dijous, 16 de desembre de 2010

Cròniques belgues, dia 7è. DE KRUISHOUTEN A TERVUREN.

El dia 7è ens alçarem prompte perquè ens esperava un dia llarg. Abandonarem el palau per no tornar-hi mai més. Agafàrem el cotxe i férem direcció cap a l'est. Arribàrem a La Hulpe, una petita població pròxima a Brussel·les que havia sigut la llar de Régine durant la seua infantesa. En aquesta mena de poble residencial hi veiérem un llac enorme on es troba la primera fàbrica de la Schweppes. No hi tenia res més d'especial però restar-ne allà mirant el paissatge era suficient. Com era prop de migdia buscàrem per prendre un cafè i escapar per una estona d'aquell fred criminal (molt semblant del que estem patint aquests dies) i arribaàrem a una petita cafeteria que vés tu per on, estava regentada per una dona de Canet d'En Berenguer. Havia arribat quan era xiqueta amb els seus pares igual que molts altres valencians que abandonàrem aquella anacrònica i miserable Espanya de Franco. La dona entenia el valencià però era incapaç de parlar-lo, però ens traié unes bones tapes per fer la "picaeta".

Férem via cap a Braine-l'Alleud un altre poblet de les rodalies de Brussel·les on ens havien convidat a dinar. Com arribàrem justos de temps no visitàrem res. El més ressenyable és que fou l'únic lloc de la Valònia on estiguérem. I així i tot la casa veïna d'on dinàrem ja pertanyia a Flandes. La Hulpe i Braine l'Alleud es troben al sud de Brussel·les i després de dinar havíem de marxar més cap a l'est, fins a Tervuren. Però per no eixir-nos de l'autopista principal, cometérem la imprudència d'entrar a Brussel·les ciutat i allà tardàrem almenys una hora en poder escapar, barrejats amb l'estampida d'urbanites que fugien de la ciutat durant el cap de setmana.

A la fi poguéem arribar a Tervuren sans i estalvis. En aquest poble es va celebrar en 1897 una exposició universal. Al voltant de l'església, del segle XV ens cridà l'atenció veure unes làpides amb noms d'habitants del Congo. Perquè segons va ocórrer, quan feren aquesta exposició, el rei Leopold volgué recrear un típic poblat congolès amb persones natives portades des d'allà per tal que escenificaren la seua vida diària (l'actual República Democràtica del Congo, antiga Zaire, fou colònia belga des de 1885 fins 1960) . 8 d'aquestos "actors" no resistiren el fred belga i moriren (una de les "gràcies" que havien de fer, era vestir com en el seu país d'origen, sense robes d'abric, quasi nus, per tal que quedara més "salvatge"). Entre ells hi havia el cap d'una de les tribus. Però l'Església belga es negà a que aquests pagans foren soterrats en territori sagrat, aleshores els soterraren en mig d'un camp fins que molts anys més tard com a signe de la voluntat de reparar els greuges de l'època colonial foren soterrats junt amb la resta de belgues. Passejàrem per un parc enorme que antigament era una reserva de caça del duc de Brabant. Hi havia gran quantitat de corbs, camins que es perdien entre els arbres, una lleu boira al final del bosc i una lluna plena enorme que donaven al paisatge la típica estampa de bosc embruixat. 

En acabar ens arreplegà una coneguda que ens dugué a sopar a Brussel·les, a un restaurant ubicat dins d'un antic monestir. I en el soterrani de l'edifici , en el celler del convent, hi ha una discoteca.  Curiós de veres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada