dimecres, 6 de febrer de 2013

REPRENENT

Fa molt de temps que no et visitava, diari. Cap visita en 2012 i ara amb el nou any torne a tu i espere que no em rebutges, eres una mena de pare bíblic, ho recordes? aquell que tenia un fill pròdig. Guanya't llavors la beatitud! Com sempre et diré que han passat moltes coses i com sempre la mandra m'impedirà descriure-te-les totes. 

L'últim que vaig escriure fou abans de marxar a Alemanya. Vaig endur-me una maleta carregada d'il·lusions i expectatives i a tu no et vaig dur. No fa falta que m'ho digues, expectatives... expectatives, ja sé que son la meua debilitat, sempre expectant. He tornat a tu pel consell d'un amic. Sincerament, no m'agradaves perquè sempre acabava omplint-te de dolor i amb eixe dolor em recreava. Tanmateix ell m'ha assegurat que tu has de ser la presó del dolor, que mai el deixaràs escapar, que tot allò que et diga t'ho guardaràs per sempre i jo podré caminar més lleuger.

No et contaré res de les meues peripècies alemanyes perquè m'avorreixen, ja les he repetit tantes vegades que no sé si han sigut reals o un producte de la meua imaginació. Et diré però, que si ha hagut alguns canvis, canvis imperceptibles. Imperceptible, imperceptible, imperceptible... recordes com li molestava eixa paraula a Pablo Pérez? Eixe record crec que mai l'oblidaré, en el seu llòbrec despatx, assegut sobre un tron de prepotència acadèmica, mentre escrivia en el seu ordinador portàtil de literat pedant, atrapat en els seus clàssics barrocs. Em va dir que no utilitzés paraules que no sapigués que volien dir i eixes paraules s'han quedat gravades a foc a la ment. Que el llegat d'Erasme fou imperceptible, menuda tonteria. I després em va dir mediocre i que entre tanta mediocritat hi havia un raig d'esperança però que la mediocritat acabaria imposant-se. Crec que ho he interioritzat tant que m'he quedat per sempre en aquesta estació. Benimediocritat.  

Em fa gràcia perquè recentment una persona molt orgullosa em va dir que necessitava superar-me. Tampoc deu ser tan difícil, no creus? Però bé, fa poc he aprés que els tres elements que emmetzinen l'ànima són la inconsciència, l'odi i l'anhel. Present, passat i futur. Aquests tres elements estan tan interconnectats que una cadena que et lliga al passat no et deixa avançar molt cap al futur, però també he tingut fa poc la sort de desprendre'm d'una d'eixes cadenes que em lligava i ara ja som lliures per continuar cap endavant, cap on siga, no importa la direcció, mentre no siga tornar enrere. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada