ETIMOLOGIES PERSES (XXI): RAIXNU
Raixnu és una divinitat de la religió zoroàstrica, juntament amb Mitra i Sraoixa, els tres jutgen les ànimes dels morts i les condueixen en el més enllà, és a dir que són psicopomps. Dins d'esta triada, Raixnu simbolitza la virtut i la justícia i se'l representa amb una balança a les mans amb la qual jutja les accions dels hòmens, com Sant Miquel en el cristianisme. El seu nom se'n deriva d'un verb protoindoeuropeu que significava posar ert, alinear. Encara que no és un déu indoeuropeu, malgrat el seu nom, esta triple divinitat apareix en la mitologia grega com Minos, Èac i Radamantis, pot ser degut a influències mútues.
Cognat del persa Raixnu hi ha el verb llatí rego que dona regir i tots els seus derivats com corregir, dirigir, erigir i altres paraules com recte, regla o rei i adreçar, endreçar. És un conjunt de mots molt fèrtil i propi de societats jerarquitzades.
En l'hindi dona la paraula rajà, que significa rei, maharajà que és un sobirà de sobirans o emperador i el topònim Rajastan que significa terra de reis. Esta paraula equival al rex llatí o al rix celta que apareix en noms propis com Vercingetorix. En les llengües germàniques no ha sobreviscut un mot equvialent, però ha deixat rastres en l'onomàstica com ara Eric, Frederic, Ricard, Teodoric, Alaric, Enric...també l'adjectiu rich en anglés, reich en alemany o rijk en neerlandés i a través de l'assentament de pobles germànics al sud del continent europeu el trobem també en català i occità ric, en castellà i portugués rico, en italià ricco, en francés riche.
Si ens centrem en el sentit exacte del nom d'esta divinitat, en llatí tenim rectus i els seus descendents com l'italià retto, el sicilià rittu, el català recte, el castellà recto o el portugués reto que en estos tres casos són préstecs cultes del llatí. Els seus equivalents patrimonials serien dret, derecho, droit en francés, drept en romanés, dritto en italià. Mentre que directe i altres cognats tornen a ser manlleus cultes.
En les llengües germàniques trobem recht tant en neerlandés com en alemany, l'anglés right, l'ídix רעכט [recht], el suec rätt o l'islandés réttur.
En les llengües eslaves no hi ha cognats directes, però sí paraules com el rus резать, l'ucraïnés різати o el serbi-croat резати/rezati i en tots tres significa tallar.
La identificació entre riquesa, justícia i rectitud és, potser un dels elements més ideologitzats que trobem en la llengua, identificar la riquesa amb el poder és una obvietat, des que aparegué l'acumulació material aquell que més tenia era el que imposava la seua voluntat. Igual que l'equiparació d'ordre i poder també té sentit en societats complexes. D'ací també que les paraules dret i conservador hagen acabat també per semblar-se. Ara, però la identificació de riquesa amb rectitud, i no parlem de rectitud moral, és una de les idees més perverses que ens hem regalat com a civilització
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada