dissabte, 14 d’abril de 2012

ZURÜCKKOMMEN

Què en alemany vol dir "tornar", però agafant-t'ho literalment significa "vindre cap enrere", desfer els passos per tornar al mateix punt. Com de sàvies són les llengües.

Parlant amb un conegut alemany em pregunta:
-Tens ganes de tornar-te'n cap aquí [Alemanya]
-No, li dic jo.
-Aleshores perquè tornes?
-Perquè he de treballar. O això és el que m'han dit. A més, és això o la prostitució. I en Alemanya no hi ha redones.
-Pot ser t'agradaria més eixe treball, però en Alemanya no he vist cap redona amb prostitutes.
-No, perquè teniu els barris rojos.
-O els polígons industrials.
-Veritat? Jo treballe en un i no n'he vist encara cap. Tot i que el meu treball és molt semblant a la prostitució. Per cert, com va la vida?
-Jo passe tots els dies per un "Eros Park"...la meua vida? No va especialment excitant, tal vegada deuria prostituir-me i donar-li un poc més d'emoció.
-No vull saber que és això d'un "Eros Park" però el capitalisme és prostitució en si mateixa.
-Aleshores la prostitució també deu ser avorrida.
-Jo compartisc l'opinió d'un amic: no podria dedicar-me a la prostitució perquè acabaria sent un addicte al treball.
-A la prostitució? No, encara eres massa jove.
-Massa jove per prostituir-me?
-No, massa jove per esdevenir un adicte al treball.
-Aleshores, esperem i veurem.
-D'acord, mantén-me informat.

Tota aquesta anada d'olla és per a dir que no tinc gens de ganes de tornar, m'agradaria fer-li la volta al calendari i que tornés a ser 31 de març. Fent paral·lelismes, la primera vegada que me'n vaig anar, aquell 20 d'octubre de fa 6 mesos (que a mi m'han semblat molts més), tenia més il·lusió per tot allò desconegut que podia trobar-me. No sabia si anava a ser positiu o negatiu, però almenys me n'anava content. Ara les coses són totalment distintes, me'n vaig com si em portassen cap a l'escorxador, tement tot el que ja conec: la soledat, la rutina i un treball que no m'aporta res. Jo em ria de dues professores del màster que sempre parlaven de la vocació, em semblava que eren massa fantasioses per a viure en aquest món i com sempre la vida em fa tragar-me les meues paraules. Són eixes petites coses de la vida. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada