turístic i un parc infantil. Ni rastre del cementeri, més que fóra una placa que ens recordara la fugacitat de la vida, el memento mori.
A mà esquerra i seguint el carrer del Portalet, el viatger abandona la vila de Calp i en travessar una avinguda dominada pel trànsit rodat, a poc a poc s’endinsa en l’horta calpina. Pel congost del Gargasindi i el Garduix el paisatge va transformant-se fins que trobem un bancal de vinyes. El camí s’enfila costera amunt acompanyat pel barranc del Quisi. Un camí que es desvia a mà esquerra, i que tot travessant-lo, condueix al Pla de Feliu, una antiga finca que malgrat l’evident estat d’abandó, compta amb tots els elements de la vida rural: bancals, una bassa de reg, una sénia per a extraure aigua, pous, un riurau per a elaborar pansa, un forn de pa i un casalot que a dures penes se sosté en peu.
Este paratge però, pareix hui més propi de la novel•la gòtica. Una mata d’esbarzers ho cobreix tot com si vollguera protegir la casa d’una son eterna, o com si volguera fer-nos oblidar que, hi hagué un temps en què no hi havia turisme i la gent vivia.
El viatger torna al camí principal d’eixe viatge al passat i més avant troba a mà esquerra el riurau del Ràfol. El riurau era propietat de la família Feliu, una de les riques del poble i s’acompanyava d’una estufa que permetia accelerar el procés de producció de la pansa, malauradament l’estufa va desaparéixer fa pocs anys mentre que el riurau, que fou restaurat, llangueix entre l’oblit i la desídia municipals.
D’enfront del riurau una senda puja fins al tossal de la Casa Nova, una altra finca del segle XVIII que compta amb la peculiaritat de gaudir d’elements defensius, fruit d’una època en què la vida del camp no era tan idíl·lica com la pensem. Al final de la senda trobem una tanca que ens barra el pas però, des de la talaia encara podem albirar cap a migdia el morro de Toix i el castellet del Mascarat i la vila de Calp amb el seu campanar que en un altre temps fou fita urbanística i hui viu ofegada entre edificis de nul interés estètic. Cap a ponent hom veu la serra d’Oltà i cap a llevant, la mar acompanyada del penyal d’Ifac. Finalment, cap al nord, la vista es perd en un paisatge muntanyenc que conforma el terme de Benissa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada