Tot baixant del tossal de
la Casa Nova, el camí s’endinsa per una pinada que du al viatger primer pel Pla
de Carles i en travessant un pontet sobre el riu Quisi, per la Salamanca. Bancals d’ametlers i tarongers, algun poet
i la Serra d’Oltà animen el trànsit pel paratge.
Poc després de travessar el
barranc, el camí gira i finalment arriba a la Cometa, una partida de Calp filla
de l’embranzida agrícola del segle XVIII i que conserva molta personalitat,
s’hi celebren encara festes per Sant Joan.
Hi trobem una
ermita que es va bastir a finals del segle XVII o principis del XVIII per a
donar servei principalment a una casa forta annexa, hui desapareguda, i a tots
els seus veïns. El conjunt es
completa amb riuraus, un forn d’escaldar pansa, pous, aljubs, una bassa de reg
i una era que formen una estampa ben interessant de la vida agrícola.
Ara caminant cap a llevant entropessa amb el
camí Vell de Teulada que munta per una costera empinada per la partida de les
Cometes. El viatger fa la vista arrere i
veu una miríade de xalets que corren muntanya avall fins a arribar a la mar on
una barrera d’edificis impedeixen que prenguen el bany. A la seua esquerra queda el tossal de l'Empedrola on s'ha trobat una fortificació ibera des de la qual es podien controlar les rutes de pas que anaven des de l'interior cap a la costa i les estimades salines. Hui el jaciment es troba dins d'una parcel·la amb xalet en venda.
Un replanell marca la
fita entre els termes de Calp i Benissa però en entrar a Benissa el paisatge no
deixa de ser menys esfereïdor: una munió de grues s’arrapen als vessants dels
tossals i fan la imatge de trobar-nos en el mateix Gòlgota, la muntanya sagrada
que els romans empraven per a castigar els delinqüents.
Finalment arriba el camí
al cim i a mà esquerra una casa graciosa tanca la corba i dóna la benvinguda a
la partida de Pedramala.
Just d’enfront hi ha el mirador homònim des del qual
s’albiren els cingles que formen els litorals de Benissa i Teulada fins al Cap
d’Or.
Pedramala conforma un estret altiplà que en despenjar-se cap a la mar per
un costat i cap als barrancs de Benissa per l’altre, deixa un paisatge sinuós
de terrasses esculpides per l’erosió i que fins fa no molt estaven atapeïdes de
vinyes fins on es perd la vista. L’edifici de les escoles de Pedramala,
construït a mitjans del segle XX per a donar servei educatiu als xiquets que
habitaven aquesta partida, és un bon lloc per a seure i deixar-se perdre davant
de la majestuositat de la Serra de Bèrnia, acompanyat per les xitxarres i algun
gall despistat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada