dimecres, 15 de gener de 2014

PER A REFLEXIONAR (III)

-Tu creus en l'Imperi Romà?- em va preguntar Ian, mentre recollia gots d'una taula.
-Com?
-Tu creus en els egipcis?
-Clar, Ian. Són fets històrics. No és com dir si creus en tal o tal déu.
-I on estan els constructors de piràmides? I els que dominaren tota Europa? On està el vostre imperi colonial? Tots eixos pobles són pobres hui, has vist als italians? Els egipcis només fan que matar-se els uns als altres.
-Ian, això és com dir que els dinosaures no van existir, perquè hui en dia no hi ha dinosaures. Què és de l'Imperi Britànic en l'actualitat?
-Ahhh, l'Imperi Britànic continua tan viu com en els temps de la reina mare.
I amb eixes críptiques paraules se'n va anar.

Tot havia vingut perquè estàvem mirant 300 en la tele i Ian ens digué que ho llevàrem, perquè no creia en la mitologia grega.
-Però Ian, que la batalla de les Termòpiles fou real. La pel·lícula no es  caracteritza pel seu rigor històric, però els fets estan aquí.
Però res, si a Ian se li clava alguna cosa al cap, no hi ha manera de llevar-li-la. I si diu que les Termòpiles és una llegenda, ho sent Leònides però te'n vas amb Hèrcules, Teseu, Perseu i tota la tropa.

A tot això, Ian té motius per a pensar en les Guerres Mèdiques com una narració llegendària. Espartans lluitant per la democràcia, la Gerúsia com una reunió de dimonis sàtirs i la reina del Carnaval de Tenerife convertida en rei de reis i senyor de Pèrsia converteixen 300 en un despropòsit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada