DES DELS POUS DE L'ABIAR A XÀBIA

 Des dels Pous de l’Abiar, el viatger continua el seu camí tot recte fins a endinsar-se en el terme de Xàbia i travessar les partides de Tarraula, a l’esquerra. A mà dreta queda la Lluca, un lloc de poblament des d’antic, s’hi va trobar l’ínclit tresor ibèric de Xàbia i restes d’una vila romana, fins al segle XVI, moment en què fou abandonada. Hui totes aquestes històries jauen sota una urbanització de xalets i un camp de golf.

El camí inicia llavors el descens cap a la plana del riu Gorgos i queden arrere els alterons que tanquen aquesta vall pel migdia. En aquest punt s’hi apareix al viatger en tota la seua esplendor, la figura del Montgó, referència geogràfica que ja no l’abandonarà en les restants etapes del camí. El Mons Agonis dels romans i el Jabal Qa Un dels andalusins ha retingut sempre una gran força tel•lúrica. Malgrat la seua escassa alçada, 753 metres, la proximitat del litoral contribueix al fet que la seua silueta d’elefant tombat siga ben visible des de qualsevol distància. Després de formar el cap de Sant Antoni, s’endinsa dins la mar i torna a emergir per a formar l’illa d’Eivissa, deixant entre ambdós una vall subaquàtica de gran riquesa íctica. Per als comerciants fenicis i grecs que recorrien el nostre litoral amb les seues mercaderies, el Montgó era una fita orogràfica de gran importància per això, des d’antic han volgut situar aquella mítica colònia d’Hemeroskopeion en algun indret dels seus vessants.

Guiat per la presència del Montgó, el viatger arriba fins a la Creu Vermella, dita també popularment Creu Armella, molló que marca el punt de trobada dels camins que, des de Xàbia, arriben a Teulada i al Poble Nou de Benitatxell. El camí esdevé llavors en una carretera gens agraïda per a caminar perquè obliga a transcórrer per un voral estret i sota l’amenaça del trànsit. A la dreta queda el Rafalet, que pel seu nom i per les evidències arqueològiques podria haver sigut una finca d’època andalusina.

Arriba per fi el viatger a la redona de la Massena i llavors s’hi troba un altre encreuament de camins. Tot recte continua fins a trobar la carretera de Gata. De dreta a esquerra travessa el camí Cabanes (o de les Cabanes), una via que ja en època romana comunicava per terra la factoria de l’Arenal amb la ciutat de Dianium. El viatger pren un camí que es troba entre aquestes dos vies principals, el camí del Pla d’En Roca, una travessa que entre bancals de tarongers condueix fins a la vila de Xàbia.

Un gual permet salvar la fondària del riu Gorgos quan va sec. En cas contrari caldria desviar-se a la recerca del Pont de les Senioles, que queda a uns metres cap a l'esquerra. El riu naix terra amunt a la Vall de Seta, en terme de Fageca i se’l coneix amb el nom de Castells. Més avant muda el seu nom pel de Xaló, que conforma una vall molt rica en cultius de vinya. Finalment, en arribar al terme de Gata, rep el nom de Gorgos pels gorgs o clots que hi forma, i continua fins a morir en el litoral de Xàbia. En el seu recorregut de vora 50 quilòmetres ha de salvar un desnivell de 1300 metres, per això les seues avingudes són fortes i ràpides, quan el riu, normalment sec, s’ompli d’aigua i se’n va de mare, arrasant tot el que troba.

En travessar el riu, el camí de les Sorts condueix fins a la vila de Xàbia, lloc de parada d’esta etapa.