QUI SE'N VA A LIORNA...

En el grup de dialectes isqué ahir una expressió que no l'havia sentida mai i que a la Marina pareix prou estesa: "estar en Liorna" o "anar-se'n a Liorna" com a sinònim de trobar-se molt lluny (físicament o mental) o enviar a algú molt lluny.

Segons el DCVB és una expressió mallorquina i llavors podria haver arribat a la Marina amb els repobladors del segle XVII. Justament al segle XVII el port de Liorna comença un període de gran esplendor comercial i des de la Marina hi arribarien productes com les panses.

A finals del segle XVI Liorna era un petit port de pescadors del litoral toscà. A partir de 1590 el Gran Duc Ferran de Mèdici concedí unes lleis que permetien l'establiment a Liorna de comerciants, fóra quina fóra la seua nació o religió, garantint-ne la llibertat de culte.

Els Grans Ducs intentaven aprofitar el buit deixat a la Mediterrània pels grans emporis comercials com Venècia o Gènova. La colonització d'Amèrica traslladà el gros de l'activitat comercial a l'Atlàntic i la Mediterrània paregué perdre la vitalitat que gaudia a l'Edat Mitjana.

Liorna també era un port franc, és a dir que les mercaderies no pagaven impostos. Això va atraure una gran quantitat de comerciants vinguts de tots els racons de la Mediterrània i d'Europa, en perjuí de la producció agrícola i artesanal d'altres territoris d'Itàlia, clar.

Així Liorna es va convertir en una nova Babel de la Mediterrània. S'hi podien sentir des de les llengües indígenes com el lígur o el toscà a altres llengües com el grec, el francés, l'anglés, el neerlandés, l'àrab, l'armeni, el sicilià, l'alemany, el turc...

Una de les comunitats més destacades fou la dels jueus sefardites que des de la seua expulsió de la pen. Ibèrica a finals del segle XV, havien estat vagant per altres territoris d'Europa i Àfrica. Esdevingueren sobretot intermediaris del comerç entre Itàlia i l'imperi Otomà.

Liorna també fou punt de contacte entre el comerç europeu i el comerç nord-africà. Moltes de les rapinyes que feien els corsaris cristians i musulmans acabaven als mercats de Liorna, malgrat l'escàndol d'uns i altres. S'acusava la ciutat de fomentar aquestes activitats.

L'annexió del Gran Ducat de la Toscana al Piemont el 1849 i la creació posterior del regne d'Itàlia suposaren la pèrdua dels avantatges comercials que tenia la ciutat i tota aquesta activitat anà reduint-se. El nacionalisme italià també diluí a poc a poc les diverses comunitats.

El feixisme també fou un dur colp per a la comunitat jueva. Els jueus foren deportats a camps de concentració i dels supervivents, pocs hi tornaren. Com a curiositat, entre 1946 i 1966 en foren batles els comunistes Furio Díaz i Nicola Badaloni, cognoms sefardites.

En conclusió, sovint es parla de la sentència de mort per a la Mediterrània que suposa la colonització d'Amèrica però casos com el de Liorna (i podríem afegir-hi Alacant, Marsella, Salònica...) mostren que es manté la vitalitat comercial amb uns actors diferents dels medievals.