ETIMOLOGIES PERSES (XVI) MIG

 La paraula per a dir centre o mig en persa és میان [miyan], dit миён [mijon] en tadjik. En hindi s’ha convertit en la preposició में [me] i ha passat a l’àrab com a مَيْدَان [maydaan] que vol dir plaça i que es un mot prou estés a zones que han entrat en contacte amb esta llengua per exemple l’ucraïnés майдан i una de les places més conegudes de Kiev, Євромайдан , l’Euromaidan.

El rus i l’ucraïnés межа i el serbi-croat међа/ međa en són cognats, però amb el significat de frontera o vora d’un terreny. Entre les llengües goidèiliques tenim el nom de la ciutat de Milà, coneguda com a  Mediolanum en llatí adaptat del gal, que voldria dir en mig de la planura, destacant la seua ubicació en la vall del Po.

Dins de les llengües germàniques trobem l’anglés i el suec mid, el neerlandés midden i l’alemany Mitte. El grec ens dona μέσος i el llatí medius d’on venen per una part mots patrimonials com el romanés miez, l’italià mezzo, el sicilià mezzu, el català mig, l’occità mièg, el francés mi, l’aragonés meyo o el portugués meio i per l’altra els cultismes medio en aragonés, castellà, portugués i italià, el català medi o el romanés mediu.