2018

Conclosa l'experiència en Gandia, vaig acabar l'any 2017 sense faena de nou però els Reis em van dur una vacant a l'Alfàs del Pi. Després de les dos hores diàries al cavall del cotxe, el canvi era d'agrair tot i que al principi va ser un poc desmoralitzant. Em van tocar tots primers i segons d'ESO i vaig acabar amb la sensació de viure en el dia de la marmota. Igualment em va tocar una tutoria per primera vegada i jo que havia arribat fins aquí sense haver d'interactuar amb pares! Així i tot, una afonia pel mig i símptomes d'ansietat, vaig acabar el curs. A més a més, per atzar del destí vaig acabar tenint de company, un company de l'oficina de turisme.

Tot i que hi ha coses que no m'acaben d'apanyar, he decidit repetir al mateix lloc en setembre, en part pels companys i també, per què negar-ho? Perquè està al costat de casa. Repetisc com a tutor però m'han ascendit i ja no em passe la vida al primer cicle de l'ESO. Així que un any més tard, ja puc dir que és el treball més llarg que he tingut mai. Com que en setembre bona part dels companys se n'anaren i en vingueren de nous, em sent en la categoria intermèdia entre els veterans i els novençans, dels nous companys he coincidit amb Vicent, que vaig conéixer fa molts anys en una excavació arqueològica a Xàbia. Fins i tot resulta que sóc el segon més jove de tot el claustre i per això em tocà estar en la taula electoral de les eleccions sindicals, mai havia estat en una i espere que no em torne a tocar.

En setembre em vaig apuntar a la piscina arran de molts anys volent-ho fer. He conegut a més gent i he pogut ampliar els espais de socialització, un aspecte en el qual anava més fluix. He assumit que moltes de les amistats que tenia s'han quedat arrere i que les voré com a molt una volta a l'any però això no impedeix de conéixer nova gent de manera més superficial, preferisc tindre coneguts que amics. Amics sona a quan anaves a l'escola i necessitaves tindre un cercle que et definisca enfront del món. Els anys van passant i preferisc relacions menys intenses. Ben mirat el temps disponible és poc per a gestionar cercles grans. Gràcies a una boda ens vam poder reunir tota la colla de la facultat, crec que feia quatre anys que no havíem estat tots junts llevat dels anys universitaris. Enguany he pogut conéixer en persona a Gustavo i a Toni i no sé si a algú més i ho haja oblidat.

Després d'arrossegar-ho durant molts anys, en juny per fi em vaig presentar al B2 d'alemany i el vaig aprovar, encara no sé com perquè no em sentia gens preparat. Supose que es van alinear els planetes i vaig tindre sort. Pitjor vaig quedar amb la Capacitació d'anglés que va ser un fracàs tanmateix no n'aprofundim i cobrim-ho amb curtinatjas d'oblit. En passar la fantasia de les oposicions, m'agradaria traurem el C1 d'anglés o d'alemany i el B2 de francés i continuar col·leccionant cromos per a omplir sexennis. Això no obstant m'agradaria tornar a estudiar o simplement tindre temps lliure, no sé què hi faré. He continuat estudiant persa i àrab i he fet prou progressos i de la mateixa manera he començat a mirar coses de romanés perquè tinc alguns alumnes romanesos i em feia gràcia aprendre'n un poc.

En l'apartat de viatges,  vaig passar uns dies en Alemanya, he estat per primera volta en Amsterdam i Haarlem i també en Cartagena. He tornat a Tarragona i a Sevilla, ciutat a la qual havia anat feia deu anys però de què no en coneixia molt llevat de la catedral. Allà vaig retrobar Dani que ens va dur a Itàlica. Dins del País Valencià he estat per primera volta en Elx, en Altea la Vella, en Callosa d'En Sarrià i en Aigües. I no recorde haver estat en més llocs nous o imaginaris, no ha sigut un any molt viatger tot plegat.

En octubre vam adoptar una gosseta i poc més a dir d'enguany. En definitiva ha sigut un any prou tranquil caracteritzat per allò que els alemanys anomenen Gleichgewicht, o siga l'equilibri, encara que dit en alemany sona més tècnic i místic. L'estabilitat ha sigut d'agrair anys i anys pegant bacs però també les oposicions m'han absorbit molt de temps i no sé a què em dedicaré una vegada hagen passat. En 2019 acabarà la fantasia de les oposicions, igual em compre un cotxe perquè el meu ja comença a demanar la jubilació i m'agradaria viatjar a Polònia i a algun lloc més. A nivell laboral no sé que serà de mi el primer de setembre, si podré continuar amb esta placidesa laboral o si hauré de buscar un nou treball. El temps dirà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

UN B2