DE TORNADA A MACONDO

Sempre havia tingut per costum no llegir un llibre dues vegades. I dic havia perquè en passar la barrera dels trenta anys, crec que és moment per a deixar enrere velles manies i que així quede espai per a noves. Llavors aquest estiu he decidit tornar a visitar els carrers de Macondo i reviure les vicissituds de la família Buendía. La primera vegada que vaig llegir Cent Anys de Solitud em va agradar molt tot i que la genealogia dels personatges es feia difícil de seguir a vegades, em deixà un bon sabor de boca. Tanmateix aquesta bona impressió és la que m'impel·lia a no tornar-hi, no fóra cas que em decebera la relectura. Per sort no ho ha fet i ha sigut com tornar a un lloc conegut on tot segueix com sempre, amb l'afegit de trobar nous matisos que en la primera lectura no vaig veure. Per descomptat que no es llig igual amb vint-i-pocs anys que amb trenta i ara he comprés que m'agrada perquè empatitze molt amb eixa solitud que acompanya i arrosseguen tots els membres de la família. En definitiva el temps passa, però no tant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

2018

UN B2