dimecres, 6 de maig de 2015

E DE "EN CASTELLANO PARA QUE LO ENTIENDAN TODOS"

És una situació que es repeteix molt sovint, massa fins i tot, cada vegada que es celebra una xerrada, conferència o qualsevol altre acte cultural. Posem per exemple: La pesca de la tonyina a la Xàbia medieval. La sala està plena de gom a gom, el conferenciant està un poc nerviós, beu un glop d'aigua mentre corre el temps de cortesia per als ressaguers. Llavors comença l'acte, el conferenciant es disposa a iniciar-lo: Bona vesprada a totes i a tots...

De sobte, d'un bot s'alça un individu. Tu, que estàs entre el públic te n'has adonat i ja n'eres conscient de que l'acte s'ha cagat. Ben fort i en un castellà del Ravalet, l'espontani interromp: en castellano para que lo entiendan todos. És el rebenta-actes o metemierda al rescat d'aquells en perill de veure embrutades les seues oïdes en idiomes aterridors. Arrogant-se el dret de parlar per tots, sense que ningú haja dit ni pruna, fa canviar al conferenciant de llengua, el qual pressionant per eixe argument tan poderós de para que lo entiendan todos es disculpa per insultar l'audiència.

En Xàbia poca gent nascuda fora del País Valencià ni tan sols entén el valencià i la culpa és nostra que infravalorem els coneixements dels altres. Com van els residents a aprendre una llengua tan vulgar que sols aprofita per al bou i la foguera? Els estrangers són persones cultes i refinades que toquen el piano i parlen en francés, no poden perdre el temps en folclorismes. És una fal·làcia que repetida ad nauseam acaba arrelant.

Des d'ençà m'evite anar a eixos actes. Clar això era abans, quan la regidoria de cultura organitzava actes interessants, ara tot el calendari consisteix a firetes, tapes i bous per a divertir els turistes.

Però em serveix aquesta situació d'introducció per a parlar de les llengües de Xàbia. En primer lloc cal dir que qui pressupose que tothom a Xàbia sap, parla i coneix el castellà, es mereix una mirada de condescendència i reprovació. Aquí hi ha residents que duen més temps que jo vivint-ne i no han passat del nivell: muchos grasias. A Xàbia i a la Marina en general. la llengua franca és el dels euros, dòlars, calés o com vulgues anomenar-la. Si tens diners i no parles la llengua, no patisques que si cal farem mil gestos i li posarem un turbante al Nazareno per satisfer els teus desitjos. Ara bé, si eres pobre, fa el mateix que parles àrab o suahili, et direm immigrant, t'acusarem d'abusar de la sanitat pública i d'adorar a Bafomet i et pujarem a un avió en direcció a Immigrantlàndia.

Bromes (i veritats) a banda, Xàbia és un municipi políglota.  Xàbia té al voltant de 33.000 habitants, empadronats. No tenim dades oficials de la gent que parla valencià. De la que en parla castellà, pressuposarem que tota aquella que és nascuda aquí o en un país de llengua oficial castellana, llavors fa un 52%. De la resta no posaria la mà en el foc, com ja he dit abans. D'aquests, un 22% tenen l'anglés com a llengua materna. La majoria són britànics i també hi ha algun nord-americà, irlandés, australià o canadenc despistat. Un altre 6% parla alemany, ja siga alemany, suís o austríac. Un 3'5% té com a llengua materna l'holandés, un 2'5% àrab/berber. Escric aquest dualisme perquè tots els de llengua materna àrab provenen de Marroc o Algèria, on també es parla el berber per bona part de la població. Finalment tenim un 2% que tindria el francés com a llengua materna i la resta de llengües ja tenen percentatges anecdòtics: italià, romanés, rus, búlgar, xinés, polonés... fins a una vintena de llengües més.

Aquestes dades tenen la cientificitat meua però a falta de dades oficials ens fa paper. Per a països com Bèlgica o Suïssa he aplicat els percentatges dels seus llocs de procedència, és a dir, a Bèlgica un 59% de la població parla l'holandés i un 40% el francés, llavors he traslladat els mateixos percentatges a la població de Xàbia amb el risc que resulte que tots els belgues que viuen a Xàbia siguen valons i no flamencs. Les ciències humanes no són exactes. En definitiva ens ajuda a veure quina és la situació lingüística.

Ah, pensaràs, és tal vegada Xàbia una nova Babilònia? Una Nova York de la Mediterrània? Tant de bo, però Xàbia té poc a veure amb l'Alexandria de Justine. Aquí no hi ha interculturalitat. Açò s'assembla més a Londres o a Los Ángeles amb els seus ghettos. Algun dia podrem parlar cadascú la seua llengua i ens entendrem tots i els superherois ja no hauran de cridar, para que lo entiendan todos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada