diumenge, 5 de gener de 2014

PROPÒSITS

Mai he sigut de plantejar-me propòsits per a complir en el nou any i abandonar-los al cap de tres setmanes, però a la força els pengen i alguns crec que són ineludibles per a aquest any. El primer d'ells és deixar de fer el ridícul tant sovint.Per a posar-nos en situació, era la nit de Cap d'Any del 2013 i va arribar a la barra un senyor escocés amb el seu kilt preceptiu. Davant de tot he de dir que vinc de l'Empordà i que després d'uns mesos ja m'he acostumat a les extravagàncies del personal. Així que quan em va demanar un vodka martini ho vaig prendre literal.I per assegurar-me que ho havia entés vaig fer doble check, 
-però un vodka amb martini?
-si, si, com en les pel·lícules de James Bond.
Clar, que si haguera vist alguna vegada una pel·lícula de James Bond, tal vegada la referència m'haguera servit. Total que els meus companys encara s'estan rient, perquè el tal vodka martini és un còctel i vol tota la parafernàlia de la coctelera, du més ingredients i es posa en un got de martini. Ah! el got de martini, un focus d'atracció d'un tipus de client conegut com a vaca-burra. 

Al sandemà va tornar el mateix senyor i aquesta vegada em va demanar solament un café. Jo encara li vaig preguntar si no li abellia un altre vodka martini i l'home rient em va dir que n'havia tingut prou amb un.

El segon propòsit per a 2014 és veure'm totes les pel·lícules de James Bond, a veure si hi ha altres coses de cultura popular que tothom coneix i jo no. 

Per altra banda ha sigut la primera vegada que assistisc a una festa de Cap d'Any i per assistir vull dir treballar durant 12 hores. 34 hores si contem que en Escòcia el Cap d'Any dura tres dies. El Hogmanay, com el coneixen per aquestes terres, es suposa una antiga tradició d'arrels nòrdiques, de quan els víkings estigueren per aquí vivint. El costum diu que tothom ha d'eixir al carrer i donar a la primera persona que veja, sal, pa, carbó o whisky. Tenint en compte que el whisky, en lloc de regalar-lo se'l beuen, jo no vaig veure a ningú regalant res. Antigament es donaven els regals de Nadal per Cap d'Any, perquè entre el segle XVI i fins a la Segona Guerra Mundial les esglésies escoceses prohibiren la celebració del Nadal, com un costum catòlic i papista. Actualment han sucumbit a la tradició del Pare Noel. 

Fidels a la tradició, els escocesos passen les campanades amb una beguda alcohòlica a la mà mentre sonen els compassos de la cançó Caledonia, la qual sona en bodes, batejos i qualsevol tipus de celebració. El meu company i jo vam optar pel tradicional raïm. Intentàrem celebrar-ho a hora europea, però al final haguérem de fer-ho a hora de Canàries. Menjar raïm és un costum que els va semblar extravagant i pintoresc a la vegada. Estan bojos aquestos hispans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada