dijous, 2 de desembre de 2010

ÉS ÚTIL LA HISTÒRIA?


Hui, a la classe de didàctica de la Història  hem començat un interessant debat sobre la utilitat de la història.
A priori com a historiador dir el contrari seria com llençar-se pedres sobre la teulada però alguns entre els que m'incloc no compartim l'opinió de la professora segons la qual hem de relacionar tot el contingut històric que ensenyem amb elements de la nostra realitat per tal de donar als alumnes pautes morals de comportament en societat. Hem de buscar una significació moral a la història, en definitiva.


Però és possible? Tots els esdeveniments ocorreguts, totes les cultures i civilitzacions, tot ens ensenya alguna cosa? Què podem aprendre d'Egipte o dels perses? I tanmateix estan presents i no podem ignorar-los. Què podem aprendre de la colonització d'Amèrica? Tal vegada que la destrucció de cultures senceres aporta grans rèdits econòmics, però volem que els nostres fills aprenguen aquestes idees? Llavors ens situem en la posició d'edulcorar el passat i la llei ens obliga als professors a mentir. Per exemple el tema de la Península Ibèrica medieval s'aborda des del tema de la convivència de les tres cultures. Convivència que com molt bé ha assenyalat un company és mentira. Tots sabem quin és el final d'aquesta història: primer els jueus i després els musulmans foren expulsats quedant com a única cultura la cristiana i sense que aquestes accions foren castigades. Les males accions no tenen càstig, això és el que al final poden aprendre els alumnes.

Per una altra banda, estudiar la història a partir dels valors, des del meu punt de vista, condueix a jutjar el passat des de la prepotència. La prepotència de sentir que hem arribat a la fi del món, hem arribat al cim i ens disposem a veure enrere amb la mirada acusadora decidint que ha estat bé i que ha estat mal. Per exemple podem considerar desiguals les societats democràtiques del segle XIX tan sols perquè el vot no arribava a tots els individus. Però amb els ulls entelats no vegem que en la nostra societat continuen havent individus que no poden votar. I ningú diu res, perquè per comparació estem millor que estàvem. Per això hem de mantenir la sang freda de veure sense jutjar, sempre des de la perspectiva que el passat no fou ni millor ni pitjor, tan sols diferent.


Jo crec que la història s'ha d'estudiar per conèixer la nostra trajectòria passada com a col·lectiu, tot allò que ens ha dut fins al que som avui en dia. Per tant la nostra missió com a professors d'història ha de ser la d'exposar els fets el més objectivament possible i que per la seua bada l'alumne inferisca les seues pròpies interpretacions. Subjectives? si, però seran pròpies, fruit d'un coneixement autònom, no dirigit. Els alumnes haurien de ser conscients del canvi, de l'evolució i de les experiències prèvies. Tot i que la professora considera la meua forma de pensar com positivista (m'agradaria saber que és per a ella el positivisme).

Per últim estic en contra d'aquesta concepció utilitarista de la història perquè no tot el que hi ha sota el cel és útil. Podem considerar que algunes coses són més útils que altres però com que tot és relatiu i posats a considerar que és útil i que no ho és podem arribar a la conclusió que per a la nostra existència solament hi ha tres coses útils: el sol, l'aire i l'aigua. I la resta és accessori.

2 comentaris:

  1. Ie Aitor molt bé, m'agrada molt la reflexió que fas. Això de l'ensenyament en valors és molt típic de la cultura LOGSE en què hem crescut: igualar el nivell per baix i buscar respostes fàcils i de conte dels germans Grimm a problemàtiques complexes. No estic ni amb la historiografia moralista que defensa la teua professora ni la clàssica de reis, batalles i grans biografies que ignora els corrents de fons. Fer judicis de valor des de la modernitat o postmodernitat és complex si no ens ho mirem amb perspectiva. Ara bé, tampoc crec en la dialèctica absoluta i el determinisme de la historiografia marxista, aporten llum sobre algunes coses però també mantenen a l'ombra altres dinàmiques i motivacions: culturals, ètniques, religioses, comunicatives...

    Jo pense que la neutralitat que defenses és bonica sobre el paper però no és factible: sempre presentaràs les dades d'una o altra manera esperant que l'alumne n'inferisca alguna categoria de conclusions. Encara que el deixes jutjar per si mateix, en la pràctica l'enfocament que li oferisca el currículum educatiu i el mateix professor fent ús de la llibertat de càtedra ja predeterminarà i molt el ventall de possibles conclusions de l'alumne. Amb tot, no dic que no siga possible mirar de fer els judicis de valor imprescindibles, però l'enfocament pedagògic sempre predeterminarà els resultats.

    A vore si tenim oportunitat de discutir totes eixes coses amb més deteniment. Salut i no et faces de mala sang amb el màster!

    ResponElimina
  2. però qui sóc jo? ho puc fer?

    ResponElimina