dijous, 28 d’octubre de 2010

EL DIARI D'AULA, DIA 1. (25-10-2010)

A l'assignatura d'Innovació docent i iniciació a la investigació educativa ens han proposat fer com a treball de la matèria elaborar un diari d'aula en el que hem d'anotar les coses més significatives que han ocorregut al llarg del dia. Així que aprofitaré aquest mitjà per conservar les notes del diari. El diari ha de respondre les preguntes: què hem fet en classe?; com ho hem fet? (què hem fet nosaltres?, què ha fet la professora?); què ens diuen les lectures?

La funció d'un diari d'aula és la d'observar l'evolució del dia a dia per tal de detectar possibles problemes que es plantegen a la classe, tractar de resoldre'ls i observar com funcionen les solucions propostes. També actua com a compendi dels temes que s'han tractat a l'aula i els que s'han estudiat. Evidentment aquesta activitat té aplicacions més pràctiques de cara a la investigació.

Per començar hem canviat la distribució de l'aula. Primerament les taules es disposaven en files, però la professora està en contra d'aquesta disposició que obliga a l'alumne a adoptar una actitud més passiva de cara a l'ensenyament. Hem unit les taules formant grups de treball de 5 membres.


Un dels primers temes que s'han tractat és el de les idees prèvies, tot allò que sabem abans de conèixer un tema. Aquestes idees es confonen també amb prejudicis. Per exemple, abans de tractar el tema de la revolució russa hauríem d'interrogar als alumnes sobre les seues idees prèvies sobre que és una revolució i sobre com són els russos i les russes. Sovint una revolució serà contemplada com un procés caòtic i es tindrà una imatge negativa dels russos associant-los a la màfia o a la pobresa. Aquestes són les idees prèvies.



A continuació hem diferenciat la memòria acadèmica, aquell conjunt de conceptes que ens permeten sobreviure al món acadèmic; i la memòria semàntica, tots aquells conceptes amb els quals observem el món i que utilitzem per viure-hi. Sovint es produeix en la ment de l'alumne una dissociació d'ambdues memòries al voltant d'un mateix tema. Per exemple dins d'una aula un alumne pot tindre una idea més ampla al voltant dels russos i conservar els seus prejudicis al respecte una vegada surt. Llavors la nostra finalitat docent serà la d'incorporar la memòria acadèmica a la semàntica. Per tal d'aconseguir-ho hem de posar en qüestió les idees prèvies de l'alumne, provocar-li en definitiva un conflicte cognitiu. Aprenem quan dubtem.

La primera dinàmica de grup ha consistit a respondre els següents interrogants:

1-Recordeu alguna experiència d'innovació educativa que hageu viscut o experimentat?

2-Quins temes d'investigació educativa coneixes? Van units a la innovació?

3-Intenta definir aquests tres conceptes: innovació, investigació, renovació pedagògica.



La resposta havia de ser primer individualment i a continuació fer una posada en comú amb el grup. Acabat l'exercici, la professora ha nomenat un portaveu en grup que ha exposat a la resta de la classe les nostres conclusions. Així el que hem aconseguit és unir a la nostra perspectiva, la de la resta de companys del grup i algunes més de la classe. Treballar en grup enriqueix els punts de vista.



En el nostre grup hem parlat de les rutes matemàtiques que organitzava el departament de matemàtiques de la UV i l'Ajuntament de València. En l'activitat s'apliquen coneixements apresos en classe, es canvia d'escenari, sortint de l'aula i trencant la rutina, i es produeix un coneixement interdisciplinari perquè es combinen coneixements matemàtics amb altres d'històrics. Per contra el professor adopta un paper passiu en aquesta activitat i a més és necessari que tinga una continuïtat dins de l'aula, que els alumnes no l'associen a un fet extraordinari per no restar-li força acadèmica.



Altres experiències que s'han tractat:

1.El Pla de Bolonya preveu un canvi de la classe magistral a una altra d'innovació. Es combinen ambdós mètodes incorporant major càrrega de treball a l'alumne i mantenint el gran pes de la classe magistral i la prova final. Condicionaments negatius: dificultat a l'hora d'aplicar pel nombre d'alumnes per aula, els mitjans disponibles, els professionals disponibles.



2.Biografies incorporades al currículum escolar. Cada alumne es preparava una biografia d'un dels personatges participants dels Judicis de Nurenberg i amb posterioritat hi havia una dramatització. Parteix de l'empatia com a comprensió de la realitat. Els condicionaments eren positius: número adequat d'alumnes, professor jove i amb il·lusió, interes general.



3.Classe de valencià en la que s'elimina el llibre de text. La llengua com a ens viu, emprada en la comunicació del dia a dia. Es conversa sobre distints temes resolent els problemes gramaticals i lèxics en el seu context. L'alumne veu una aplicació del que aprèn al món fora de l'aula.



4. Pel·lícula Die Welle (L'Ona) en la que en una aula s'experimenta l'ascens dels totalitarismes. Experimentació-aplicació de la matèria. Condicionants: lideratge i caràcter atrevit del professor, metodologia activa, permissivitat del centre, alternatives al model caduques.



Concloem l'activitat que la investigació tracta d'esbrinar com funciona quelcom, tractant de millorar-ho, coneixent-ho profundament, responent sempre interrogants, hipòtesis prèvies. Que fem, per a qui i per que. La innovació refereix a un aspecte mentre que la renovació proposa un canvi global.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada