Cròniques belgues, dia 6è ANVERS: LA CIUTAT DELS DIAMANTS I DE RUBENS

Continue relatant les nostres peripècies pel país dels gals belgues, tot i què un mes i deu dies després la memòria es mostra esquiva a l'hora de recordar els detalls. 
Després del sopar del dia anterior i una vetlada amb els nostres amfitrions comunicant-nos amb una sort de francès catalanitzat o viceversa al dia següent férem via a la recerca d'un nou lloc per descobrir. Anvers, a pesar de ser una ciutat petita d'uns 300,000 els antuerpians poden presumir del seu port, el segon amb més tràfic de tota Europa, solament superat pel veí port holandès de Rotterdam.Clar que aquesta situació és fàcilment deduïble quan hom s'aproxima per les autopistes infestades de camions de tot el continent que van i tornen.



A l'arribar-hi a Anvers visitarem la catedral, d'estil gòtic, of course, i pagarem entrada aussi però pagava la pena tan sols per delectar-se amb la lluminositat dels quadres de Rubens que hi ha per tot arreu de l'edifici. Quadres i retaules amb els quals el pintor devia pagar-se la seua futura estada al cel, però també d'altres encomanats pels gremis de la ciutat.  Però el que personalment més em va agradar fou un púlpit tallat en fusta (obra de l'escultor Van der Voort) amb quatre cariàtides que representa la difusió de la fe catòlica pels quatre continents: Europa, capitanejant la comparsa, Àsia amb tot l'exotisme oriental, la recent descoberta Amèrica, salvatge i encara indòmita i darrere supeditada a les seues col·legues Àfrica, pobra i oferent a la resta del món. I rodejant aquestes quatre dones ocells representatius dels continents: àguiles, garses, flamencs, pelicans, paons, galls d'índies (excepte pingüins llavors en el segle XVII encara no s'havia arribat al continent gelat)..




Després de sortir de la catedral sortirem a la plaça on hi ha una estàtua homenatge a Nicolau i Patras, personatges de l'escriptora anglesa Marie Louise de la Ramée. L'estàtua és una donació de l'empresa Toyota ja que curiosament aquest personatges són molt populars entre els xiquets japonesos. 

Al Grote Markt d'Anvers es troben les cases gremials, les quals competeixen en riquesa i sumptuositat amb les de Brussel·les, no en va Anvers fou en el segle XVII una de les ciutats més importants d'Europa, en demografia i en volum econòmic. Al bell mig s'hi troba l'estàtua de Brabo, centurió romà que segons conta la llegenda alliberà la regió d'un gegant que cobrava un tribut a tots aquells barquers que creuaven l'Escalda. Als desafortunats que no podien pagar els tallava la mà fins que el centurió li donà a tastar la seua pròpia medicina al gegant, li tallà la mà (aant) i al riu la llança (werpen=llançar) d'aquí el nom de la ciutat en neerlandès Aantwerpen. Llegendes a banda no poguérem veure l'estàtua perquè l'estaven  netejant. 


Dinarem i després anàrem a buscar la Rubenshuis. La casa de Rubens és un museu dedicat exclusivament al pintor més famós de la ciutat, es pot passejar pel seu jardí o visitar les seues estances: la cuina, el dormitori... en cada estança hi ha quadres de l'artista però el més interessant es poder introduir-se en la intimitat d'una família burgesa del segle XVII. A més al pagar l'entrada et donen una audioguia que va detallant cada quadre, objecte o habitació de la casa.


En acabar visitarem la Stadtfestsaal, l'antiga sala de festes de la ciutat que avui en dia és un centre comercial. L'edifici fou construït a principis del segle XX quan la ciutat fou escollida per celebrar-hi les Olimpíades l'any 1920. És una bona manera de prendre un cafè en un entorn luxós i relativament barat (en relació als preus de Bèlgica i d'Anvers en concret, és clar, però amb el cafè et donaven xocolate i gratis!). En acabar arribarem fins el barri dels diamants on es troba l'estació de tren de principis de segle també, on es poden veure també passejant pel carrer jueus ortodoxos amb les seues barbes i els seus capells i també multitud de joieries amb diamants per vendre als aparadors (qui tinguera tants diners). Junt a aquest barri està el barri xinés amb la seua porta xinesa inclosa típica dels barris xinesos de Nova York o San Francisco. Llàstima que el dia no donara per a més per poder explorar-lo.

En arribar al palau la senyora baronessa ens havia preparat un sopar típic belga, sopa de carabassa servida en una carabassa gegant i waterzooi, un estofat de pollastre amb verdures que estava molt bo

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL