PÍNDORES PASQÜERES

Passejar, cafenets, cervesetes, retrobades amb grans amics, llegir, escriure, fer el gos...en això invertisc el meu temps de vacances. Encara tinc alguns pendents, volia prendre el sol i tornar negre però de moment no ha pogut ser. També volia anar a la mar, però el temps no acompanya. 

De moment vaig acoblant-me de nou a la mediterrània, sembla que no però hi ha un xoc cultural que em costa assimilar. Per exemple: la gent menja molt, la gent és més sorollosa, la gent és més caòtica. Crec que són els tres punts que més m'han xocat. Fins a quin punt m'havia acostumat al silenci, a la frugalitat i a l'ordre alemanys que he arribat a la conclusió que Alemanya m'està perjudicant. Serà qüestió de no allargar-ho molt.

Per una altra banda m'ha agradat tornar a trobar-me amb tota eixa gent que fa la vida més gran. M'he retrobat amb amics que feia anys que no veia. També m'he retrobat amb amics admiradors de les tonteries que escric i que m'han animat a començar projectes més ambiciosos, més enllà d'un bloc. Bé, doncs en això ja vaig en camí. I d'altres amics què no he pogut veure perquè a l'igual que jo també han agafat la via de l'expatriació. I després de tants cafès i cerveses i tota la filosofia que sols acompanyar-los, hem quedaré amb aquesta reflexió que em va dir una gran amiga i millor torrentina: "perquè no és la distància la que separa les persones". Think about it!

I demà a menjar-se la mona.






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

Imatge
Els arabismes són un conjunt de mots manllevats a la llengua aràbiga a la nostra llengua per donar nom a idees o conceptes que originalment no existien o que ja no responen al mateix nom. Certament el català té menys arabismes comparats amb el castellà o el portugués i dialectalment el valencià en té molt més que el català oriental, per raons històriques. En castellà també són més fàcils de detectar perquè sovint conserven l'article al-. Ambtot el seu nombre va retrocedint perquè les paraules també s'extingeixen si els parlants no els donen un ús. Llavors aquí he posat algunes de les paraules que m'han semblat més interessants perquè continuen vives en la nostra realitat diària, això si hi ha moltes més paraules que he sentit dir als avis o a la gent major que a la gent jove. Al final també hi ha algunes expresions d'origen àrab que s'utilitzen cada vegada menys. Per trobar-ne més, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una bona ferramenta. Albe
Més informació

A LA VORETA DEL MAR

Lo mariner,  també coneguda com A la voreta del mar és una cançó tradicional valenciana i catalana que s'ha atribuït al rector tortosí Francesc Vicent Garcia (1578-1623),  tot i que allò que el poeta féu va ser posar per escrit una cançó que faria temps que se sentia arreu.  Si no coneixeu la cançó o no l'heu sentida mai ( Aquí està la versió de Paco Muñoz, interpretada juntament amb Pep Gimeno , la número 11) conta que a la vora de la mar hi ha una donzella brodant un vestit  per a la reina. Mentre broda comprova que li falta seda i casualment veu passar l'embarcació d'un comerciant. El mariner s'acosta a terra i ella li demana si té seda, llavors ell la fa entrar a la nau perquè es trie la seda que vulga. Sense que ella siga conscient, el mariner fa que la nau s'allunye mar endins. Quan se n'adona què ha ocorregut li prega que la torne a terra però ell es nega perquè fa anys que va buscant-la pel món per a casar-se amb ella. La donzella es lamenta del
Més informació

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL

Imatge
Quan va nàixer el meu interés per la història? No estic molt segur, però supose que en algun moment entre Érase una vez los inventores , les primeres classes d'història en eixe contenidor anomenat Coneixement del Medi i les pel·lícules de Disney Aladdin i El Geperut de Notre Dame . La meua estima per la història va lligada al moment exacte en què hom se n'adona que el temps passa i amb ell, les coses canvien. I en tot aquest període formatiu hi va haver una ciutat que em va fascinar, Aquisgrà. De menut m'encantava mirar els Atles de casa, repassar-los, aprendrem els països i les seues capitals, buscar els llocs en el mapa. En una d'eixes excursions cartogràfiques vaig trobar la ciutat d'Aquisgrà i em vaig sentir un poc torbat. Eixa ciutat existia realment?No sé perquè pensava que els llocs històrics pertanyien bé a un plànol fantàstic o desapareixien sense deixar rastre. Havia d'anar-hi algun dia. Eixe dia va arribar 15 anys més tard. Per fi podr
Més informació