UN DIA QUALSEVOL

Tots tenim un 31 d'octubre, un dia que comença com un altre dia ordinari i per una successió d'errors es converteix en el dia menys pensat; el dia menys pensat que marca la diferència entre una existència feliç i una altra que te l'aparença d'una muntanya russa emocional. Una existència de matins grisos i vespres negres que et van al darrere, amagades en carrerons foscos. Una existència de la que s'intenta escapar ocupant cada minut, lluitant tot tipus de batalles però és una tasca impossible, cada dia té una gran quantitat de minuts. Despertar-se cada matí, posar-se la careta de felicitar i fingir, representar un paper en aquesta opera que és la societat: els ciutadans responsables, les mares ideals, els polítics honrats, el veïns atents, els fills modèlics, els amics predilectes, els simpàtics del barri. Una carrera cap a un cingle on espera pacient la solitud llavors ella sap que te guanyada la partida des del principi. Espera per obrir la porta a antics fantasmes i rememorar una i una altra vegada el mateix dolor. Una existència fent propis els problemes dels altres per tractar de matar els que ja es tenen. Un tètric aniversari per celebrar amb l'única companyia d'hom mateix, traient les millors copes de vi per brindar amb la tristesa, desitjant que el dia següent siga el dia menys pensat; el dia menys pensat per posar la en escac. I a pesar de tot, sap que una batalla no és una part fragmentaria d'una guerra.

Comentaris

  1. perché così triste? Lascia questi pensieri a chi ha tre volte la tua età... e poi, se ho capito bene l'ultima frase, un giorno "difficile" non è e non deve essere che un episodio in un vita vittoriosa!

    ResponElimina
  2. l'italià te raó, no estigues tan trist home. escrius molt be aitor! un abraç

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL