DEL BARRANC DEL MIGDIA A JESÚS POBRE

 

El caminant reprén la seua excursió per la Marina des de l’entrada al camí del barranc del Migdia, sota l’atenta observança del Montgó i segueix direcció cap a ponent, entre bancals d’oliveres i garroferes i fins a trobar un punt en què el camí es divideix en dues branques. A mà esquerra, el camí du a Gata però malauradament es dilueix en la carretera Nacional de perillosa travessera. Ara bé, paga la pena desviar-se un poc per a contemplar una resta viària curiosa, el pas que permet travessar la Barranquera. És la Barranquera o Barranc de les Valls un curs d’aigua constant que arreplega les aigües de les diferents depressions que baixen des del Montgó, com ara el de l’Hedra, del Garroferet o el del Migdia i que les condueix fins al riu Gorgos. La Barranquera tot i mai haver gaudit del privilegi d’anomenar-se riu, a servit als hòmens des d’antic bé per a regar, bé per a moure els molins hidràulics que a la seua vora es van construir, molins com el de Narret, el de Caselles, el de Climent o el de Garçó dels quals a penes se’n conserven poques restes.

A continuació desfà les passes i pren ara el camí de la dreta que mena fins a Jesús Pobre pel camí vell de Pedreguer. Abans d’arribar-hi, s’hi pot veure a la dreta l’Alqueria de Colomer, un conjunt agropecuari del segle XVII que inclou, a banda de la casa, una sèrie de corrals i magatzems que ens mostra el poder econòmic de què gaudien uns pocs privilegiats. L’edifici principal també destaca per la seua imponent imatge fortificada, amb una única obertura en la planta baixa i una garita sobre la porta principal que ens transporten a uns temps convulsos de pirates i bandolers. Vinculada a l’alqueria és la Casa dels Patos situada uns metres més avall, del segle XIX i relacionada amb l’explotació de la vinya i l’elaboració de la pansa.

Arriba per fi a Jesús Pobre, un llogaret en el vessant del Montgó poblat des d’antic. Els musulmans el coneixien amb el nom de Benissadeví però després de la seua expulsió, el lloc va llanguir i quasi desaparegué. El seu renaixement està molt lligat a una figura de l’espiritualitat barroca valenciana, el denienc Pare Pere, un monjo franciscà que es va fer famós pels seus miracles i que estigué ben relacionat en la cort de Felip IV. Segons conta la llegenda, quan abraçà la vida eremítica i s’instal•là en una covatxa en el Montgó, va trobar una imatge de Jesús jacent i va decidir fundar una ermita i un hospici dedicats a la imatge d’aquest Jesús Pobre en l’antiga alqueria de Benissadeví, que esdevingué un lloc de pelegrinatge i va atraure pobladors, fins a perdre el seu nom anterior.

El nucli antic de Jesús Pobre el conforma l’ermita original, hui església parroquial i el monestir franciscà annex, fundat l’any 1789, una arquitectura senzilla amb reminiscències clàssiques amb claustre interior i hospici. Hi destaquen els seus plafons de manises del segle XVIII que conten diverses escenes de la vida del Pare Pere. El monestir va passar a mans privades l’any 1836 després de la desamortització que féu Mendizábal. En la mateixa plaça hi ha la Casa del Senyoret, solar que ocupava l’antiga torre de l’alqueria medieval.

Prop del monestir trobem l’element més emblemàtic, el Riurau del Senyoret, una estructura de catorze ulls a dues aigües, bastida a meitat del segle XIX, que fa palesa la importància que tingué l’elaboració de la pansa en la Marina. L’edifici servia per a protegir el raïm del mal oratge mentre durava el procés d’assecament, també servia com a magatzem. Encara hui arreplega a la gent en el seu mercat setmanal i les festes de l’Escaldà que tenen lloc per setembre, quan acaba la verema.

Finalment, el viatger decideix detenir-se per a descansar al costat del Pou del Pare Pere. En aquest lloc, vol la tradició, que el frare franciscà realitzara un dels seus miracles perquè al costat del pou creixia un esbarzer, les punxes del qual li esgarraven l’hàbit quan anava per aigua. Un dia, enfadat va maleir l’esbarzer perquè perdera les seues punxes i des d’aleshores, aquest esbarzer, que encara s’hi pot veure, ha crescut nu.