APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (II) RECIPIENTS

Les paraules de hui tenen en comú el fet de ser recipients. 

Cassa: utensili amb mànec llarg que s'empra per a escudellar o separar líquids de sòlids. En l'escaldat de la pansa és una ferramenta fonamental. Prové de l'àrab qas'a (قصعه ), escudella fonda o bol. Se'n deriven molts mots per exemple: cas, casset, cassola, cassó. La presència d'aquesta paraula en altres llengües romàniques com el francés casserole, l'italià cazzuolo o l'occità caçòla han suggerit també un origen llatí però ambdues possibilitats podrien ser vàlides. 




font: DCVB

Garrafa: utensili de cos ample i coll curt que serveix per a contindre líquids com ara vi o oli. Préstec de l'àrab gharrafa (غرافة) present també en el castellà i en el portugués. Els comerciants italians conegueren les garrafes en el nord d'Àfrica i les dugueren al continent però la paraula es convertí en caraffa i d'aquí passà al francés (caraffe), l'anglés (carafe) o l'alemany (Karaffe) amb un canvi de sentit perquè fa referència més bé a un decantador de vi.

font: www.calfuster.net
Gerra: recipient ceràmic més ample en la meitat i que s'estreteix cap a la base o també un got alt amb ansa. Provindria de l'àrab jarra (جُرَة) que té també ambdós significats. Les variants algerra o angerra han retingut l'article aràbic. Molt estés també: en portugués jarra, en castellà jarra, en aragonés charra, en francés jarre, en anglés jar, en italià giara.

font: Museu de la Ceràmica d'Alcora.
Marraixa: recipient de cos ample i coll curt per a guardar líquids com ara aigua, vi, oli, molt similar a la garrafa. Prové de l'àrab marraixa (مرشة) amb el significat de regadora o recipient per a regar, del verb raixa (رَشَّ) regar. A certs indrets de Catalunya es celebra el ball de l'almorratxa i podria estar-hi relacionat perquè en determinat moment del ball les joves que hi participen són esguitades amb aigua.

Safa: recipient baix i ample circular que s'utilitza en la llar, per exemple per a tindre-hi la bugada o per a rentar-se. Prové de l'àrab sahfa (صحفة) un recipient per a menjar.


Safata: Recipient gran i molt pla que es fa servir per a transportar coberts, plats, gots, etc o per a presentar aliments. En àrab safat (سفط) significa cistella. En castellà va mantindre l'article així existeix la paraula azafate ja quasi en desús. En canvi sota la forma azafata ha cobrat vitalitat per a dessignar una persona que atén els passatgers d'un avió, paraula presa d'un antic càrrec de la cort reial. 

Setra: recipient amb una ansa i un broc que serveix per a vessar líquids. Provindria de l'àrab satl (سطل) poal. D'aquí prové la variant setrill, recipient per a contindre i servir oli. L'àrab va prendre el mot del llatí situla amb el mateix significat. 


Tassa: recipient xicotet de ceràmica o vidre per a prendre líquids com ara café, te o infusions. Prové de l'àrab tassa (طَاسَة) amb el mateix significat. És també una paraula molt estesa a llengües europees: en castellà taza, en portugués taça, en francés tasse, en italià tazza, en anglés tass o en alemany Tasse. Els àrabs prengueren la paraula del persa tassat (طَسْت). En tant que el persa és una llengua indoeuropea, tenim altres mots d'origen comú com test (del llatí testum) o tècnica (del grec tekhné)




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL