UN ÍDOL POLÍGLOTA

He estat llegint l’autobiografia (encara que és una autobiografia parcial) de l’arqueòleg Heinrich Schliemann, L’Home de Troia publicada per l’editorial Interfolio. Nascut prop de la ciutat de Rostock l’any 1822, al nord d’Alemanya. Fou fill d’un pastor protestant, però es decantà prompte per l’ofici de comerciant i quan va morir el 1890, havia aconseguit aprendre més de 15 llengües, la majoria de manera autodidàctica.

Encara que no ho diu, la seua llengua materna devia ser el baix alemany donades les circumstàncies històriques del moment, tot i que seria alfabetitzat en alemany com solia passar.  Ja en el segle XIX es referien com a dialectes a tot allò de l’àrea germanòfona que s’hi pareguera, però sabem que fins a la Segona Guerra Mundial el que hui coneguem com a alemany no estava tan arrelat en els entorns domèstics, sols a l’Església, la burocràcia i les universitats. Per la seua educació, també li ensenyaren el llatí. De jove aprengué l’anglés per als seus negocis d’importació de te i es traslladà a Amsterdam, on aprengué l’holandés i començà a iniciar-se en el rus, més tard acabaria fent negocis en l’Imperi dels tsars. En Anglaterra estudià el francés i en algun moment aprengué el portugués, el castellà i l’italià.

Després d’un temps pels Estats Units, s’instal·là a l’actual Polònia i allà aprengué el polonés i el suec. Més tard començà la passió per l’antiga Grècia i el desig de trobar els llocs de què parlava Homer. Així que aprengué el grec koiné i el modern. Tot i que eixe grec modern devia ser el que parlaven els grecs al segle XIX, molt influït pel turc otomà i altres llengües balcàniques i que després el nacionalisme més purista tractaria de tornar a l’essència de la Grècia clàssica que és el grec actual. Finalment i arran d'un viatge per Egipte i el Líban, s’ensenyà l’àrab.

Per a estudiar idiomes el seu mètode era el de llegir molt en veu alta, fer petites traduccions, prendre lliçons amb professors o nadius, fer redaccions sobre temes interessants, corregir-les amb ajuda del professor, aprendre de memòria textos en la llengua objectiu i recitar tot el que s'havia corregit el dia anterior. Els diumenges assistia dos voltes a missa per a millorar la pronunciació i repetia les frases del sermó. Sempre duia amb ell un llibre per a estudiar i practicar en els moments que tenia lliures. Tot un prodigi si tenim en compte que en aquell segle no existien els recursos de hui, que no hi havia gravacions ni llibres adaptats, que es llançava directament als clàssics. Assegura que gràcies a este mètode va aprendre anglés en sis mesos i que en sis setmanes va aprendre altres com l’italià o el castellà.

Sens dubte no podem saber quin grau d’assoliment tenia, però és envejable el que va poder aconseguir per si mateixa. En realitat no és cap secret, la constància, la memorització, l’ús de la llengua i la pràctica fan molt i una volta aprens un parell d’idiomes la resta no són tan complicats. Aspire a poder ser un altre Schliemann, excepte en la part d’espoliar obres d’art gregues per a regalar-les al kàiser alemany. Per ara estic en 6 llengües i mitja.