divendres, 6 d’abril de 2012

PÍNDORES PASQÜERES

Passejar, cafenets, cervesetes, retrobades amb grans amics, llegir, escriure, fer el gos...en això invertisc el meu temps de vacances. Encara tinc alguns pendents, volia prendre el sol i tornar negre però de moment no ha pogut ser. També volia anar a la mar, però el temps no acompanya. 

De moment vaig acoblant-me de nou a la mediterrània, sembla que no però hi ha un xoc cultural que em costa assimilar. Per exemple: la gent menja molt, la gent és més sorollosa, la gent és més caòtica. Crec que són els tres punts que més m'han xocat. Fins a quin punt m'havia acostumat al silenci, a la frugalitat i a l'ordre alemanys que he arribat a la conclusió que Alemanya m'està perjudicant. Serà qüestió de no allargar-ho molt.

Per una altra banda m'ha agradat tornar a trobar-me amb tota eixa gent que fa la vida més gran. M'he retrobat amb amics que feia anys que no veia. També m'he retrobat amb amics admiradors de les tonteries que escric i que m'han animat a començar projectes més ambiciosos, més enllà d'un bloc. Bé, doncs en això ja vaig en camí. I d'altres amics què no he pogut veure perquè a l'igual que jo també han agafat la via de l'expatriació. I després de tants cafès i cerveses i tota la filosofia que sols acompanyar-los, hem quedaré amb aquesta reflexió que em va dir una gran amiga i millor torrentina: "perquè no és la distància la que separa les persones". Think about it!

I demà a menjar-se la mona.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada