diumenge, 29 d’abril de 2012

MÍSTER HYDE FENT DE LES SEUES.

La vida consisteix a provar cada vegada coses diferents, coses que en el passat vas pensar que mai faries, però arriba una edat, en torn als 25 anys, en la què et planteges explorar nous camins i també donar segones oportunitats a coses que ja tenies descartades.

Era un divendres de finals d'hivern. De tornada cap a casa, sols m'acompanyaven les constel·lacions. Quan vaig entrar per la porta ja devien ser passades les 23.00 i jo anava arrossegant-me cansat, després de 8 hores d'estar de peu. I malgrat el cansament al dia següent tenia pensat baixar-me'n a Bonn de visita turística. Però vaig haver de canviar de plans. Encara no m'havia deixat caure sobre el sofà quan em digueren: Udo i Sienna han vingut aquesta vesprada per a convidar-te a anar amb ells demà a Essen per a ballar salsa. La Ventafocs se n'anava al ball i ningú li havia preguntat si tenia gana. Canviaria Bonn per un matí amb la bici.

Al matí següent, després d'alçar-me, anava arrossegant-me cap a la cuina quan, en obrir la porta, em van dir a tret de canó: 
-Ania passarà a arreplegar-te cap a migdia per anar a Dortmund a comprar el peix que han de fumar. 
-Espera, que van a fumar peix? i no poden fumar tabac com tot el món?
-Nicht rauchen, räuchen. (verbs que en català es tradueixen igual, però per exemple en castellà es diferencien: fumar i ahumar i que en alemany es diferencien en els dos puntets de l'a i la pronunciació).
Mmm em vaig quedar pensat que tenia que veure jo amb tot allò, que fumaren el que vulgueren però perquè m'havien d'involucrar.quina era la meua aportació que feia imprescindible anar.
-No te'n recordes? La setmana passada li vas dir a Wolfgang què t'agradaria veure com fumava el peix.
Moment de flashback. Estàvem sopant i el tal Wolfgang va dir que anava a fumar peix, aleshores Mr. Hide, la meua versió etílica, va dir que li encantaria presenciar eixe procés. Vaja, les inquietuds ictícoles de Mr.Hyde anaven a costar-me el cap de setmana. No puc deixar-lo solt. 

Així que ni Bonn ni bici. A migdia va vindre la veïna a arreplegar-me. Vam anar amb el descapotable, el cel estava gris i feia fred però li feia il·lusió anar a lo thelma i luis i va retirar el sostre. Va encendre la calefacció. Visca el balafiament energètic. No recorde de que parlàvem en el trajecte, sé que tenia una llengua de camioner que feia escridassar a qualsevol vehicle que s'interposés al seu camí. Després es clavà en l'autopista a 200 quilòmetres per hora. "Que encara no duem peix" però el vent s'enduia les meues paraules.

Vam arribar a una espècie de granja de peixos. Allà hi havia una gran piscina en la què es criaven peixos, també es pot anar a pescar i després pagar la captura. Ja em veia jo arromangant-me amb la canya però afortunadament Ania havia encomanat el peix, truites què solament havíem d'arreplegar. Cada cop que isc de casa amb algun alemany insisteix a passejar-me com a un animal exòtic. Normalment diuen el que segueix: "ell ve d'Espanya així que has de parlar lentament". Quan algú em diu això és com si anés amb una campana pregonant: "ei, mireu tots, no és alemany, és un ésser exòtic, observem els seus moviments i comentem-los".

La valquíria que regentava allò va insistir a ensenyar-me totes les instal·lacions com si jo no hagués mai vist un peix en la meua vida. "Que no fa falta, de veritat, que he treballat en restaurants, he desbudellat peixos amb aquestes manetes" deia en un intent de desllepissar-me d'aquella dona. Però la teutònica es va eixir amb la seua i em va passejar per un seguit d'habitacions que pudien a peix, en les què hi havia peixos i anguiles engabiats en basses de mesures claustrofòbiques, tenia tot un toc soviètic sobrecollidor.

A la fi, quan vam eixir, Ania em va preguntar "i en Espanya teniu coses semblants?". "Si, vaig dir-li, però  li diem mar i pescar-hi és gratis". Em va mirar amb cara de "doncs ara en tornar per l'autopista anirem a 300 per hora, per graciós" i ens anàrem d'allà. No entenen el meu humor. Després anàrem a sa casa, rentarem el peix i el deixarem eixugar-se a la banyera. Vam quedar per al dia següent per a continuar el procés.

Per la nit tocava ballar amb Udo i Sienna. No entenc quin interès tenien en mi, Udo és el carter i solem coincidir a les 5.30 quan me'n vaig a treballar, però a banda del Morgen no havíem intercanviat més paraules. Sienna no sé a què es dedica, em va contar que era berlinesa i que havia estat vivint un any en la República Dominicana. La primera vegada que vam parlar fou el dia de cap d'Any, em va dir que ella parlava castellà, perfectament afegia l'home. "Yo bien el español hablar", "yo mucho tiempo en Dominicana Republik vivir". El castellà diu que l'aprengué en el carrer, què no havia estudiat en cap acadèmia. Jo crec que li van ensenyar els indis arapahoes. Ben bé no vaig aclarir que feia a República, vaig entendre les paraules xiringuito de platja, prostitució i ONG. Les vostres ments malignes poden resoldre l'equació. (És cosa meua o últimament en cada entrada apareix almenys una vegada la paraula "prostitució" i derivats?)

Una vegada en la salsoteca. Va ser agradable entendre el que la gent deia al voltant: dominicans, cubans, porto-riquenys. No sóc un admirador de la música caribenya, després d'haver viscut 5 anys al costat d'un veí que li agradava que tot el carrer l'escoltés, vaig arribar a avorrir-la i a odiar-la, sobretot els dissabtes i diumenges a les 8 del matí. Però eixa nit em van ensenyar a ballar salsa, bachata i merengue, tot i que ja no me'n recorde. La meua veïna em va traure a ballar, una valquíria que em dobla l'alçada i l'amplària i em deia: "agafa't sense por!" i jo no sabia on agafar-me mentre l'home ens mirava divertit des de la barra. Després de moltes cerveses dominicanes, la Presidente, ens anàrem a casa. Encara tinc pendent anar a sa casa a prendre cafè i practicar castellà.

I al dia següent va tocar fumar el peix amb un aparell semblant a una estufa en el que es posa el peix i es cremen fustes oloroses que deixen un aroma agradable. Jo a part de mirar no vaig fer res, també pensava que el procés seria més artesanal i intricat i vaig maleir a Mr.Hyde per clavar-me en aquells jardins. La pròxima vegada que em veja en una d'eixes situacions em bufaré i serà ell el què torege el bou. Tot i que en acabar em vaig endur una truita que estava boníssima i una experiència més a l'esquena.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada