MEDINES I AMALS DEL XARQ AL-ÀNDALUS EN L'OBRA D'IBN AL-ABBAR

 L'arabista Mikel de Epalza (1938-2008) va tractar d'estudiar la jerarquia urbana del País Valencià en època andalusina a partir dels escrits de l'erudit valencià Ibn al-Abbar (1199-1260) tot i que este mai no va fer cap obra geogràfica, sinó que confeccionà una série de biografies d'erudits del Xarq al-Àndalus, de manera que el treball d'Epalza consistí a reconstruir a partir de les referències que hi trobà, en un territori restringit a les fronteres actuals del País Valencià perquè el Xarq al-Àndalus també comprenia llocs del sud de Catalunya, Múrcia i de les províncies de Terol, Conca i Albacete. Al respecte també, cal tindre en compte que al llarg del temps l'evolució fou constant pel que fa a les ratlles que delimitaven i les seues poblacions i les diferents categories jurídiques que els emparaven.

Epalza diferenciava entre medines o poblacions grans, amals o poblacions d'influència local i lloc menuts com ara alqueries o raals. En un pla jeràrquic, les alqueries formaven amals i els amals medines i per últim hi havia els territoris fronterers o thagrs. 

Depenents de Múrcia hi ha els amals d'Uryula (Oriola), Qalyuxa (Callosa de Segura), Alx (Elx), Al-Laqant (Alacant) i Bilyana (Villena), tota la vall dels rius Wadi al-Abyad/ Xaqura (és a dir el riu Segura) i el Binalubu (Vinalopó). Altres llocs són Qirbilyan (Crevillent), Qastalya (Castalla), Bitrir (Peter) o Asf (Asp).

La jurisdicció de Daniya (Dénia) s'estenia pels amals de Qusantaniya (Cocenaina), Bayran (Bairén) i Batruxa que alguns situen a la vall de Penàguila i altres a Pedrosa en Xàtiva. Altres llocs esmentats són Undara (Ondara), el Ribat (a les Rotes de Dénia), Bagu (Pego), Luxa (La Llosa de Camatxo), Balima (Palma de Gandia) i Bani Uqba (Beniopa).

Undara o Ondara havia sigut el primer gran nucli de població islàmic de la Marina en època Omeia, com havia passat amb Cartagena-Múrcia o amb Tarragona-Tortosa, en ocasions els omeies fundaren noves ciutats prop de les antigues ciutats romanes, però sense superposar-s'hi. Ondara es trobava millor comunicada, però per algun motiu, pot ser per les avingudes del riu Girona o per una política expansionista marítima, Dénia recuperà la seua centralitat en època de l'emirat de Mujàhid. 

El territori denienc fitava al nord amb el Banu l-Qatil o Benicadell, però s'estenia a llevant incloent-hi la Safor. Pel sud delimitava amb la ratlla de Busot que més tard serà la base del Tractat d'Almizra entre Aragó i Castella.

Els amals de Xatiba (Xàtiva) eren Untinyan (Ontinyent), Bukayran (Bocairent) i Agrax (Agres). La -t final de les poblacions romanes es va perdre en l'àrab, però tot i recuperar-se amb el valencià, en la pronuncia local continua elidida. Altes topònims anomenats són Muntixa (Montesa), Al-Hamra (no identificada), Ruqat (Rugat), el castell d'Almana (també incert) i Al-Aqtax (ídem). Són terres situades entre el Banu l-Qatil i el riu Xuqar (Xúquer).

Dependents de Balansiya (València) hi ha l'illa del Xúquer, Jazira ax-Xuqar o Alzira, Qulyara (la muntanyeta, Cullera), Bunyul (Bunyol), Lirya (Llíria), Albunt (Alpont), Ax-Xarra (Serra), Murbaytar (Morvedre o Sagunt), Xugurb (Sogorb), Xariqa (Xérica), Xarriyun (Sarrión en província de Terol), Xun (Uixó), Buryana (Borriana), Unda (Onda) i Abixa (Orpesa). Llocs menors són al-Qala o el castell prop d'Alzira (pot ser Alcalans en Montserrat), Ajan prop d'Onda, Zanata (Atzeneta del Maestrat), Bata (desconeguda), At-Tawayzat (Montcada) i Asila (no identificada), Anixa (el Puig de Santa Maria), Al-Mansaf  (Almussafes), Biqasan (Picassent), Qaxtiliyun (Castellar), Uqawiya (Olocau), Manzil Ata (Mislata) o Russafa.

Finalment els territoris fronterers o taghr hi ha Rakana (Requena), Albunt (Alpont), Banixkula (Peníscola), Abixa (Orpesa), Xubart (Alcalà de Xivert), Billu Alba (Vall d'Alba), Kulaya (Culla), Baxja (no identificat), Lubriqat (Torreblanca), Muturnix (Benicassim). Són els territoris dels Serrans i el nord de Castelló més exposats als atacs cristians.